Res no tornarà a ser com abans. Des del 27 d'octubre de 2017, el dia de la DUI, aquesta cita presideix el compte de Twitter de Laura Borràs. És l'últim vers d'un poema de W. H. Auden. Certament, des d'aquella data la política a Catalunya i Espanya s'han capgirat com un mitjó: 155, presos, exiliats, moció de censura, eleccions, lluites fratricides i la política brollant per tots els porus de la societat. Tot això, en només un any i mig. Durant aquest temps, Borràs ha passat de dirigir la Institució de les Lletres Catalanes a ser diputada, primer, consellera de Cultura, després, i ara, candidata de Junts per Catalunya a les eleccions al Congrés del 28-A fent tàndem amb Jordi Sànchez, pres a Soto del Real. Enmig de la voràgine de la campanya electoral, atén les preguntes d'ElNacional.cat. La conversa transcorre a més de 10.000 metres d'altura. Dalt d'un Vueling de tornada de Brussel·les a Barcelona. Per cert, per contextualitzar, l'estrofa final d'Auden: No em vingueu amb estrelles; ja poden alçar el vol; empaqueteu la lluna i desmantelleu el sol; escombreu els boscos i buideu els oceans, perquè ja res no tornarà a ser com abans.

Laura Borràs JxCat cigne - Sergi Alcazar

Quantes vegades ha agafat un vol com aquest en l'últim any i mig?
[Riu] Buf! L'he fet tantes vegades que no sabria dir quantes, però moltíssimes, perquè jo ja ho feia abans per veure el conseller Lluís Puig i el president, abans d'anar a la llista, després quan ja vaig anar a la llista, posteriorment com a diputada i després ja com a consellera i ara com a candidata. Així que ha estat un any i mig molt intens de Barcelona a Brussel·les. 

I són funcionals, aquests viatges? 
Sempre ho són. Per començar en la dimensió personal, que jo crec que no l'hem de perdre mai, perquè per molts de nosaltres és justament aquest compromís personal el que ens ha dut a sortir de les nostres zones de confort i fer un pas endavant per assumir aquestes responsabilitats col·lectives. Però després també serveix com a moment de posada en comú d'opinions diverses per poder tenir aquest diàleg directe, la presència sempre té un valor afegit indiscutible. 

Una manera de triar de l'elector pot ser decidir premiar els qui hem estat per la unitat real i no retòrica

Se'ls acusa d'estar teledirigits des de Waterloo, com si fossin titelles...
JxCat és l'espai on tothom que vulgui ser-hi, és benvingut. Tothom que vulgui treballar per Catalunya, per aportar idees, siguin de l'espai ideològic que siguin i estiguin a l'espai físic que estiguin, a Soto del Real, Brussel·les o Waterloo. 

Però les decisions, qui les acaba prenent?
Doncs s'acaben prenent de manera consensuada. Per això ens trobem, per sumar en la diferència. Quan les coses són més riques i més plurals segurament també són més justes. 

A aquest Govern se l'ha volgut tenir en el punt de mira des del bon començament sense valorar que segurament ha tingut el paper més complicat de la història recent

Com s'explica que algú com vostè, que vivia el seu càrrec amb devoció, plegui per anar a Madrid? La lectura és que el Govern té els dies comptats?
És curiós que ara que hem marxat de Govern la consellera Artadi i jo mateixa representa que érem els pilars indiscutibles i que teníem el Govern més fort i que ara sense nosaltres és més dèbil. No tenia la percepció quan érem a Govern que nosaltres fóssim la fortalesa. A aquest Govern se l'ha volgut tenir en el punt de mira des del bon començament sense valorar que segurament ha tingut el paper més complicat de la història recent. Vam entrar després d'un 155, que és sens dubte el més devastador per al conjunt de la ciutadania. Jo he estat algú que ha predicat sempre la unitat, i quan la prediques és normal que quan te la demanen la practiquis. Si en un moment determinat a diverses persones els va semblar que el meu perfil podia alglutinar Soto-exili-PDeCAT-JxCat-Crida, hauria estat molt egoista per part meva, molt de vella política, quedar-me a la conselleria. 

