Durant el seu segon discurs d'investidura, el president Quim Torra va comprometre's a recuperar algunes de les lleis aprovades pel Parlament i tombades pel Tribunal Constitucional. Uns dies més tard, al Congrés, l'ara president espanyol Pedro Sánchez es comprometia a dialogar sobre la recuperació d'aquestes normes. La mateixa mà estesa del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, aquest dimecres, quan instava a iniciar el diàleg parlant sobre aquestes iniciatives o la millora del finançament. Sense anar més lluny, no en són poques les lleis anul·lades o suspeses que van ser avalades a la cambra pels mateixos socialistes, i en alguns casos fins i tot per unanimitat del ple. Aquestes en són algunes:
Desnonaments i pobresa energètica
La llei de mesures urgents per l’emergència habitacional i la pobresa energètica, fruit d’una iniciativa legislativa popular, va ser aprovada el 29 de juliol del 2015 per unanimitat en la majoria de punts, des de CiU i la CUP fins a Ciutadans i el PP. La norma prohibia els desnonaments sense abans oferir un lloguer social. També establia la necessitat de garantir els subministraments bàsics, amb ajudes per evitar els talls de subministrament.
Argumentant la invasió de competències de l’Estat, el govern espanyol —llavors en funcions— la va impugnar l’abril del 2016 i, el juny d’aquell any, el Tribunal Constitucional va suspendre-la parcialment. Prèviament, el TC ja havia tombat altres iniciatives en matèria de pobresa energètica, com el decret llei de desembre del 2013 amb el qual la Generalitat prohibia tallar el subministrament de llum i gas entre els mesos de novembre i març en casos de pobresa energètica.
El desembre del 2016, el Parlament va aprovar la Llei del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial, que pretenia refer els articles recorreguts de la llei d’emergència habitacional. També va ser aprovada per unanimitat en la majoria de punts. No va esquivar el veto del TC i també va ser tombada.
Igualtat de gènere
El juliol del 2015, el Parlament va aprovar la primera llei catalana d’igualtat efectiva entre homes i dones. Va comptar amb el suport de tots els partits, malgrat que PP i Unió no van donar suport als punts relatius a l’avortament i Cs als que feien referència a les quotes de paritat. La norma abordava diversos àmbits, com l’administració o el laboral, i preveia un règim sancionador.
De nou van aparèixer les togues. El maig del 2016, el Tribunal Constitucional va suspendre cautelarment la norma, després del recurs d’inconstitucionalitat de l’executiu de Rajoy. L’octubre d’aquell mateix any, el tribunal va declarar nuls i inconstitucionals cinc articles, argumentant que la Generalitat va legislar en matèries que no són de la seva competència com la regulació en l’àmbit laboral, la igualtat sindical, l’assetjament laboral i els plans d’igualtat.
Sergi Alcàzar
Canvi climàtic
Una de les lleis que va citar Torra en la presentació del seu programa de Govern va ser la llei del canvi climàtic, “una de les primeres lleis a Europa contra el canvi climàtic”. Aprovada el juliol del 2017, preveia la creació d'impostos per gravar els grans vaixells i també les activitats econòmiques que contaminen. El text aprovat per la cambra va comptar amb el suport de gairebé tots els grups, amb l’única abstenció del PP.
Però el desembre de l’any passat va ser suspesa cautelarment pel TC, previ recurs d’inconstitucionalitat del govern espanyol. Aquesta suspensió ha estat parcialment aixecada —excepte l’article amb què la Generalitat volia prohibir el fracking—, tot i que també de forma cautelar, fins que es pronunciï sobre la constitucionalitat dels preceptes.
Cànon digital audiovisual
En les mesures que adoptarà en l’àmbit de la cultura, el president Torra ha defensat la reactivació del cànon digital audiovisual. Aquest impost, aprovat per una àmplia majoria de la cambra el 2014 (CiU, ERC, el PSC, ICV i la CUP), cobrava a les operadores 25 cèntims per cada connexió que hi hagués a Catalunya. Representaven uns 20 milions d’euros l'any i tenien per objectiu finançar projectes del sector audiovisual català i també continguts culturals digitals en català.
Però el TC va tombar-lo el juliol del 2017, perquè justificava que es trepitjava amb l’IVA, impost d’àmbit estatal. Cinc dels dotze magistrats van fer un vot particular perquè consideraven que sí que és clara la distinció entre l’IVA i el cànon digital català.
Voluntats digitals
El juny del 2017, el Parlament va aprovar per unanimitat de tots els grups la Llei de voluntats digitals, que recollia que els testaments puguin contenir les voluntats digitals i la designació d’una persona encarregada d’executar-les davant els prestadors de serveis digitals. Per altra banda, creava un registre electrònic de voluntats digitals.
