Un nou episodi de l'embolic judicial del Pazo de Meirás: La família Franco ha presentat un recurs d'apel·lació contra l'auto dictat pel Jutjat de Primera Instància número 1 de la Corunya, pel que l'Estat va passar a ser dipositari dels béns del Pazo de Meirás, en espera d'una sentència definitiva.
Els hereus del dictador demanen, a través d'un escrit de 38 pàgines que l'auto sigui "íntegrament revocat", amb imposició de costes a la part actora i condemnar la mateixa a indemnitzar-los amb els "danys i perjudicis ocasionats" arran de les esmentades mesures cautelars.
Claus del Pazo de Meirás durant el dia de la devolució a l'Estat, el passat 10 de desembre/ Europa Press
Des que la família es va veure obligada per ordre del jutge a lliurar les claus del Pazo, després de 82 anys de tinença de la propietat, han defensat que els béns que hi ha a l'interior són seus i que, a tot estirar, estarien disposats a vendre'ls a "un preu raonable". Entre altres arguments, afirmen que "les coses, béns o objectes" no estan "físicament annexionats a l'immoble objecte del litigi" i afegeixen que "per tant, de cap manera no constitueixen parts integrants o components materials" del Pazo.
A més, afirmen que en la demanda de l'Estat no ha estat objecte de l'esmentat litigi "el Pazo de Meirás entès com una presumpta unitat, sinó una concreta parcel·la cadastral que, al seu torn, es correspon amb quinze finques registrals".
Acusen l'Estat d'improcedent
Entre altres qüestions, el document de la família Franco argumenta que les mesures cautelars de moment processals en el qual es van sol·licitar per part de l'Estat són "improcedents", però també per servir, segons el seu parer, "a l'assegurament d'una pretensió, tutela i pronunciament judicial que no ha estat ni pot ser objecte del present procediment".
D'altra banda, sosté que referències a "elements, components o aspectes" de l'immoble, declarat Bé d'Interès Cultural (BIC), "se circumscriuen, exclusivament i necessàriament, al que integra, constitueix o conforma el mateix immoble i no als béns mobles que troba al seu interior".
En el seu escrit, es qüestiona també, entre altres aspectes, l'inventari realitzat pel tècnic de Patrimoni Nacional en considerar que es va convertir en "una mena d'informe pericial concernent a la titularitat o propietat dels béns a inventariar". De fet, els Franco van sol·licitar, sense èxit, que aquest inventari fos destruït.
Què hi ha al Pazo?
Al palau hi ha peces d'un alt valor històric i artístic, que es van espoliar durant la dictadura o que Franco va aconseguir gràcies a la seva posició de dictador. Estàtues, cristalleria, tapissos, mobles, quadres d'Álvarez de Sotomayor i Zuloaga... Tot un patrimoni de valor incalculable.
El Pazo de Meirás va ser robat per les autoritats franquistes a la família de la cèlebre escriptora Emilia Pardo Bazán, la seva propietària original i qui va manar construir-lo el 1893. La família de Franco va adquirir el palau i el va utilitzar durant més de 80 anys com la seva residència d'estiu.
Fotografia principal: Pazo de Meirás, el dia de la devolució /Europa Press