El jutge Pablo Llarena ha denegat la llibertat que va sol·licitar l'exconseller català d'Interior Joaquim Forn. D'aquesta manera, manté la seva situació de presó provisional sense fiança després d'estimar que el risc de reiteració delictiva persisteix, encara que l'exconseller renunciés a l'acta de diputat que va obtenir a les eleccions del mes de desembre. El testimoni d'ahir del coronel Diego Pérez de los Cobos, que va coordinar el dispositiu de l'1-O, ha estat clau per desestimar la posada en llibertat de Forn. El magistrat fa responsable Forn de l'èxit del referèndum i de la inacció dels Mossos que no van tancar col·legis ni requisar material.

El magistrat subratlla a la interlocutòria, com a factors per apreciar el risc de reiteració delictiva, "la incertesa que existeix que la voluntat política majoritària sigui respectar l'ordre legal per aconseguir l'aspiració d'independència que encara avui comparteix l'investigat" i "l'encara propera determinació amb què l'investigat va conduir la seva greu actuació delictiva ", tot i que les seves aportacions han de ser necessàriament alienes a l'activitat parlamentària a què ha renunciat.

Llarena considera que la instrucció feta fins ara confirma l'eventual responsabilitat del conseller d'Interior a la inactivitat dels 17.000 agents dels Mossos al seu càrrec davant la convocatòria del referèndum il·legal de l'1-O, i destaca especialment el testimoni del coronel Diego Pérez de los Cobos, com a coordinador del dispositiu policial, que va descriure a la seva compareixença davant l'instructor una actuació policial contrària al compliment de l'ordre d'impedir la celebració de la consulta il·legal. "Una actuació, la de Forn, que sempre va estar orientada a aparentar una voluntat de compliment de les decisions judicials, però que posava en marxa un pla que n'impedia l'observança", diu Llarena.

Llarena recorda, a més, que el nomenament de Forn va tenir lloc després d'una crisi de govern que, tal com els consellers cessats van admetre durant les seves declaracions com a testimonis, va venir propiciada pel seu rebuig a una estratègia unilateral de Catalunya.

La interlocutòria conclou que, en aquest moment de la instrucció, hi ha un conjunt d'elements que apunten que "des del poder polític, exercit per Forn, es va aprofitar el domini orgànic i funcional sobre el cos d'agents per conduir les actuacions policials a l'èxit del referèndum, del qual depenia la declaració d'independència, en comptes del compliment de les moltes resolucions judicials dictades per salvaguardar l'ordre constitucional i legal", afirma contundentment Llarena.

En analitzar el risc de reiteració delictiva, el jutge assenyala que la ideologia de Forn coexisteix amb un context polític en el qual "no hi ha certesa que hagi desaparegut la intenció d'aconseguir la independència de Catalunya, i encara hi ha sectors que defensen explícitament que s'ha d'aconseguir de manera immediata". "Precisament, aquesta última actitud és la que sosté qui va atorgar al seu dia la confiança al senyor Forn perquè fos conseller d'Interior i que va encapçalar la llista electoral en què l'investigat va decidir integrar-se fa escasses setmanes", destaca la interlocutòria.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat