El jutge Pablo Llarena ha confirmat l'aixecament de l'ordre de detenció de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, "en aplicació de la doctrina del Tribunal Constitucional sobre l'amnistia de la malversació" de l'1-O. Segons ha anunciat el Tribunal Suprem aquest dilluns, el magistrat de la Sala Penal ha acordat en una interlocutòria "revalidar" la seva decisió de deixar sense efecte les ordres de crida i cerca contra el president a l'exili i els exconsellers, "en considerar aplicable als mateixos la doctrina constitucional sobre la concessió de l'amnistia al delicte de malversació fixada en la sentència del TC que va concedir l'empara a l'exconsellera Dolors Bassa".
Amb aquesta resolució, l'instructor de la causa del procés rebutja la petició de Vox de mantenir l'ordre de detenció a l'Estat espanyol del president i els exconsellers a l'exili, però recorda que hi ha pendent de resoldre el fons de la causa. Llarena indica que, com aquest procediment és un sumari, l'òrgan competent per aprovar definitivament si els aplica l'amnistia i arxiva el procediment és la sala d'enjudiciament penal del Suprem. En aquest sentit, l'advocat del president, Gonzalo Boye, que va qualificar la reacció del partit ultra com la "dels últims de Filipines", ja ha demanat al jutge Llarena que remeti la causa a la sala d'enjudiciament perquè "sense demora" li apliqui la norma de l'oblit penal, tal com marca la llei.
Llarena molt crític
A més, el jutge Llarena es mostra crític amb la sentència del TC, però l'acata, i afirma que "reconèixer qui té l'última paraula no exigeix compartir que el problema només admetés una resposta". I afegeix: "Aquest instructor manté que la interpretació del Tribunal Suprem estava jurídicament fundada i no aprecia en ella la inadmissibilitat o imprevisibilitat que ha determinat el seu rebuig. En tot cas, aquesta convicció no autoritza a conservar els seus efectes. La discrepància queda expressada en aquest fonament, però la decisió que s'adopta ha d'ajustar-se íntegrament a la doctrina expressada ara pel Tribunal Constitucional".
El Constitucional va assegurar que el jutge Llarena i la sala penal del Suprem van fer una interpretació impredictible de la llei d'amnistia en afirmar que no havien respectat la voluntat del legislador, que deixava clar que s'havia d'amnistiar la despesa relacionada amb l'1-O, mentre no fos corrupció personal. Els magistrats del Suprem asseguren que els líders polítics del procés, no els subalterns, van obtenir un "benefici personal de caràcter patrimonial" per no haver pagat la consulta de la seva butxaca.
Per això, en la interlocutòria, l'instructor assegura: "Mantinc el meu criteri sobre la interpretació de la llei ordinària que ens corresponia realitzar i, a més, discrepo que el nostre criteri se situés fora de les respostes que la Constitució permet". I n'exposa els motius.
Tres motius
En la interlocutòria, l'instructor del procés exposa tres motius per a justificar la seva negativa a aplicar l'amnistia a Puigdemont, Comín i Puig en el cas de la malversació. En primer lloc, sosté que "la llei d'amnistia no es va limitar a exigir que els fons en els quals es fonamenta la imputació per malversació s'haguessin destinat al referèndum o a les restants finalitats que preveu. La llei —afegeix— també va afegir una condició, concretament que no hagués existit el propòsit d'obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial". Per això, assegura que "existia, per tant, un suport exprés en la llei per a examinar per separat si els diners es va destinar a l'il·legal projecte d'independència i si la seva utilització perseguia també un benefici econòmic personal." I raona: "Amb això no es demostra que aquest benefici personal concorregués en els fets examinats, sinó que demostra una cosa distinta: que en la seva interpretació el Tribunal Suprem no va introduir una excepció desconeguda per la llei, sinó que va interpretar l'abast d'una excepció establerta expressament pel mateix legislador. El pronunciament constitucional d'empara, de fet, es basa en com es va delimitar aquest benefici, no en què s'examinés una qüestió estranya al text legal".
En segon lloc, Llarena afirma que "el Tribunal Suprem no va situar l'avantatge en la recepció de diners, sinó en l'alliberament d'una càrrega econòmica". Manifesta que "aquest punt és susceptible de consideracions discrepants, però tampoc resulta inentendible diferenciar entre l'objectiu al qual serveix un pagament i el benefici econòmic de qui queda alliberat de suportar-lo". I assegura: "La controvèrsia no està, per tant, en el destí dels diners, sinó en si existia una càrrega personal el pagament de la qual amb fons públics pogués valorar-se separadament a l'efecte de l'amnistia".
Finalment, en tercer lloc, el jutge declara que la finalitat de la llei d'amnistia havia d'interpretar-se juntament amb els límits que la mateixa llei va establir. "La voluntat d'amnistiar determinades malversacions no feia irrellevant l'exclusió de les realitzades amb propòsit de benefici personal. Totes dues previsions formaven part de la norma i havien de rebre una aplicació que no anul·lés a l'altra".
Per tot això, l'instructor manifesta: "En definitiva, no se sosté que després de la decisió constitucional existeixin dues interpretacions entre les quals aquest instructor pugui continuar triant. La qüestió ha estat resolta per l'òrgan al qual correspon decidir-la definitivament i la seva doctrina ha d'aplicar-se. El que s'expressa és una discrepància amb les raons per les quals s'ha considerat constitucionalment inadmissible la interpretació anterior". És a dir, que "la seva discrepància no està fora dels principis constitucionals", tal com recorda que van defensar cinc magistrats del TC, enfront de la majoria dels set progressistes, que va ordenar que la malversació de l'1-O ha de ser amnistiada als líders independentistes.