L'aranès també serà llengua vehicular a l'escola. Així ho ha aprovat aquest dimecres el Parlament de Catalunya, tal com van reclamar les autoritats araneses. Per àmplia majoria, la cambra catalana ha decidit modificar la llei de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari, aprovada l'any passat per a fer front a les ofensives de la justícia. I s'hi ha introduït un únic article, que estableix que "en els centres educatius d'Aran, els projectes lingüístics han de garantir l'aprenentatge i l'ús curricular i educatiu habitual de l'aranès, com a llegua pròpia i com a llengua vehicular d'aquest territori". La síndica d'Aran, Maria Vergés, s'ha reunit abans del ple amb el president Pere Aragonès i ha reivindicat que “la Vall d’Aran no es vol resignar a perdre les arrels de la seva identitat”.

D'aquesta manera, a iniciativa del Consell General d'Aran i tramitada pel procediment d'urgència extraordinària, la reforma legislativa ha tirat endavant amb una majoria molt àmplia, de 105 vots a favor, 9 en contra i 17 abstencions. A favor ho han fet ERC, el PSC, Junts per Catalunya i els comuns. En contra ho han fet el PP i l'extrema dreta de Vox, mentre Ciutadans s'ha abstingut. La CUP tampoc no l'ha votat, però per motius absolutament oposats, argumentant que aquesta reforma --així com la llei aprovada l'any passat-- es queda curta. Els anticapitalistes ho consideren "un pas enrere en l'estatus" tant del català com de l'aranès.

En la seva intervenció davant l’hemicicle del Parlament, la síndica d’Aran ha agraït la voluntat de la cambra catalana d’aprovar aquesta reforma, després de dues dècades de polítiques lingüístiques de la Generalitat que han "relegat" la llengua a una “posició residual i accessòria”. La reforma aprovada “no té cap més intenció que protegir la nostra llengua”, ha deixat clar. I al mateix temps ha instat els diputats a “comprendre”, també, que “la Vall d’Aran és un subjecte polític” que no ha d’estar sotmès a “tuteles” sinó a cooperació i “lleialtat institucional”. En aquest sentit, Maria Vergés ha esperat que es “blindi definitivament” l’aranès i ha reivindicat que ha de ser “equiparat al català de manera justa i equitativa”.

Maria Vergés Perez, sindica d'Aran al Ple del Parlament / Montse Giralt
La síndica d'Aran, Maria Vergés, intervenint davant del ple del Parlament / Foto: Montse Giralt

L'espanyolisme: "És un esperpent"

Com ja va passar en el debat a la totalitat de fa dos mesos, la dreta i extrema dreta espanyolistes han fet escarafalls avui al Parlament. El diputat de Vox, Manuel Jesús Acosta, ha qualificat de “despropòsit”, “esperpent” i “nyap colossal” la iniciativa legislativa i ha acusat els grups impulsors de voler “erradicar el castellà” de Catalunya. “L’aranès no és castellà i, per tant, no està proscrit com el castellà”, ha argumentat el parlamentari ultra. En la mateixa línia, en nom de Ciutadans, Nacho Martín Blanco s’ha centrat a reivindicar que “l’espanyol també és una llengua de Catalunya” i que en cap pot ser considerada “aliena”.