Tres de les quatre ciutats més grans de l’Estat tenen la clau per arrelar Pedro Sánchez al càrrec de president del govern espanyol. Si bé la setmana passada explicàvem com el PP podia guanyar-li la guerra al PSOE a través dels camps de batalla de les autonomies, els socialistes tenen possibilitats d’ancorar-se a La Moncloa a través de Madrid, Barcelona i Sevilla. Amb permís de València, aquestes tres ciutats són ara mateix les més importants de l’estat si se les observa en clau electoral; tot es deu a la rellevància que poden tenir en aquests municipis els resultats de les eleccions municipals del 28-M.

Per descomptat, no tot depèn d’aquestes tres grans ciutats. El PSOE es presenta en aquestes eleccions amb el marcador a favor seu. Governa en 22 capitals de província, mentre que el PP ho fa en 12. Ara bé, cal assenyalar que els millors cromos els té Génova. Els populars ostenten les alcaldies de Madrid, Saragossa i Màlaga. Mentre que la ciutat més important que tenen els socialistes és Sevilla. També tenen a les seves mans ciutats com Palma, Vigo o La Corunya, però no són municipis tan preuats.

Madrid

Malgrat que en l’anterior legislatura Madrid estigués governada per Manuela Carmena, la capital espanyola ha estat històricament un feu del PP. Des de 2019 l’edifici de la plaça Cibeles està ocupat per l’administració de José Luis Martínez-Almeida, però existeixen possibilitats que això acabi deixant de ser així a partir del 28-M. En aquest cas, però, no perquè el PSOE li prengui l’alcaldia. Les enquestes apunten que l’esquerra madrilenya trepitja de mica en mica els talons dels populars.

La situació és la següent: després de diversos intents fallits del PSOE per aconseguir l’alcaldia de Madrid, enguany s’ha apostat per enviar un paracaigudista provinent de La Moncloa: la ministra de Turisme, Reyes Maroto. El problema és que es tracta d’una candidata molt desconeguda, motiu pel qual no és la preferida dels madrilenys. De fet, les enquestes assenyalen que la favorita dels partits d’esquerres és Rita Maestre, d’Ahora Madrid. De moment, sembla que la suma d’aquesta formació i la socialista està molt empatada amb la suma del PP i Vox. I el més important: Ciutadans podria tenir la clau, i fora assenyat no donar per fet que entregaria els seus vots a la dreta, després que la nova portaveu del partit, Patricia Guasp, ha reiterat durant el procés de refundació de la formació taronja que el PP ha de deixar de ser el soci preferent del partit.

 

Barcelona

És ben segur que la capital de Catalunya es convertirà en la ciutat més interessant de seguir en els pròxims mesos, pel que fa al clima electoral. Fins fa poc, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i el PSC estaven ben empatats en les enquestes. En les darreres setmanes, ha irromput un nou actor: l’exalcalde Xavier Trias vol repetir com a batlle barceloní, i es presenta amb la marca de Junts per Catalunya. De qui absorbirà vots? De l’independentista Ernest Maragall? Es convertirà en el vot útil anti-Colau? Pot dividir encara més el vot independentista i traduir-se en una victòria dels comuns o dels socialistes?

Sigui com sigui, hi ha diverses enquestes que indiquen que el PSC, de la mà de Jaume Collboni, seria tímidament favorit en aquests comicis. Però la situació està ben empatada entre aquestes quatre candidatures. Pels socialistes, guanyar a Barcelona podria traduir-se en un premi per la manera que el govern espanyol ha gestionat el conflicte polític amb Catalunya. Un recordatori: tot i que l’independentisme assolís en les eleccions del Parlament de 2021 la majoria del 52%, el PSC fou la llista guanyadora d’aquells comicis. No hi ha dubte: per a Sánchez, guanyar Barcelona significaria haver convençut els catalans i tenir-ho molt fàcil per prorrogar la seva estada a La Moncloa.

Pedro Sánchez Emmanuel Macron Barcelona
Pedro Sánchez i Emmanuel Macron observen la ciutat de Barcelona / Foto: EFE

Sevilla

Andalusia, el feu més emblemàtic del PSOE, està avui dia en mans del PP. A Ferraz encara cou la victòria de Juanma Moreno d’aquest passat estiu, quan va arrasar amb majoria absoluta. No obstant això, i tot i que Màlaga també estigui en mans populars, l’alcaldia de la principal ciutat, Sevilla, és dels socialistes. Antonio Muñoz vol revalidar-se en el càrrec, i es presenta a les pròximes eleccions amb un encàrrec molt important: demostrar que el PP no ha conquerit Andalusia del tot.

Si els populars guanyessin Sevilla, el PSOE es presentaria a les eleccions generals del desembre dessagnant-se a Andalusia. I no és un escenari complicat de visualitzar, perquè les enquestes assenyalen que els sevillans veuen el PP amb bons ulls. És per tot això que bona part dels esforços dels socialistes han de concentrar-se a Sevilla i Barcelona: una ciutat per por a perdre-la i l’altra per l’esperança de recuperar-la i legitimar l’estratègia política a Catalunya.

Antonio Muñuz Pedro Sánchez Sevilla
Acte de precampanya del PSOE a Sevilla, amb Antonio Muñoz i Pedro Sánchez / Foto: Europa Press

València, Palma, País Basc i Galícia

També serà interessant veure què passa a València, ciutat governada avui dia per Compromís. Algunes enquestes pronostiquen que el 28-M la formació més votada en aquesta ciutat podria ser el PP, però que les esquerres sumarien més que les dretes i que, per tant, l’alcaldia no acabaria a les mans dels populars. Si això fos així, la nova alcaldessa seria la socialista Sandra Gómez, que quedaria en segona posició. Mentre que la medalla de bronze seria per a Compromís.

A Palma, en canvi, no hi ha clars vencedors. Tot i que actualment l’alcalde és el socialista José Hila, les enquestes apunten a un empat molt tècnic entre les dretes i les esquerres. Encara que el partit es trobi en perill d’extinció, Ciutadans podria tenir la clau i fer decantar la balança cap a una banda o l’altra.

Així mateix, el PNB manté la seva hegemonia al País Basc. És el favorit per guanyar de manera sobrada a Bilbao i Sant Sebastià, mentre que a Vitòria s’ho disputaria amb Bildu. Caldrà veure què passa a Pamplona, la capital navarresa, després que aquesta setmana el PP hagi anunciat el fitxatge del trànsfuga d’UPN Carlos García Adanero per presentar-lo de cap de llista popular en aquest municipi.

Finalment, podrien haver sorpreses a Galícia, ja que el PP apunta maneres i entra en el frec a frec per aconseguir l’alcaldia de La Corunya, actualment en mans de la socialista Inés Rey. En la mateixa situació es troba Santiago de Compostel·la, però res similar passaria a Vigo, on tot indica que el PSOE arrasaria amb una àmplia majoria absoluta. Fora important per a Alberto Núñez Feijóo aconseguir l’alcaldia de les ciutats més importants de la seva terra natal per dirigir-se a les eleccions generals enfortit.