El papa Lleó XIV ha protagonitzat un fet insòlit en la història de l'Església catòlica. Per primera vegada de què es té constància, un pontífex en exercici ha participat en unes eleccions polítiques. I ho ha fet als Estats Units, el seu país d'origen, on el pròxim 3 de novembre se celebraran les eleccions de mig mandat, que determinaran la nova composició del Congrés nord-americà durant els dos últims anys de la presidència de Donald Trump. La Santa Seu ha confirmat aquest divendres que Lleó XIV, nascut a Chicago i amb ciutadania nord-americana, ha enviat el seu vot per correu a Illinois, una decisió que trenca amb la pràctica històrica dels seus predecessors de mantenir-se al marge dels processos electorals dels seus països. La notícia té una significació especial perquè el pontífex ha mantingut diversos enfrontaments públics amb Trump, especialment per la política migratòria i la guerra contra l'Iran, tot i que no ha transcendit el sentit del seu vot.
"Lleó XIV ha exercit el seu dret de vot com a ciutadà dels Estats Units sempre que ha tingut l'oportunitat de fer-ho", ha explicat la Sala de Premsa de la Santa Seu en un comunicat oficial. El Vaticà ha precisat que, "en consonància amb aquesta pràctica consolidada de participació ciutadana, el papa ha enviat la seva papereta electoral per correu a Chicago". La nota afegeix que el sant pare expressa la seva "convicció sobre el dret i el deure dels ciutadans de participar en els processos democràtics". També revela que, durant els anys en què va residir al Perú, on va desenvolupar bona part de la seva trajectòria religiosa, va exercir el dret de vot sempre que li va ser possible.
Pope Leo XIV has voted in the midterm elections of the United States, expressing his “belief in the right and the duty of citizens to participate in democratic processes.” The Holy See Press Office announced on Friday that Pope Leo XIV, an American citizen, "has exercised his right to vote as a United States citizen, whenever he was eligible to do so." The Press Office confirmed that, “in keeping with this long-standing practice of civic participation, he has submitted his mail-in ballot in Chicago.” “The Holy Father has also confirmed that, during his years of residence in Peru he exercised his right to vote whenever he was eligible to do so,” noted the statement.
— Vatican News (@VaticanNews) October 30, 2026
Un precedent inèdit en la història del papat
La decisió de Lleó XIV té una transcendència que va més enllà del simple exercici d'un dret ciutadà. Fins ara, no es coneixia cap precedent documentat d'un papa que hagués votat en unes eleccions polítiques durant el seu pontificat. Els seus antecessors havien mantingut una separació entre la seva condició de caps de l'Església catòlica i la participació electoral als països d'origen. Joan Pau II, que va dirigir l'Església entre el 1978 i el 2005, no va participar en les eleccions de Polònia durant el pontificat, malgrat el protagonisme que va tenir en el procés de democratització del país i en l'oposició al règim comunista. Tampoc no consta que Benet XVI votés a Alemanya, ni que Francesc ho fes a l'Argentina. Els papes italians que havien ocupat el tron de Sant Pere durant els segles anteriors també s'havien mantingut al marge de les eleccions polítiques del seu país.
El cas de Lleó XIV presenta, a més, una particularitat. Robert Francis Prevost, nascut a Chicago el 1955, és el primer papa nord-americà de la història i conserva la ciutadania dels Estats Units, a més de la peruana i la vaticana. Això li permet continuar exercint els seus drets electorals, malgrat residir al Vaticà i ser el sobirà de l'Estat de la Ciutat del Vaticà. Es produeix, per tant, una situació singular: un cap d'estat participa en les eleccions d'un altre país.
La participació electoral del pontífex tampoc no contravé necessàriament les normes de l'Església. El Codi de Dret Canònic estableix, en el cànon 287, que els clergues no han de participar activament en partits polítics, llevat de circumstàncies excepcionals. Però aquesta limitació no equival a una prohibició d'exercir el dret de vot. De fet, la doctrina catòlica defensa la responsabilitat dels fidels de participar en la vida pública.
Un vot que ha viatjat del Vaticà a Chicago
La notícia havia començat a circular dijous, quan el diari Chicago Sun-Times va revelar que Robert Francis Prevost, el nom civil del papa, havia sol·licitat una papereta de vot per correu el passat 3 d'octubre. La petició figurava als registres electorals del comtat de Will, a Illinois, on el pontífex continua inscrit al cens en una adreça de New Lenox, una localitat de l'àrea metropolitana de Chicago on viu el seu germà John. "Robert Francis Prevost figura a la llista de persones que han sol·licitat una papereta per votar per correu en les pròximes eleccions", va explicar al rotatiu Kim Fladhammer, cap de gabinet de l'oficina electoral del comtat. Inicialment, les autoritats només havien confirmat la sol·licitud de la documentació, però no que el vot s'hagués arribat a emetre. La confirmació posterior del Vaticà ha resolt aquesta incògnita.
