El compromís de l'Executiu de Pedro Sánchez de reformar els delictes de rebel·lió i sedició s'esvaeix conforme avança la legislatura. El passat gener, el ministre de Presidència, Fèlix Bolaños, va confirmar que aquesta reforma no arribaria el 2022, com s'havia promès, i aquest dimecres la ministra de Justícia, Pilar Llop, ha evitat fixar una data a aquesta modificació del codi penal. La ministra ha esquivat pronunciar-se davant d'una pregunta a la sessió del Congrés dels Diputats presentada pel diputat de Junts Josep Pagès. 

El diputat Pagès ha començat qüestionant que l'Estat espanyol compleixi els estàndard europeus pel que fa a l'Estat de Dret. Llop ha respost assegurant que  "Espanya compleix els estàndards de l'Estat de Dret" i és "un país que respecta les institucions". Per la seva banda,  Pagès ha insistit per interessar-se concretament per "quan el modificarà el govern espanyol els delictes de rebel·lió i sedició". En aquesta línia, també ha preguntat quan es posarà fi als processos d'extradició contra polítics catalans i quan acabaran les accions contra càrrecs polítics de "segon rang" implicats en el procés, segons Europa Press. 

En el seu torn, Llop ha eludit la pregunta sobre la reforma dels delictes mencionats, malgrat que ha abordat les altres qüestions remarcant que "hi ha més d'11.000 càrrecs públics a Catalunya, molts són independentistes i només set han estat condemnats i, per cert, també indultats per aquest govern espanyol". 

Alerta sobre no renovar el CGPJ

La ministra Llop ha aprofitat la seva intervenció a la sessió de control d'aquest dimecres per alerta del "perill" que suposa la manca de renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a la "pluralitat i diversitat" d'Espanya. Ha arribat comparar com de "perillós" que és aquest distanciament de la institució amb la realitat, amb la recent sentència del Tribunal Suprem dels Estats Units per il·legalitzar l'avortament. "Tampoc ha respost a la realitat de la pluralitat i la diversitat i la necessitat dels qui som més de la meitat de la població al món, a les necessitats de les dones", ha remarcat. 

Per la ministra tot plegat apunta a un culpable: el Partit Popular. Llop apunta que són els populars els causants de no permetre que l'òrgan de govern dels jutges "respongui aquest Parlament plural i divers que tenim a Espanya", perquè crear-lo "a la seva imatge i semblança". E CGPJ ja porta en funcions de l'any 2018 i, fins al moment, hi ha un immobilisme imperant en la matèria. 

Tanmateix, aquesta explicació sobre el CGPJ que ha fet la ministra era en resposta a una de les preguntes de Pagés, qui s'ha queixat afirmant: "No li he preguntat pel Consell General del Poder Judicial ni per la sentència del Tribunal Suprem dels Estats Units", qui posteriorment li ha preguntat sobre els delictes de sedició i rebel·lió.