El periodista Federico Jiménez Losantos va donar ahir a la tarda la seva particular versió de la conferència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a Madrid, assegurant que “amb els colpistes no es dialoga, se’ls empresona i després se’ls jutja”. Així ho va dir durant l’acte "El fortalecimiento de la conciencia de España", que va coincidir, a manera de contraprogramació, amb la presència de Puigdemont a l’ajuntament de Madrid.

L’acte, que ja s’havia programat anteriorment, va comptar amb la presència dels també periodistes Isabel San Sebastián, Antonio Fernández Galiano, Carlos Herrera y Bieito Rubido i va esdevenir una proclama de la ‘caverna mediàtica’ en contra del procés sobiranista.

Els espanyols "se sabien espanyols durant la reconquesta"

Losantos va començar la seva intervenció amb un abrandat discurs en defensa del nacionalisme espanyol, tot assegurant que Espanya, “abans que un fet nacional i constitucional, és un fet de civilització romana i cristiana que té 2.000 anys”, per afegir que precisament per això, “ara no anem vestits amb gel·laba”, perquè “els espanyols se sabien espanyols durant la Reconquesta”.

Així mateix, va criticar el Govern espanyol i especialment la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, per haver convidat Puigdemont a anar al Congrés dels Diputats, tot insistint que “amb els colpistes no es dialoga, als colpistes se’ls empresona i, després, se’ls jutja”.

El Betis és una nació?

En la seva intervenció, Carlos Herrera va assegurar que la nació espanyola comença amb la Constitució de Cadis, però que cal preferir l’estat a la nació, perquè si una nació és, “com diu Pedro Sánchez, un sentiment, una cultura, doncs això també ho és el Betis”. A més, ha recordat que quan vivia a Catalunya de petit, “el separatisme sempre va rondar el 20-25%”, però que amb el temps, “mentre amb la mà dreta governava amb el 4%, amb l’esquerra adoctrinava noves hosts, estava esperant la seva oportunitat, i aquesta va arribar”.

Al seu torn, Bieito Rubido va vantar-se que l’acte demostrava que “els bons som més”, però que “històricament, les minories cridaneres s’acaben imposant a una majoria que sol ser còmoda i silenciosa”.