Laura Borràs JxCat cigne - Sergi Alcazar

Quina diferència hi haurà el 28-A entre agafar la papereta d'ERC o la de JxCat?
Això ho haurà de decidir la gent que vagi a votar. A nosaltres ens sembla que vivim una situació tan excepcional que el que cal és que anem junts, tots junts. I això és el que sentim també quan anem a les manifestacions. Si altres no ho volen, una manera de triar de l'elector pot ser decidir premiar els qui hem estat per la unitat real i no retòrica. 

Però estratègicament no hi ha matisos?
És possible que n'hi hagi. En el cas dels qui no venim de la política, per nosaltres és molt clar el perquè hi som. Hi som per ser la veu de l'1-O, no per cap estratègia de partit, perquè alguns no en tenim de partit. Treballem pel país. Què més ha de passar perquè es vegi que és un moment de màxima emergència que fa necessari que anem tots junts per damunt de qualsevol tàctica?

Hi som per ser la veu de l'1-O, no per cap estratègia de partit. Nosaltres mantenim la coherència, som els mateixos de l'1-O i del 21-D

La posició dels socis d'ERC a finals d'octubre del 17 va ser un dels factors que van empènyer Puigdemont a fer la DUI en comptes de convocar eleccions com havia decidit. Ara aposten per un altre camí...
Sí, jo en aquell moment no formava part de la política activa i no ho vaig viure en primera persona. Certament plantejat així no deixa de ser una situació poc coherent. En qualsevol cas nosaltres mantenim la coherència, som els mateixos de l'1-O i del 21-D. Mai ens cansarem de fer visible la injustícia, que d'altra banda patim tots per igual, tots eren el govern legítim. 

La baixada de bandera els sortirà més cara (al PSOE). Exigirem que s'aturi aquesta repressió i que per seure a parlar es tingui en compte aquest exercici de l'autodeterminació

Aquests dies ens hem fet un fart de preguntar per les seves línies vermelles. A quin preu vendrà els seus vots JxCat a Pedro Sánchez? 
La baixada de bandera, per posar en marxa el trajecte, està cara, perquè els incompliments han estat sistemàtics. El que ja no podem és deixar-nos enganyar més. Pedro Sánchez ja va estar en disposició de fer valdre la confiança que se li va fer i no l'ha aprofitat. El que no farem és tornar a donar un xec en blanc. No estem en aquesta línia, estem en la línia d'exigir. No podem fer cap pas enrere, per tant, la baixada de bandera està cara perquè no només la repressió no ha disminuït sinó que s'ha accentuat, no només no s'han revertit els incompliments econòmics sinó que s'han agreujat. La baixada de bandera els sortirà més cara (al PSOE). Si ells tenen una majoria que els permet ignorar-nos, les nostres exigències no tindran cap valor. En la mesura que siguem prou forts per fer aquestes demandes, hauran d'escoltar-nos, si és que ens necessiten. Ells han atiat el fantasma de la por, del tripartit de dretes. Però quina diferència hi hauria amb un bipartit del PSOE amb Cs?

Per tant, corregeixi'm si no hi tinc ben entès: seria un punt de partida acceptable que el PSOE accedís a no negar el dret a l'autodeterminació de Catalunya...
Són molt bons els meandres que fas per fer la pregunta. Jo la faig al revés. Els catalans ja hem exercit el dret a l'autodeterminació, perquè no ens l'han de concedir, és un dret que està recollit a la carta de Nacions Unides, a l'article 1. Hem demanat nosaltres i fins a tres presidents de Catalunya, un referèndum legal, acordat, vinculant? Sí. La posició sempre ha estat negar-lo. El dret a l'autodeterminació s'exerceix autodeterminant-se. I això és el que vam fer l'1-O. I a conseqüència d'exercir aquest dret, la repressió s'ha disparat d'una manera absolutament insostenible. És una vergonya col·lectiva. Nosaltres exigirem que s'aturi aquesta repressió i, en segon lloc, que per seure a parlar es tingui en compte aquest exercici de l'autodeterminació. Però en absència d'això, nosaltres ens hem autodeterminat. I això és el que té vigència. La conseqüència ha estat la repressió i per això la posem a la primera línia. 

