Cada vegada falten menys dies perquè els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tornin a les urnes per escollir els governs locals. El pròxim 28 de maig els pesos de les diferents forces polítiques poden canviar, però, quedi com quedi el nou mapa que es configurarà, el que ben segur que no ho farà és la reivindicació del municipalisme perquè es tingui més en compte la seva veu. Exactament, això és el que defensa des de fa anys l’Associació Catalana de Municipis, que aglutina tota la sensibilitat dels municipis i les entitats locals del nostre país per defensar interessos comuns més enllà dels colors. Parlem amb el seu president, Lluís Soler, alcalde de Deltebre i qui ha capitanejat l’entitat en el darrer mandat.
Aquest mandat s’ha aconseguit que s’hi adhereixin el 100% de municipis de Catalunya. Què suposa això?
L'ACM es va constituir l'any 1981 amb un centenar d'ajuntaments i quan vam engegar aquest mandat municipal estàvem al 90%. En els últims quatre anys hem perseguit buscar la unanimitat de la força del municipalisme i ja podem dir que tenim el 100%: dels 947 municipis del país, 947 són associats a l'Associació Catalana de Municipis, així com les quatre diputacions, els 40 consells comarcals i el Consell General de l'Aran. Per tant, ara tenim una preeminència en el que seria la unitat del municipalisme amb tota la seva pluralitat i gràcia, però, sobretot, sota un únic paraigua de defensa dels seus interessos.
Ara parlava de pluralitat. I és que a Catalunya hi ha diversos colors als ajuntaments. A vegades, suposo que els interessos de cada partit o municipi són diferents i que deu costar remar a l'una.
Els colors poden i han de donar el seu accent i els seus matisos. Però la veritat és que el denominador comú dels partits que formen part de la governança municipal és molt ampli. Aquests quatre anys, hem buscat la unanimitat dels ajuntaments del país amb una prioritat molt clara, que és que el municipalisme, més enllà dels matisos i dels accents, entén de persones i que, per tant, els ciutadans i ciutadanes el que volen és que la defensa del seu ajuntament acabi sent prioritària. Per tant, com deia, el color polític és necessari, però quan passes de la transformació del vot a la gestió, el que hem de fer és acompanyar el municipalisme amb el barret municipalista.
Aquest mapa de colors canviarà aviat. Al maig hi ha eleccions i, per tant, els òrgans de govern de l’ACM també canviaran.
Si, l’ACM, igual que els ajuntaments, es renova i es constitueix cada quatre anys, un cop ja s'han constituït tots els òrgans i institucions supramunicipals. Un cop això passi, es convocarà l'Assemblea General, on per primera vegada estan convocats tots els ens locals del país. Allà s'escollirà un alcalde o alcaldessa que serà qui haurà de capitanejar en els anys vinents l'Associació.
Què creu que pot passar?
En la meva funció a l’ACM no entra la de fer prediccions polítiques. Això és feina dels ciutadans i ciutadanes el pròxim 28 de maig.
Aquest mandat va néixer d’una entesa entre l’univers de Junts amb ERC. Creu que es podria repetir aquesta fórmula?
Bé, aquest mandat hi ha hagut un acord molt ampli amb el que seria la governança de l'Associació Catalana de Municipis. Hi ha hagut un acord de governança entre l'àmbit de Junts per Catalunya i l'àmbit d'Esquerra Republicana, i també amb el Partit Socialista. També amb membres de l'executiva dels comuns i amb un espai que se li va oferir a principis del mandat a la CUP pel que fa al Comitè Executiu. I la valoració és molt positiva. Jo agraeixo moltíssim a tots els membres la feina en aquests quatre anys sense precedents, amb una pandèmia, una crisi de preus i una situació derivada del procés del nostre país i una crisi de les institucions. Agraeixo que tots hàgim prioritzat sempre, com des d'un inici vam dir, la governança plural, la governança transversal, però sobretot aquella governança que entén de municipi, de persones i que no fica per davant les opcions polítiques o els colors polítics.
Per tant, podríem tornar a veure unes aliances semblants?
Serà en funció de com acabin les eleccions del pròxim 28 de maig. Tot és possible si tenim un projecte clar de com hem de continuar governant i com podem continuar transformant els serveis del municipalisme des de l'Associació. És molt fàcil que aquells partits amb una governança important arreu del país puguin ficar-se d'acord i anteposin els interessos del municipalisme en lloc dels interessos de la seva opció política, tal com ha imperat durant aquests quatre anys.
Quines són les problemàtiques amb què més es troben els municipis?
La veritat és que n'hi ha moltíssimes, però aquest mandat, per exemple, hem fet una explosió important amb tot el que són els nous acords marc de productes i serveis. Dels 947 ajuntaments del país, en aquest moment n'hi ha 903 que estan comprant a través de la Central de Compres de l'Associació Catalana de Municipis. Tenim més de 6.000 contractacions d'aquests 903 ajuntaments que compren a través de la Central i, a banda dels mateixos ajuntaments, si comptem també els consells comarcals, diputacions, ens dependents i entitats municipals descentralitzades, ens trobem amb 1.437 entitats locals que la fan servir.
Per què és tan útil aquesta Central de Compres per al municipalisme?
