Diuen que una imatge val més que mil paraules. I un exemple també? Segons el Tribunal Suprem, sí. Això és el que ha fet en la sentència a Álvaro García Ortiz, publicada aquest dimarts, dinou dies després d’haver fet pública la decisió de condemnar-lo a dos anys d’inhabilitació en el càrrec de fiscal general de l’Estat. La majoria conservadora de l’alt tribunal conclou que ha quedat demostrat que va ser ell o bé una persona del seu entorn “i amb el seu coneixement” qui va filtrar als mitjans de comunicació el correu electrònic de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, i destaca que el mateix García Ortiz va admetre la seva intervenció en la redacció d’una nota informativa emesa pel Ministeri Públic per desmentir una bola propagada per l’equip de la presidenta de la Comunitat de Madrid. Però la sentència no es queda aquí. El Suprem ha fet ús d’exemples ben gràfics per justificar la seva condemna, com són les malalties sexuals o les cirurgies plàstiques.
En la sentència feta pública aquest dimarts, el Suprem utilitza aquests dos "simples" exemples per defensar la condemna a García Ortiz per un delicte de revelació d’informacions reservades. La nota informativa fou difosa un cop alguns mitjans de comunicació ja van publicar els correus electrònics en els quals la defensa de González Amador admetia haver comès un delicte fiscal i proposava a la Fiscalia arribar a un acord. És a dir, la nota informativa també desmentia la bola propagada per Miguel Ángel Rodríguez, cap de gabinet d’Ayuso. L’equip de la lideressa madrilenya defensava en un primer moment que havia estat la Fiscalia qui proposava arribar a un acord i no a l’inrevés, com realment era.
El Suprem considera que això no es pot fer. Apunta que la informació coneguda per un càrrec públic no pot ser divulgada encara que ja hagi transcendit parcialment als mitjans. “El coneixement per part de molts veïns i companys de feina que una persona pateix una malaltia de transmissió sexual no exonera de responsabilitat el metge que, amb accés privilegiat a la història clínica, ho confirma davant aquells que dubtaven de la informació”, argumenten els magistrats Manuel Marchena, Carmen Lamela, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral i el president de la sala, Andrés Martínez Arrieta.
Immediatament després, el tribunal recorre a un segon exemple, també mèdic però d’una naturalesa diferent, per reforçar la mateixa idea: “El cirurgià plàstic que ha operat un famós, amb el consegüent debat públic sobre si el seu canvi físic es deu a una intervenció quirúrgica o qualsevol raó mèdica, no podria mai intervenir en la polèmica confirmant o desmentint la realitat d’aquesta operació”.
Les dues magistrades progressistes ho troben excuses —o exemples— de mal pagador
Les dues magistrades progressistes del tribunal que va jutjar García Ortiz consideren que no ha quedat provat que fos ell qui va filtrar els correus d’Amador. I tampoc no veuen cap delicte en la difusió d’una nota informativa, per la qual cosa advocaven per la seva absolució. De fet, carreguen contra els exemples que han posat els seus companys. “No ens agrada la tècnica dels exemples, perquè es corre el risc de desenfocar els conflictes”, apunten.
Però aquestes dues magistrades baixen al fang i igualment, proven d’argumentar per què fins i tot l’exemple no se sosté. Assenyala que el metge tindria dret a explicar tota la veritat si un pacient menteix i s’inventa que el centre mèdic li va negar una assistència adequada per motius polítics.