Però el Govern espanyol va presentar un recurs d’inconstitucionalitat el setembre d’aquell any i el Tribunal Constitucional va admetre’l a tràmit el 25 d’octubre. Moncloa va argumentar en aquell moment que havien sol·licitat obrir una comissió bilateral per tractar “aspectes tècnics”, però que la Generalitat no va respondre.
EFE
Dues lleis de consultes
No una, sinó dues lleis de consultes va avalar el PSC al Parlament. La primera va ser el març del 2010. El ple va aprovar la llei de consultes populars per via de referèndum, amb els 70 vots a favor del tripartit (PSC, ERC i ICV) i, curiosament, els 62 vots en contra de CiU, el PP i Ciutadans (llavors al Grup Mixt). El llavors president Zapatero la va recórrer i, finalment, el maig del 2017 el TC la va anul·lar perquè considerava que regulava una modalitat de referèndum que no està prevista a la Constitució.
La segona va ser la que va servir de base per la consulta del 9-N, i que també va comptar amb el vot socialista. La llei de consultes populars no referendàries va tirar endavant el setembre del 2014 amb 106 vots a favor (CiU, ERC, PSC, ICV, CUP i el diputat Joan Ignasi Elena), i 28 vots en contra (PP i Ciutadans). Va ser suspesa després del recurs que va presentar el Govern espanyol. La consulta va celebrar-se de totes maneres en forma de procés participatiu i el president Artur Mas, la vicepresidenta Joan Ortega i els consellers Irene Rigau i Francesc Homs van ser condemnats.
Dipòsits bancaris
El 26 de març del 2014, el ple de la cambra va aprovar la creació de l’impost sobre els dipòsits bancaris amb el vot favorable de tots els grups, excepte el PP i Ciutadans. Era un tribut propi de la Generalitat que gravava els dipòsits constituïts pels clients en les entitats de crèdit que tinguessin la seu central, sucursals o oficines operatives a Catalunya.
Però el juny del 2015, el TC va anul·lar la taxa catalana en considerar que el tribut que es creava era idèntic a l’estatal, fet que anava contra la Constitució. L’impost estatal va ser creat a finals del 2012, després que la Generalitat l’aprovés per decret. Tant la llei com el decret catalans van ser esmicolats.
Horaris comercials
El febrer del 2014, el Parlament va aprovar amb els vots de CiU, ERC, ICV, i el PSC la llei d’horaris comercials catalana. Aquesta norma incrementava de vuit a deu els festius d’obertura anual i restringia la liberalització imposada per la llei espanyola. El PSC va donar-hi suport perquè mantenia l’equilibri entre petites i grans superfícies i millorava l’oferta dels consumidors.
Però el Tribunal Constitucional també la va passar pel sedàs, anul·lant i declarant inconstitucionals tots els articles recorreguts pel Govern espanyol. L’alt tribunal va argumentar que envaïa competències de l’Estat.
ACN
Acció exterior i Unió Europea
La tardor del 2014, la cambra catalana va donar llum verda a la Llei d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea. Va rebre 99 vots a favor (CiU, ERC, ICV i el PSC) i 29 en contra (PP i Ciutadans). Entre altres coses, regulava tota l’acció exterior de la Generalitat amb els objectius d’aconseguir la màxima projecció internacional i el posicionament com a actor internacional en les matèries competents.
Després de ser admès el recurs del Govern espanyol l’abril del 2015, el Tribunal Constitucional va anul·lar-la parcialment el desembre del 2016. La sentència admetia que les comunitats autònomes poden dur a terme activitats de projecció exterior, però recordava que han de respectar la competència exclusiva de l’Estat en matèria de relacions internacionals. En aquest sentit, prohibia la “diplomàcia pública” de la Generalitat i les relacions “bilaterals”.
Aranès
Amb l’única oposició dels 14 diputats del PP i els tres de Ciutadans, el Parlament va aprovar el setembre del 2010 la Llei de l’aranès amb 117 vots a favor, els de la resta de l’hemicicle. La norma buscava donar reconeixement i protecció a la llengua occitana. Entre altres coses, establia que era la llengua d’ús preferent a totes les institucions de l’Aran.
El govern espanyol de Zapatero va presentar un recurs en aquell moment i no ha estat fins febrer d’aquest any que el TC s’ha pronunciat. La sentència argumentava que la normativa “imposava la primacia” de l’aranès sobre el català i el castellà. També titllava de “privilegi inconstitucional” que sigui la llengua “normalment emprada” per la Generalitat en les relacions amb l’Aran.