Als ministres d’Exteriors dels últims anys a Espanya els ha tocat centrar-se més en deslegitimar l’independentisme que en relacionar-se amb altres Estats. I això que pensen que el conflicte català és un “problema intern”. És el mateix que ha continuat defensant avui Arancha González Laya, que ha continuat la seva croada particular contra el sobiranisme català. “Catalunya no està en conflicte amb Espanya”, ha etzibat la més alta representant de la diplomàcia espanyola. I ha contraatacat: “Qui està en conflicte és l’independentisme amb la seva pròpia societat”.  En tot cas hi ha “un problema intern de cadires i rivalitats”.

Ha estat durant la sessió de control d’aquest dimecres al Congrés dels Diputats, en resposta a Junts per Catalunya, que li ha preguntat si continua pensant que el conflicte Catalunya-Espanya és un afer intern. “Catalunya no està en conflicte amb Espanya. Confonen una part important, tot i que no majoritària, amb el tot”, ha replicat González Laya. I ha afegit en aquest sentit: “Qui està en conflicte és l’independentisme amb la seva pròpia societat quan diu que vol una Catalunya de la meitat +1. En realitat els catalans volen una Catalunya de la meitat més la meitat”.

 

La diputada de Junts, Mariona Illamola, ha ironitzat que els homòlegs no han de reivindicar constantment que els seus països són una “democràcia plena”, a diferència de Laya, perquè “ningú no en dubta”. En aquest sentit, Illamola ha denunciat les “violacions sistemàtiques dels drets d’una minoria nacional” d’un Estat espanyol “acomplexat per la seva història i amb pulsions autoritàries”. La diputada ha recordat l’informe dels Estats Units que es fixa en la situació dels presos polítics independentistes: “És intolerable que hi hagi presos polítics, es diguin Navalni, Junqueras o Turull”. També s’ha remès a les urnes del 14-F per subratllar que “el 52% dels catalans vol la independència i la vol ara”.

En la seva contrarèplica, la ministra espanyola d’Exteriors ha defensat que el govern central vol donar solució “a la reivindicació independentista d’una part de la societat catalana començant per la societat catalana i després en el si de la societat espanyola”. González Laya ha remarcat que en això han coincidit tots els governs estrangers i organismes internacionals. “Cap govern ni organisme ha reclamat la necessitat d’una intervenció internacional. I no serà perquè vostès no han invertit temps i esforços”. Laya ha conclòs furgant en les males relacions que travessen les formacions independentistes: “És un problema intern… de cadires i rivalitats”.