L'informe de la Fiscalia del Tribunal Suprem rebutja la causa contra Carles Puigdemont pel cas Tsunami Democràtic, però no es limita a donar per tancat al tema. En les seves conclusions, la tinent fiscal, María Ángeles Sánchez Conde, sol·licita tornar el cas al jutjat d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, del qual és titular Manuel García-Castellón, amb l'objectiu "d'esgotar la investigació". És a dir, que tot i considerar que "en aquest moment processal" no hi ha indicis que permetin vincular el president i el també aforat Ruben Wagensberg amb la fundació o planificació de les accions de Tsunami, la fiscal no dona un cop de carpeta a la causa per terrorisme contra ells, sinó que considera que la investigació feta fins ara ha estat insuficient i cal continuar-la.
García-Castellón va enviar a finals de novembre al Tribunal Suprem una exposició raonada perquè s'investigui per terrorisme una dotzena de persones, entre les quals, el president Carles Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, a la causa de Tsunami Democràtic. El magistrat argumentava que la investigació requeria diligències que no podia practicar perquè tant Puigdemont, actualment eurodiputat, com Ruben Wagensberg, diputat del Parlament i secretari quart de la Mesa, són aforats.
Investigació insuficient
Precisament, la manca d'aquestes diligències és un dels fonaments de la resposta de la tinent fiscal. L'informe de Sánchez Conde adverteix que l'exposició raonada del jutge instructor "no ha vingut precedida d'una investigació suficient per tenir per acreditat que Tsunami Democràtic va ser una organització estructurada, jerarquitzada, amb vocació de permanència, dirigida per unes quantes persones amb rols diversos que estenien el seu àmbit d'actuació a parcel·les determinades i amb altres persones a càrrec seu, la finalitat essencial de les quals era subvertir l'ordre constitucional, desestabilitzar econòmicament i política l'Estat, i alterar greument l'ordre públic mitjançant la mobilització massiva".
Al text, se subratlla que a la interlocutòria del 6 de novembre, amb què s'obria la investigació per terrorisme del cas Tsunami, García-Castellón va acordar "la pràctica de multitud de diligències" per poder determinar la naturalesa dels fets i la intervenció dels investigats. Això no obstant, aquestes diligències no s'han practicat, per la qual cosa el jutge insisteix en la seva exposició raonada dirigido al Suprem en la necessitat de "prendre declaració als investigats i a altres testimonis per desentranyar la naturalesa i l'estructura de l'organització".
Tot plegat comporta, a parer del ministeri fiscal, una "enorme dificultat" per concloure la relació que hi ha entre els fets; a més impedeix dividir la causa perquè s'investigui a tribunals diferents, atès que això podria desembocar en un coneixement incomplet del que va passar i la possibilitat de sentències contradictòries.
"Davant d'això, sembla aconsellable analitzar els indicis que s'afirma que existeixen respecte de la intervenció de cadascun dels aforats en els fets, per decidir si, almenys respecte d'ells, la Sala Segona del Tribunal Suprem n'ha d'assumir la competència", afegeix.
Sense dubtes sobre la naturalesa delictiva
Per reforçar aquesta proposta, el mateix informe elimina qualsevol dubte sobre la naturalesa de Tsunami. "Els fets que s'imputen a l'organització Tsunami Democràtic, en què ambdós aforats estarien integrats i participarien en la seva direcció d'acord amb un repartiment de feines i papers, van succeir sense que pugui qüestionar-se que es van produir gravíssims incidents, amb enfrontaments amb la policia d'una gravetat important, que van produir lesions i danys greus", assegura la tinent fiscal, a més de subratllar que "la naturalesa delictiva de les accions executades sota el paraigua o cobertura de Tsunami Democràtic no es pot posar en dubte i ha quedat constatada a les diligències prèvies".
En aquest sentit, assenyala que no s'imputa als investigats la participació directa en els fets que es van produir, entre els quals, el bloqueig de l'Aeroport de Barcelona, que atribueix a "una multitud de persones que no s'identifiquen"; ni tampoc s'afirma que "incitessin o planifiquessin aquests gravíssims incidents".
El que se'ls imputa, destaca, és haver format part de Tsunami pel que fa a l'organització, "i és indiferent la naturalesa pluriofensiva de les accions exercitades per tercers sota la cobertura de Tsunami, tot i que és obvi que la integració en una organització criminal implica una pluralitat de partícips".