Carmen Lamela ha fet història aquest 17 de octubre del 2017. És la primera magistrada espanyola a dictar una interlocutòria per sedició en temps de democràcia, per la qual ha empresonat preventivament Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, i Jordi Sànchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), a petició del fiscal Miguel Ángel Carballo, també de l’Audiència Nacional (AN).

La magistrada, de 56 anys, ha fet el que s’esperava des del dijous passat, quan entre els grups de convidats a la desfilada militar del 12 d’octubre a Madrid ja corria que aquest dilluns es dictarien dues ordres de presó i que una tercera “era dubtosa”. Aquesta “dubtosa” era la del major dels Mossos Josep Lluís Trapero.

Fa dues setmanes, Lamela va ser condecorada pel ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, amb la medalla al mèrit policial en ocasió del 2 d’octubre, dia dels Àngels Custodis, patrons de la policia espanyola. Un any abans, el 15 d’octubre del 2016, li va ser atorgada la Creu de Plata del Mèrit de la Guàrdia Civil, onze dies després de fer-se càrrec d’investigar una baralla de bar entre guàrdies civils i uns joves a Altsasu (Navarra), que ella va considerar delicte de terrorisme.

"Una formigueta"

En opinió dels seus companys, és “una formigueta”, discreta i molt treballadora, que sempre ha fugit de les càmeres i a qui no agrada remenar la cua. Lamela està associada al sector progressista de la magistratura. Es va llicenciar en dret el 1984 a la Universidad Pontificia de Comillas, regida pels jesuïtes. És jutge des del 1986: va passar l’oposició al vuitè lloc d’entre els 169 aspirants de la seva promoció.

El cas de sedició contra Cuixart, Sànchez, Trapero i la intendenta dels Mossos, Teresa Laplana, respon a una denúncia del fiscal per investigar si s’havia comès delicte de sedició arran de les concentracions i manifestacions dels proppassats 20 i 21 de setembre, després que la policia espanyola i la Guàrdia Civil detinguessin 14 càrrecs del Govern en l’assalt a quatre departaments i una dotzena més de dependències de la Generalitat. Lamela era qui estava de guàrdia al capdavant del jutjat central d'instrucció 3 de l'AN el dia que es va presentar la denúncia, encara que inicialment, per error, se li va assignar al jutge Ismael Moreno.

Ha treballat a Catalunya

Lamela coneix Catalunya. Entre 1989 i 1993 va ser nomenada degana dels jutges de Badalona i magistrada de l'Audiència Provincial de Barcelona. Abans havia passat pel jutjat de primera instància d'Oriola, la seva primera destinació, i el 1987 va ser traslladada al jutjat de primera instància de Manzanares, a Madrid. Allà  va instruir el cas del pres etarra Mikel Lopetegui Larrarte, a qui van trobar penjat de la cisterna de la seva cel·la a la presó d'Herrera de la Mancha (Ciudad Real). Lamela va qualificar el fet com “un clar suïcidi”.

De Barcelona va saltar a Madrid el 1993, al jutjat d'instrucció 25. Quatre anys després, va passar a la secció 16 i posteriorment a la 17 del penal de l'Audiència de Madrid. Entre 2009 i 2011 va formar part de l'equip d'Iñaki Sánchez, el secretari general de l'administració de Justícia del ministre socialista Francisco Caamaño. En aquest càrrec va intervenir en l'elaboració de la llei reguladora de l'ús de les tecnologies de la informació i comunicació en l'administració de justícia, i en la llei de mesures d'agilització processal, ambdues del 2011.

Al 2010 ja va ser part d’una terna per incorporar-se a l'AN, al capdavant del jutjat d'instrucció 5, del qual havia estat suspès Baltasar Garzón. Lamela no va ser escollida. Al maig del 2017, Lamela va ser la menys votada (un vot dels 21 emesos) per al càrrec de presidenta de la sala penal de l'AN. El Consell General del Poder Judicial es va estimar més situar-hi a Concepción Espejel, la magistrada que els integrants d’aquella mateixa sala penal havien apartat del cas Gürtel per la seva proximitat al Partit Popular.

Casos polèmics

La magistrada Lamela ha gestionat altres casos polèmics entre 2015 i 2016. Un dels més coneguts és la baralla al bar Koxka d’Altsasu (Navarra) entre diversos joves i dos guàrdies civils. Lamela va decidir quedar-se el cas en considerar-lo terrorisme, un dels tipus que corresponen a l’AN. Entre altres diligències, va demanar a la Guàrdia Civil un informe sobre “la campanya d’assetjament que els seus agents pateixen a Navarra, en concret, a Altsasu”. En aquesta localitat, el primer trimestre del 2016, la Guàrdia Civil va executar més de cent dispositius (escorcolls, identificacions...). Lamela va instruir el cas en cinc setmanes i va processar nou dels suposats agressors, als quals imputa els delictes de terrorisme en concurs amb atemptat, lesions i un delicte d'odi. Gairebé un any després, el cas no s’ha jutjat i quatre dels nou processats continuen en presó preventiva.

En el cas Abengoa va investigar, pel delicte d'administració deslleial, l'expresident de la companyia Felipe Benjumea i l'exconseller delegat Manuel Sánchez Ortega, aquest també acusat d'un delicte d'informació privilegiada. En el cas Bancaja, va investigar 23 exconsellers i directius del banc per la concessió de 520 milions d'euros en crèdits dubtosos. A l’operació Rimet va desvelar una presumpta trama de blanqueig de capitals que va dur a la presó l’expresident del Barça, Sandro Rosell.

Aquesta mateixa jutge va arxivar la denúncia del fiscal contra l'Ajuntament de Premià de Dalt per delictes de rebel·lió o sedició arran de l'aprovació de la moció de suport a la resolució independentista del Parlament del 2015.