"Perro Sanxe" colpeja els seus rivals llançant el seu Manual de resistencia, el seu conegut llibre, i atropella amb el Falcon; l'alter ego d'Alberto Núñez Feijóo llança ulleres; l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, dispara pilotades; Santiago Abascal envesteix amb el seu cavall; Esperanza Aguirre atropella amb el cotxe; el president Salvador Illa llança mascaretes; Yolanda Díaz, dades; i Gabriel Rufián, impressores. Es tracta dels atacs especials que llancen alguns dels personatges inspirats en la política espanyola del videojoc Moncloa's Fighter, un títol de lluita llançat aquest octubre en el qual els dirigents polítics resolen les seves diferències per al 29N per altres vies.
Es tracta d'un videojoc de lluita creat pel director d'art Gastón Bruno i pot jugar-se de manera gratuïta a internet, sigui en un ordinador o al telèfon mòbil. Inspirat en les populars sagues de videojocs de baralles Street Fighter i Marvel vs. Capcom, el joc permet triar entre més d'una trentena de polítics per fer-los lluitar en una vintena d'escenaris: això inclou el Congrés, el Senat, el Palau de la Zarzuela, el Parlament de Catalunya, les seus de Ferraz i Gènova, la presó d'Alcalá Meco, la Puerta del Sol, l'Arc de Triomf, la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, un plató de televisió o el Ministeri d'Hisenda, entre d'altres.
Estan disponibles per jugar els principals dirigents de l'actualitat a tot Espanya i altres figures que han estat rellevants en el passat. A més dels anteriorment citats, també hi ha Pablo Iglesias, Irene Montero, Ada Colau, Oriol Junqueras, Pablo Echenique, Manuela Carmena, Óscar Puente, José Luis Ábalos, Koldo García, Rita Barberà, José Luis Bárcenas, María Jesús Montero, Alvise Pérez o Juanma Moreno. Com a personatges especials que es desbloquegen jugant, també apareixen Carles Puigdemont, Felipe González, José María Aznar, Zapatero o Mariano Rajoy. Tots ells plens de referències còmiques a la seva trajectòria.
A més del mode lliure de lluita personatge vs. personatge, hi ha una història en què es posa el jugador davant un escenari en què "ningú es posa d'acord, gens ni mica. Els plens acaben a crits, els pressupostos en un calaix, i el país esperant". Llavors, el creador del videojoc proposa aquest com un espai perquè els dirigents polítics es barallin aquí i al Congrés treballin per arribar a acords. Així mateix, a més del "lluitador" que el jugador esculli, pot triar també un aliat que apareix a la pantalla per donar-li suport en la baralla. Des que Bruno va llançar el joc a mitjan mes, ja hi ha hagut més de 90.000 partides.
El creador del videojoc ha ofert una entrevista a elDiario.es, en la qual ha explicat que la idea li va venir al cap el 2016 i que des de llavors ha treballat pintant a mà els personatges i escenaris. Fa poc va treure el projecte d'un calaix i el va actualitzar per llançar-lo. La motivació que hi ha darrere, més enllà del divertit de l'assumpte, és ironitzar sobre un Congrés en el qual no para d'haver-hi "discussions" en les quals no es construeix res en comú. "Vaig pensar que una bona forma de protestar era demostrar-los el ridícul que estaven fent", ha assenyalat l'autor al citat mitjà, on ha expressat que vol "conscienciar" davant aquestes "baralles cares per a la ciutadania".