La publicació de tres piulades al perfil oficial de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, sota el comandament de Vox, plenes de faltes d'ortografia i sense seguir els criteris que marca l'Acadèmia Valenciana de la Llengua han provocat les primeres tensions entre el govern del PP i la ultradreta al País Valencià. Aquelles publicacions que van provocar molt rebombori a les xarxes, amb bona part criticant que un perfil oficial escrigui amb faltes d'ortografia, però també amb votants de la ultradreta celebrant que utilitzin les "Normes de Puig", com un intent de defugir un suposat "catalanisme" que implica, segons Vox, utilitzar les normes ortogràfiques oficials del territori. A partir d'aquella polèmica, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va sortir a defensar "l'autoritat científica" de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que compta amb el seu diccionari. Això sí, també ha demanat a aquesta institució "sensibilitat per integrar una part del valencianisme social i polític que s'hi ha sentit allunyat". De tota manera, Manzón també va deixar clar que la Generalitat Valenciana emprarà les normes que dicta l'Acadèmia.
Però el PP no governa sol al País Valencià, com sí que fa a les Illes Balears tot i que amb la ultradreta condicionant pràcticament totes les decisions que pren la popular Margalida Prohens. Ho fa amb Vox, després d'arribar a un pacte amb el qual van aconseguir tres conselleries: Cultura i Esports; Agricultura, Pesca i Ramaderia i Justícia i Interior. I la ultradreta ha decidit eliminar qualsevol rastre del català, o el valencià, de les seves comunicacions oficials després que Mazón anunciés que la Generalitat faria servir els criteris de l'ALV. Si a partir del 17 d'agost, quan Francina Armengol va anunciar que es podria parlar en català al Congrés i la dreta i ultradreta valenciana es va revoltar perquè no feia referència al valencià, cosa que sembla resolta amb la denominació català-valencià que la presidenta de la cambra ha pactat amb Ximo Puig, les conselleries de Vox van començar a publicar missatges amb les dues llengües, però omplint de faltes d'ortografia les traduccions, des que Mazón va reconèixer l'autoritat de l'ALV, aquests han desaparegut.
Petita marxa enrere de Vox
Aquest dimecres, Vox ha tornat a entrar en la polèmica, assegurant que la seva formació "respecta la llei" i, per tant, també l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, una institució creada per la mateixa Generalitat Valenciana el 1998 i que des del 2006, amb la reforma de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià, es va convertir en l'únic organisme competent en la regulació del valencià. Ho ha dit la síndica de Vox a les Corts, Ana Vega, però que no ha aclarit si Vox emprarà el valencià de les "Normes de Castelló" a partir d'ara en les seves comunicacions a les xarxes socials i també en altres suports. Si quan va emprar les "Normes de Puig" van ser aplaudits pels més radicals, ara una passa enrere podria suposar les crítiques d'aquest sector. Tot i que aquest dimecres Vega ha assegurat respectar l'ALV, el seu partit abans s'hi havia referit com un organisme "polititzat i pancatalanista".