El lletrat del Parlament Antoni Bayona ha qüestionat aquest dimarts el decret d'ajornament electoral aprovat divendres passat pel Govern perquè "genera més dubtes i introdueix un precedent perillós". En un article publicat a elDiario.es, Bayona considera que "no era necessari deixar sense efecte la convocatòria de les eleccions" del 14 de febrer, "per tornar-les a convocar de nou com es desprèn del decret, perquè el conflicte es podia solucionar perfectament deixant en suspens el procés electoral en curs i ajornant la data de les eleccions".

"Hi ha una diferència important entre els decrets del País Basc i Galícia respecte del català, perquè els dos primers parlen de 'reactivar' la convocatòria, mentre que el tercer diu textualment que es procedirà a una nova convocatòria de les eleccions", puntualitza.

Bayona, que era lletrat major del Parlament en l'agitat mes d'octubre de 2017 i que va xocar amb els grups independentistes per les "lleis de desconnexió", fa notar que el decret aprovat divendres amb la firma del vicepresident del Govern en funcions de president, Pere Aragonès, "introdueix un element especialment delicat des del punt de vista legal i institucional".

La facultat del vicepresident

"Implícitament ve a reconèixer al vicepresident del Govern la facultat de convocar unes eleccions que, en aquest cas concret, s'han convocat per imperatiu legal; i no només això, perquè al mateix temps s'atribueix al vicepresident una facultat de convocatòria electoral que no encaixa en el marc estatutari i legal", alerta.

De fet, el decret implica desconvocar "unes eleccions establertes directament per llei i atribuir al vicepresident la facultat de convocar el que realment serien unes noves eleccions". "El decret permet interpretar que s'han desconvocat les eleccions i que la celebració d'aquestes queda ara condicionada al fet que el vicepresident les torni a convocar. I això planteja dos problemes importants", adverteix.

En primer lloc, subratlla Bayona, hi ha un problema de "inseguretat jurídica sobre els tràmits electorals ja realitzats i les expectatives que pugui obrir una nova convocatòria electoral". I en segon lloc, avisa, hi ha l'"impacte que el decret té sobre els poders d'intervenció del Govern sobre unes eleccions que tenen el seu origen en un mandat legal i no en l'ús d'una facultat presidencial de dissolució anticipada del Parlament".