No és, en qualsevol cas, la primera vegada que Prevost participa en unes eleccions nord-americanes. Els registres electorals indiquen que va votar en les eleccions generals del 2012, 2014, 2018 i 2024, abans de ser elegit papa el maig del 2025. Encara més curiós és el seu historial de participació en les primàries dels dos grans partits nord-americans: va votar en les demòcrates el 2008 i el 2010, i en les republicanes el 2012, 2014 i 2016. Aquesta alternança no permet deduir les seves preferències polítiques. A Illinois, els electors no han d'estar afiliats permanentment a un partit i poden escollir en quines primàries participen. En qualsevol cas, el vot és secret, i el Vaticà no ha revelat per quins candidats s'ha decantat Lleó XIV en aquesta ocasió.
Un gest en plena confrontació amb Trump
La decisió adquireix una dimensió política especial pel moment en què es produeix. Les eleccions del 3 de novembre arriben en un context de forta polarització als Estats Units i després de diversos enfrontaments públics entre Lleó XIV i Donald Trump, especialment per la política migratòria de la Casa Blanca i la guerra impulsada pels Estats Units i Israel contra l'Iran. Un dels episodis de màxima tensió es va produir el passat 7 d'abril, quan el papa va reaccionar a les amenaces del president nord-americà contra l'Iran, que havia advertit que podia acabar amb tota una civilització en una sola nit. "Això no és acceptable", va respondre Lleó XIV des de Castel Gandolfo. El pontífex va anar més enllà i va instar els ciutadans a mobilitzar-se políticament contra la guerra: "Vull convidar a intentar comunicar-se amb els congressistes, amb les autoritats, per dir que no volem la guerra, volem la pau".
Aquelles declaracions van desencadenar una confrontació que es va intensificar quan Trump va acusar el papa de ser complaent amb l'esquerra radical, "feble davant la delinqüència i nefast en política exterior". Lleó XIV va respondre amb una frase que va fer la volta al món: "No tinc por de Trump. Continuaré parlant contra la guerra".
El pontífex també s'ha mostrat crític amb les polítiques d'immigració de l'administració republicana i amb la utilització de la religió per justificar determinades decisions polítiques. En aquest context, la seva participació en les eleccions de mig mandat pot suscitar interpretacions polítiques, encara que la Santa Seu ha evitat qualsevol referència partidista.
El Vaticà ha presentat el gest com una expressió de la convicció personal del papa que la participació democràtica no és només un dret, sinó també un deure cívic. Una idea que Lleó XIV ja havia defensat públicament en diverses ocasions. En un discurs pronunciat davant de representants del Partit Popular Europeu, el passat abril, va recordar que els ciutadans "no són simples receptors passius de propostes i decisions polítiques", sinó que estan cridats a participar activament i a compartir la responsabilitat de les decisions col·lectives.
Un germà del papa, fervent seguidor de Trump
La paradoxa és que l'enfrontament entre Lleó XIV i Donald Trump té també una dimensió familiar. El germà gran del pontífex, Louis Martin Prevost, de 75 anys i resident a Florida, és un entusiasta seguidor del moviment MAGA (Make America Great Again), l'univers polític més fidel al president nord-americà. Louis no ha amagat mai les seves simpaties republicanes i ha compartit a les xarxes socials publicacions durament crítiques amb els demòcrates, inclosos insults contra l'expresident Barack Obama i l'expresidenta de la Cambra de Representants Nancy Pelosi.
La seva militància trumpista va arribar fins al Despatx Oval. El 20 de maig del 2025, pocs dies després de l'elecció de Lleó XIV, Trump va rebre Louis Prevost i la seva esposa, Deborah, a la Casa Blanca, en una trobada en què també va participar el vicepresident JD Vance. El president ja havia expressat públicament la seva simpatia pel germà del papa: "M'agrada el papa i m'agrada el seu germà. Un dels seus germans és un gran seguidor de MAGA", va declarar.
El mateix Louis s'ha definit com un home de MAGA i ha reconegut que les seves posicions polítiques són diferents de les del seu germà. En una entrevista amb Piers Morgan va explicar que havia decidit moderar les seves intervencions a les xarxes socials per no complicar el pontificat. "No necessito crear-li problemes. Ja en tindrà prou", va assegurar. Així, mentre Lleó XIV ha mantingut discrepàncies públiques amb Trump per la guerra i la immigració, el seu germà gran forma part dels seguidors més convençuts del president. Una família nord-americana en què les diferències polítiques arriben fins al Vaticà.