Si el PSOE pot no haver de pactar amb Catalunya, naturalment que ho farà. Si nosaltres no som forts i necessaris per a Pedro Sánchez, els nostres drets i llibertats seguiran sent menystinguts

I si no compren res d'això, tornem a ser en un cul de sac...
Això ho compraran o no en funció de com ens necessitin. Si el PSOE pot no haver de pactar amb Catalunya, naturalment que ho farà, si estan donant missatges dia sí dia també. "Convivència sí, independència mai". I què passa amb la voluntat del poble de Catalunya? Nosaltres que som demòcrates abans que independentistes, si hi ha sobre la taula la possibilitat d'un referèndum legal i vinculant, naturalment, és el que hauríem volgut abans de l'1-O. Però si és inviable, nosaltres ja ens hem autodeterminat i el que anem a exigir és el final de la repressió. Si nosaltres no som forts i necessaris per a Pedro Sánchez, si tenen majoria per ignorar-nos, els nostres drets i llibertats seguiran sent menystinguts. 

Va ser un error donar suport a la moció de censura?
Fer caure Rajoy i les persones que van encapçalar el procés més traumàtic que hem viscut a Catalunya, amb personatges com Soraya Sáenz de Santamaría que fins i tot parlava d'escapçar l'independentisme, evidentment que això era nociu. Ara clar, el crèdit que té Pedro Sánchez en aquests moments està en números vermells. La seva credibilitat està sota mínims.

Laura Borràs JxCat - Sergi Alcazar

El 21 d'abril del 17, just ara farà dos anys, vostè va ser l'encarregada de posar veu a la conjura d'unitat pel referèndum que van signar un a un els membres del Govern al Pati dels Tarongers. "Tots ens fem responsables de dur-lo a terme i aplicar-ne els resultats, des de la seu del nostre Govern, avui ens comprometem a organitzar, convocar i celebrar un referèndum", deia...
Sí, va ser una petició del president Puigdemont. Jo llavors era directora de la Institució de les Lletres Catalanes i em va demanar si volia fer de portaveu d'aquest sentiment de fortalesa, d'unitat, de respecte. Nosaltres ho hem fet tot amb llum i taquígrafs. Junts pel Sí era una coalició que deia 'sí' al referèndum i a la independència. I davant d'aquest 'sí' que anava al programa, que jo vaig votar, el Govern va dur a terme el programa electoral i els han posat a la presó. Per demòcrates, per complir un compromís electoral que va passar per la Junta Electoral Central. Aquell dia va ser molt important per mi. 

Aquella conjura va arribar després de mesos de turbulències entre el PDeCAT i ERC i tot i la conjura, les turbulències han seguit...
Els governs de coalició, jo que ho he viscut des de dins, mai són fàcils. Quan a més a més es troba en una situació de repressió com la que tenim ara, i que no teníem llavors, encara és més difícil, perquè s'hi barregen molts elements. La repressió fa el seu efecte, emocionalment genera un clima de gran devastació i tot aquest dolor emergeix d'una forma o altra i fa molt difícil la gestió d'un moment en el qual hi ha una unitat sense fissures contra Catalunya. Per això alguns pensem que és més necessari que mai al menys mostrar una unitat en la protecció d'aquest greuge sistemàtic. És evident que hi ha una causa general contra l'independentisme i molta gent es pregunta, si la causa és contra l'independentisme, per què els partits independentistes no van units? I jo comparteixo aquesta perplexitat. Jo hauria volgut el 21-D una llista unitària. 

