Els impulsors de DemoCat/QS

El proper 7 de novembre, Cornellà viurà el congrés fundacional de Demòcrates de Catalunya. Un partit bastit pels independentistes expulsats d'Unió Democràtica de Catalunya. Si aquest nou partit se'l defineix com una start-up del procés per la forma de construir-lo, ara els seus promotors busquen una altra etiqueta: la de renovadors de la democràcia cristiana.

Així ho indica la Ponència Manifest Fundacional, a què ha tingut accès El Nacional, que en quatre pàgines posa al dia, modernitza i supera alguns debats de la democràcia cristiana no dogmàtica, com el concepte de família i el paper davant l'economia de mercat. El manifest dóna la volta com un mitjó a la imatge que actualment ostentava la marca de la democràcia cristiana a Catalunya.

Socialcristians i social liberals

Aquesta ponència ja l'han rebut els voluntaris i associats a la nova formació i es troba en procés de debat. Aquest document emmarca el partit en la "ideologia de base socialcristiana i social liberal". Un doble pivot que permet la nova formació picar de socialdemòcrates d'arrel humanista com dels defensors de l'economia de mercat marcada de prop pels poders públics en benefici de la comunitat. Una revisió del personalisme comunitari d'Emmanuel Mounier.

Independència com a "compromís ètic"

També es descriu com desacomplexadament independentista en considerar la independència com "un compromís ètic com a únic futur possible per al país". DemoCat defensa un nou Estat independent, que en cap cas descriu com a república, per "responsabilitat amb els conciutadans i les futures generacions".

Obertura a les noves famílies

El pensament de DemoCat trenca un dels tabús de la democràcia cristiana respecte a la família i les seves diverses concepcions. En aquest sentit, exigeix un país "que respecti totes eleccions de les persones fruit de la seva llibertat individual". La ponència defensa les "famílies en tota la seva pluralitat i diversitat" i els vol atorgar "el paper central que mereixen".

La revolta econòmica contra la riquesa immoral

La nova democràcia cristiana catalana utilitza paraules com "rebel·lió" i crida a lluitar contra "les immoralitats" que suposen els "desequilibris i la misèria econòmica i social". Així mateix, fixa com objectiu programàtic "exigir als governs no ser ostatges dels poders financers". DemoCat imagina un model econòmic basat en "l'economia social de mercat".

DemoCat puja el to i s'erigeix com una formació abrandada contra la injustícia dels mercats. D'aquesta manera clama "construir una societat que consideri indigna i immoral aqueslla riquesa material obtinguda a costa de la dignitat de les persones i de la sostenibilitat del medi, tant a casa nostra com arreu". Afegeix en la ponència la lluita per convertir Catalunya en un paradigma de la "revolució del coneixement".

La digna conducta moral dels dirigents

El manifest de DemoCat parteix de la premissa que els "dirigents han de tenir una conducta moralment digna".“L'honestedat és una virtut a exercir sempre, no tan sols davant el públic", rebla el document. D'igual manera encomana la ciutadania a ser "unes persones cíviques i estrictes en la seva responsabilitat fiscal i amb una tolerància nul·la al frau; uns ciutadans responsables en l'ús dels serveis públics".

Per altra banda, condemna les "portes giratòries" i planteja els principis de subsidiarietat i transparència i la limitació de mandats com a base de la futura democràcia. "Cal votar més i millor", insisteix.