L'ONG Save the Children i el centre Esade, han elaborat un informe sobre segregació escolar a l'Estat espanyol, és a dir, la tendència a formar guetos per discriminació racial o econòmica en l'àmbit educatiu. Els models afavorits per la dreta popular d'Isabel Díaz Ayuso fa que la comunitat de Madrid se situï en un dels índexs més alts del món, només per darrere de Turquia. Malgrat que altres comunitats com la Rioja o Cantàbria tenen resultats més positius i equiparables a països com el Canadà o els Països Baixos, les dades baixen en picat i Espanya acaba a la cua: tercera després després de Turquia i, en aquest cas també, Lituània.

L'estudi analitza 64 països on es posa de manifest que aquesta segregació escolar genera que els alumnes més desavantatjats es concentrin en els mateixos centres i vegin reduïdes les seves possibilitats de relacionar-se amb nens d'altres estrats socials que deriva en una societat menys integradora. Alguns elements que marquen la diferència són la renda familiar, el nombre de llibres de cada llar, la manca de material escolar, el nivell educatiu dels progenitors, entre d'altres.

'La llibertat' d'Ayuso

Precisament, el que posa de relleu aquest estudi és la confusió que genera el model de llibertat que defensa Ayuso: "Aquest ha d'estar relacionat amb la llibertat d'elecció del centre educatiu però a la vegada, amb la igualtat d'oportunitats, de les famílies per exercir aquesta llibertat i de tots els nens i nenes per escollir de forma lliure què volen ser i fer a les seves vides". A més, lamenta que actualment s'entén "com una definició parcial de llibertat educativa" que confronta el dret reconegut a escollir una escola.

Barcelona vs Madrid

L'estudi demana que no s'utilitzi de forma partidista aquest debat: "En els darrers mesos, la polarització política ha convertit el debat educatiu en un ostatge de la lluita entre partits. La qualitat del debat s'ha empobrit més i patim el risc de continuar simplificant problemes complexos i abusar de falsos conceptes com comparar la diversitat amb la llibertat. Les eleccions del 4 de maig jugaran un paper molt important per la segregació escolar i cal sortir d'aquest bloqueig polític".

En la comparativa de ciutats entre Barcelona i Madrid, la capital espanyola també perd. D'una banda, Barcelona fa una segregació relacionada al centre educatiu més proper que té cada infant. Però a Madrid, se suma una segregació residencial que diferencia per districtes interns i, per tant la divisió econòmica, és més minuciosa i classista.

Amb les variants analitzades, l'informe d'Esade i Save the Children demanen trobar un equilibri entre la llibertat d'elecció de pares i mares i el paper social dels estats. Algunes dades que afavoreixen la segregació: Espanya està entre els països amb majors nivells de llibertat d'elecció, el desè de segons l'informe PISA; el setè de l'OCDE amb el percentatge d'escolarització més alt en centres de titularitat privada, per sobre de la mitjana; i el segon on menys es tenen en compte els resultats acadèmics per prosperar en altres centres. Per tant, conclou que hi ha "una llibertat negativa que exclou la igualtat d'oportunitats" i demana que la divisió entre models no es basi en l'esquerra o la dreta ideològica.

Les darreres lleis

El debat educatiu a Espanya és una xacra que s'arrossega des de fa anys. Els canvis sobtats que es donen des del Congrés cada vegada que es canvia de partit, PSOE o PP, al capdavant, fa que no se segueixi una coherència en el temps. Les dues darreres lleis educatives han abordat aquesta qüestió, sobretot la llei Celaá, malgrat que les comunitats autònomes tenen un paper destacat. L'aprovació de la LOMCE el 2013 van suposar canvis en l'oferta educativa i la LOMLOE del 2020 introdueix noves mesures per reduir la segregació.

Ara bé, els exemples de cada comunitat acaben fent-se evidents. Madrid, per darrere de Turquia, amb una Ayuso que abraça les polítiques de Vox. Una ultradreta que ja comença a introduir polítiques que no afavoreixen la millora contra la segregació. L'exemple més clar el trobem a Múrcia amb el pin parental: serà la mesura estrella pel proper curs amb la qual pares i mares podran negar-se que els seus fills participin en activitats complementàries en horari escolar. A tall d'exemple, seran ells qui autoritzaran de forma expressa l'assistència dels menors a classes com xerrades sobre violència de gènere o homofòbia.

Fotografia de portada: imatge de recurs d'Ayuso publicada al seu instagram