I aquest triple cicle electoral no ajuda...
Anar contra Catalunya sempre dóna vots a l'Estat espanyol i això és molt lamentable, perquè torna a posar per davant els interessos de partit a l'interès comú i general de la gent. 

Tot i que la punteria de les enquestes l'hem d'agafar amb pinces, últimament, la immensa majoria de sondejos els situen bastant per sota dels 8 diputats que actualment té el PDeCAT al Congrés...
Això ja va passar el 21-D i vam capgirar els resultats. Preferim guanyar eleccions que enquestes. I sobretot preferim guanyar la independència. Qui decideix és la gent. 

El PDeCAT m'ha demostrat una extraordinària generositat. Segurament ha estat el partit polític que millor ha entès que això no va de partits sinó de país

Algú independent com vostè, com viu els moviments al si del PDeCAT?
El que m'ha demostrat el PDeCAT és una extraordinària generositat i un exercici de comprensió del moment històric que cal posar en valor. Perquè segurament ha estat el partit polític que millor ha entès que això no va de partits sinó de país i que ha ofert les seves pròpies estructures per fer-ho possible. 

Al Congrés no la deixaran parlar català...
Sí, és un dèficit democràtic més d'aquesta deficitària democràcia espanyola. És inaudit que allò que és una riquesa no pugui fer-se servir en aquests espais de representació territorial. És una manera molt negativa de viure la pluralitat el fet de mantenir-se monolingüe. 

Laura Borràs JxCat cigne - Sergi Alcazar

Vostè veu capaç el govern Torra de resistir la doble envestida que li ve a sobre: sentència del Suprem i triple cicle electoral?
Conec el president i sé la seva determinació. No es tracta de resistir, sinó d'entendre el moment que vivim. Les sentències seran un punt d'inflexió, no podrem impermeabilitzar-nos de les sentències, seran la culminació del cicle que va iniciar-se l'1-O i que va aprofundir-se amb el 21-D. Haurem de veure quin impacte causa a la vida pública del país i què estem disposats a fer. La fortalesa i la debilitat es mesura amb la capacitat de fer polítiques. I tenim consellers capaços que fan la feina. Evidentment necessitem pressupostos i passat el cicle electoral es reprendrà la necessària reflexió sobre el fet de tenir pressupostos. I aquí tots els diputats han d'assumir la responsabilitat respecte la temeritat que seria entrar el 2020 amb pròrroga de la pròrroga de la pròrroga. 

Jo hauria volgut un Junts pel Sí reloaded, li hauríem simplificat a la gent on col·locar la butlleta

I creu que si realment ERC aconsegueix superar JxCat a les generals, les municipals i les europees i assolir el seu objectiu històric de ser la força hegemònica a Catalunya, forçarà Torra a convocar eleccions al Parlament?
Tinc molts amics a ERC i també al PDeCAT, perquè el fet de no haver-hi militat em permet una complicitat que no ve de les fílies i fòbies de partit que és una cosa que a mi m'inquieta molt i ho trobo molt estèril. Prou problemes tenim com perquè hi hagi gent amb fixacions atàviques que vénen de molt enrere i que han perdut qualsevol validesa. No va d'esquerres o de dretes, ni de partits, va de ser o no ser nacionalment. Entenc que algú que està en l'estructura d'un partit que parla d'hegemonia i de poder tenir aquest poder, si l'aconseguís electoralment segurament forçaria unes eleccions per poder governar en solitari que és el que els partits volen. Dependrà d'ells. Jo hauria volgut revalidar Junts pel Sí. Un Junts pel Sí reloaded, versió 2, encara més ampli, per demostrar que érem les víctimes de l'agressió. Si ja era important abans de l'1-O, encara ho era molt més després, perquè a la gent li hauríem simplificat molt més on col·locar la butlleta: o tripartit del 155 o els qui estem per defensar els drets i les llibertats de Catalunya, es diguin CUP, JxCat, PDeCAT o ERC. 

Laura Borràs JxCat cigne - Sergi Alcazar