La modificació de la Llei d'Amnistia del 1977 preocupa al president d'Aragó, el socialista Javier Lambán, que demana al PSOE "prevenció" davant dels que "volen acabar amb la llei d'Amnistia, la Transició i la Constitució". 

Lambán defensa que aquesta llei va ser la "clau de volta" sobre la que es va construir la transició, la Constitució de 1978 i els posteriors 40 anys de convivència pacífica entre els espanyols i no entén com ara "els nets dels combatents de la Guerra Civil" es plantegen aquesta qüestió. Per això, recomana al seu propi partit que es plantegi amb "precaució" tot el que les altres forces polítiques proposen sobre el tema. 

Acabar amb la Transició 

"Acabar amb la Llei d'Amnistia no deixa d'estar en relació amb el seu propòsit d'acabar amb la Transició, la Constitució de 1978 i amb un sistema que a Espanya li ha anat d'allò més bé", assegura Lamban. 

"No va ser una llei de la dreta" etziba i defensa que els que van participar en la Guerra Civil, l'exili i l'esquerra van demanar aquesta llei d'amnistia, que comunistes, socialistes i nacionalistes van celebrar. Només hi ha alguns casos de resistència per part de la dreta, encapçalada per Manuel Fraga. 

D’aquí a quinze anys es compleixen els primers cent anys de l'inici de la Guerra Civil, la qual cosa el porta a recordar que aquesta ha estat la llei més duradora que ha tingut Espanya en tota la seva història. 

"No canvien res"

Tanmateix, aquest dijous, el ministre de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, va confessar que les esmenes del govern espanyol a la llei de memòria democràtica a la pràctica "no canvien res" de l'establert per la llei preconstitucional d'amnistia de 1977, malgrat els esforços del PSOE i Unidas Podemos per donar aquesta imatge.

Tal com va denunciar Rufián aquest dimecres, malgrat que l'esmena indica que "els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura" són "imprescriptibles i no amnistiables", Bolaños ha matisat que "aquesta legislació no pot tocar la legislació penal", ja que "no és una llei orgànica" i, a més, "les lleis penals no poden ser retroactives". 

Una ratificació 

En aquest sentit, però, el ministre socialista va voler defensar-se de les crítiques al·legant que l'únic que implica aquesta esmena és una ratificació de la situació vigent des de 2002, quan Espanya va subscriure l'Estatut de Roma. 

Bolaños també va remarcar la importància d'aquesta llei: "Va ser molt important per a la consolidació de la democràcia. Qui la va demanar va ser l'esquerra i va aconseguir que moltes persones empresonades per les seves idees, que no havien comès cap delicte, en sortissin", va reivindicar. 

 

Imatge principal: El president d'Aragó, Javier Lambán / EFE