L'Audiència Provincial de la Corunya ha revocat la interlocutòria de mesures cautelars del jutjat de primera instància número 1 que ordenava dipositar a favor de l'Estat tots els mobles i elements accessoris del Pazo de Meirás i ha condemnat l'Administració a indemnitzar la família Franco pels danys ocasionats.
La secció tercera de l'Audiència estima d'aquesta forma el recurs interposat pels hereus del dictador, ja que en l'execució provisional de la sentència que atorga la titularitat del pazo a l'Estat "no és procedent la discussió sobre a qui li pertany el mobiliari, ja que l'Administració no ho va reclamar en la seva demanda inicial". En tot cas, explica el Tribunal Superior de Justícia de Galícia, els jutges deixen oberta la possibilitat que l'Administració pugui demandar en un altre plet la titularitat dels mobles que consideri propietat de Patrimoni Nacional assignat a l'ús del cap de l'Estat, ja que no hi pot haver recurs contra aquesta resolució.
El marc jurídic
Els magistrats expliquen que "únicament es va demandar, i així es va estimar, un dret de propietat sobre una finca cadastral", per la qual cosa consideren "evident" que el concepte d'"immoble per incorporació" mai no podria estendre's "a taules, cadires, vaixelles, catifes o quadres".
Segons l'article 703.1.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil, recorden, qui està obligat a lliurar la possessió d'un immoble té dret a retirar els mobles no compresos en l'executòria de la sentència.
"Si la finalitat de l'Estat era evitar que poguessin esqueixar-se elements arquitectònics que s'han de considerar part de l'immoble, res no obstava que hagués sol·licitat que fos present la comissió judicial quan es procedís a la retirada del mobiliari", destaca el tribunal. També hauria pogut promoure anticipadament un incident d'execució "a fi de determinar quins elements s'han de considerar inseparables, com pogués ser la discussió sobre un cruceiro, una sitja o elements petris del jardí, o un retaule o altres objectes, però no establir que no pot retirar-se cap moble".
Més arguments
Els jutges argumenten així mateix que, malgrat el dipòsit dels mobles sol·licitat per l'Estat dins del tràmit d'execució provisional de la sentència, "en cap moment l'Administració no anuncia una futura demanda postulant la propietat d'aquest mobiliari".
Així, per adoptar una mesura cautelar ha de ser viu un litigi judicial (o manifestar que es presentarà la demanda en termini peremptori), la qual cosa no succeeix en aquest cas, ja que en la decisió de primera instància "no es diu que els mobles siguin propietat de l'Estat, ni mai es va tocar aquesta qüestió en tot el litigi".
Imatge: El Pazo de Meirás / Europa Press
En la interlocutòria, el tribunal recorda a més que només les dues estàtues del Mestre Mateo estan catalogades com a Bé d'Interès Cultural, mentre assenyala que la Llei de Patrimoni de Galícia "no estableix cap pèrdua de propietat civil" per part dels titulars d'aquests béns pel fet d'estar catalogats.
En la demanda tampoc no es reivindica "un bé d'interès cultural com a conjunt format per béns mobles i immobles", apunten els jutges, que afegeixen que "ni existeix aquesta declaració administrativa, ni és el que està reconegut en sentència".
Imatge principal: El Pazo de Meirás / Europa Press