L’exconseller de Cultura i actual diputat de Junts al Parlament Lluís Puig confia que l’aplicació de la llei d’amnistia li permeti tornar a Catalunya i participar presencialment en la Diada de l’any que ve. Puig ho ha afirmat en una intervenció telefònica en directe durant l’acte organitzat per la Comissió Independentista Fossar de les Moreres al passeig del Born de Barcelona. "Segur, sembla ser, que a la Diada de l’any que ve estaré amb vosaltres, no hi faltaré", ha assegurat.
A l’espera del criteri del Constitucional
Les seves paraules arriben a les portes d’un nou moviment judicial que pot ser determinant per a la seva situació. El Tribunal Constitucional té previst començar el 22 de setembre a estudiar el recurs de Jordi Turull contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-li l’amnistia pel delicte de malversació. El magistrat Pablo Llarena preveu aplicar la doctrina que fixi el Constitucional també als casos de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, sense esperar necessàriament que es resolguin individualment els seus recursos d’empara.
Puig continua sotmès a una ordre nacional de detenció per la causa del procés. Llarena va considerar el juliol del 2024 que l’amnistia no era aplicable a la malversació atribuïda a Puig, Puigdemont i Comín i va mantenir les ordres de detenció, una decisió confirmada posteriorment en diferents recursos. El Tribunal Constitucional va admetre a tràmit l’empara de Puig el 2025, però el gener d’aquest any va rebutjar suspendre cautelarment l’ordre mentre resol el fons del cas.
Durant l’acte al Born, l’exconseller també ha reivindicat la figura de Francesc Macià coincidint amb el centenari del Complot de Prats de Molló, l’intent d’entrada armada a Catalunya impulsat el 1926 amb l’objectiu d’assolir-ne la independència. "No es va rendir, va persistir i va lluitar", ha afirmat Puig. També hi ha intervingut l’expresidenta del Parlament Laura Borràs, que ha defensat que l’11 de setembre "no se celebra cap derrota, sinó l’últim dia que Catalunya va ser lliure" i ha afegit que una nació no desapareix "quan és derrotada, sinó quan deixa de lluitar".
Fora de l’Estat des de la tardor del 2017
Puig viu fora de l’Estat espanyol des de la tardor del 2017. Va marxar a Brussel·les a finals d’octubre d’aquell any juntament amb Carles Puigdemont i altres membres del Govern, després que l’executiu català fos cessat arran de l’aplicació de l’article 155 i coincidint amb l’obertura de les actuacions judicials pels fets del procés. Posteriorment, la justícia espanyola va emetre ordres europees de detenció contra diversos exmembres del Govern. En el cas de Puig, la justícia belga va rebutjar definitivament la seva entrega a Espanya el gener del 2021.
Després de passar els primers anys principalment a Bèlgica, Puig s’ha establert a la Catalunya Nord. En una entrevista publicada aquest agost, explicava que hi viu des de fa cinc anys i que només es desplaça a Bèlgica quan ha de fer-hi gestions administratives. La possibilitat de tornar sense risc de ser detingut continua vinculada a la resolució de la causa per malversació, després que la llei d’amnistia no comportés fins ara l’aixecament de l’ordre nacional que pesa sobre ell.