Perquè dona la possibilitat als ens locals de comprar o contractar productes o serveis a través de l’Associació Catalana de Municipis. Això comporta diverses coses. Primer de tot, que tot el tràmit de la contractació pública es fa de forma uniforme i homogènia a través de l'ACM i això estalvia que ajuntament faci els seus plecs de condicions, les seves contractacions públiques, els seus períodes d'exposició pública, les seves adjudicacions, etc. D’altra banda, la Central fa que els preus també acabin sent molt més competitius. En definitiva, fa que des de l'ajuntament més gran del país, Barcelona, fins a l'ajuntament més petit, Gisclareny, tinguin les mateixes opcions econòmiques, molt més competitives que si ho fessin ells directament.
Aquest mandat també heu impulsat molts acords marc i heu entrat en l'àmbit de la consultoria o de l'obra pública. Oferiu desenes de serveis als municipis. Però, a banda d'això, també actueu com a lobby de cara al govern, oi?
Sí, el fet de sortir dels colors polítics i tenir aquest denominador comú amb un barret municipalista ens permet no dir a tot que sí. I aquesta veu pròpia que defensa interessos comuns ens ha portat a tenir un paper actiu en moltes qüestions, com en la creació de l'agenda rural del país, en els fons europeus o la tramitació de moltíssimes propostes normatives. Aquesta tasca queda diluïda, perquè és una feina molt de silenci i de negociació, però hi som.
El Govern us escolta prou?
Bé, jo crec que la bilateralitat no hauria de ser una reclamació, sinó una exquisida forma d'actuar dels governs. Quan parlem de bilateralitat en l'àmbit municipal és una literalitat molt imprescindible perquè som els qui tenim el termòmetre del dia a dia i és molt difícil que el govern o els governs de les diferents institucions prenguin les mesures sense tenir-nos en compte.
I és així ara mateix?
Ara mateix no és així i no ha sigut així. És evident que una cosa és parlar de voluntat i l’altra cosa és una bilateralitat efectiva. Sí que se’ns escolta, però moltes vegades se’ns acabava informant de decisions preses a posteriori, com amb la pandèmia. Ara ens trobem en aquesta línia amb temes de país, com la sequera. Les institucions sempre tenen clar que han de tenir en compte el municipalisme, però a la pràctica costa molt que això sigui efectiu.
Parlem de la sequera. Vau criticar que no se us convidés a la cimera, que no hi tinguéssiu veu. S’està donant l’esquena al municipalisme?
El que reclamem és que d'accions n'ha de prendre tothom i que hem de ser responsables en prendre-les. No es poden dibuixar unes accions o unes altres en funció de la proximitat a un període electoral. Per tant, el que reclamem nosaltres, primer de tot, és bilateralitat efectiva, és a dir, que tot allò que afecti els ajuntaments s'hagi de consultar, informar i decidir amb els ajuntaments. I més enllà d'estar consensuades amb el municipalisme, també han d'estar prioritzades. Què vol dir això? Que els ajuntaments tenim problemes en moltíssimes coses i, per tant, el que no podem és anar a penalitzar i sancionar els ajuntaments per dèficits estructurals que ens comporten situacions molt difícils de gestionar.
La solució passa per acompanyar als Ajuntaments, no pas sancionar-los.
A què es refereix?
Una de les accions que en aquesta cimera de partits es fixava com una proposta que era la primera en l'àmbit del municipalisme, era crear un fons per millorar del rendiment de les xarxes d'aigua potable 50 milions d'euros. Això és una vertadera vergonya. Jo sóc alcalde de Deltebre, un municipi on tenim un 70% de pèrdues d'aigua potable. La inversió necessària per arribar a un rendiment del 80% és 20 milions d'euros. Si un municipi com Deltebre necessita 20 milions d'euros, no pot ser que un fons per a tot Catalunya acabi sent de 50 i que amb això sigui una de les grans accions que tinguem el municipalisme.
Està molt bé que hàgim de prendre mesures. Però tothom hauria de ser responsable i hauríem de mirar més enllà dels períodes electorals i dels contextos dels partits polítics. I l’única manera de prendre bones mesures enfocades tal com toca, és no penalitzar aquell que fa un esforç i poder decidir-les bilateralment.
Per acabar, quins reptes tindrà sobre la taula l’Associació Catalana de Municipis en el següent mandat?
L'Associació Catalana de Municipis té molts reptes, moltíssims, perquè com més treballes i més planifiques, més reptes tens. Jo crec que aquest mandat hem estat un lobby del municipalisme, hem estat un vector important del país, un actor important. Com a Central de Compres estem donant molts serveis i podem ampliar-los encara moltíssim més; hem obert noves oficines de treball per assistir als ajuntaments en temes molt especialitzats; hem consolidat l’àmbit jurídic; hem creat la Fundació Municipalista i Impuls Territorial, que ens ha permès engegar tot el que és una línia de col·laboració en un espai de sang entre públics i privats; i en l'àmbit de formació pràcticament 22.000 persones han passat durant aquests quatre anys per les accions formatives de l'ACM.
Sobre la taula, a més de continuar en la línia de la coordinació de la veu municipalista del nostre país, tenim la preeminència de tota la unitat del municipalisme català per anar tots en una mateixa línia d'actuació. Per tant, els reptes de futur de l'Associació Catalana de Municipis acaben sent molts, però sobretot que els municipis, els ajuntaments, els consells comarcals, el Consell de l'Aran, les diputacions i les entitats municipals descentralitzades siguin serveis necessaris per a continuar amb aquesta cartera de serveis i d'acompanyament i de defensar el municipalisme, que és la nostra raó de ser.