El grup parlamentari de JxSí aposta per les “vies democràtiques d’unilateralitat en cas que l’Estat espanyol segueixi amb el mateix criteri una vegada acabat el debat constituent”. Aquesta és una de les conclusions del grup parlamentari al final de la comissió d'Estudi del Procés Constituent que s'ha celebrat en els últims mesos al Parlament, i que ha presentat avui.

JxSí argumenta que "l'Estat espanyol no ha volgut donar una sortida democràtica a la legítima aspiració d'una bona part de la societat catalana. Cal posar a debat, paral·lelament al debat constituent, les vies democràtiques d'unilateralitat en el cas que l'Estat segueixi amb el mateix criteri".

Malgrat que l’expressió “vies democràtiques d’unilateralitat” pot tenir diferents accepcions, el document obre la porta -almenys no ho nega- a la possibilitat que una d’aquestes vies democràtiques d’unilateralitat sigui el referèndum unilateral d’independència que alguns actors sobiranistes -també possiblement l’ANC- han plantejat en els darrers mesos.

En el document, JxSí demana l'ajuda del Govern i el Parlament per abordar el procés constituent i reclama que des de Catalunya s'articuli "una solució de consens" en el cas que l'Estat en cap moment s'obri negociar amb les autoritats catalanes.

El text del grup majoritari de la cambra també busca que el Parlament avali "el començament d'un debat constituent en què la ciutadania de Catalunya pugui conèixer, deliberar, debatre, i fer propostes sobre la societat" que la ciutadania anhela.

Crítiques de CSQP

Des de CSQP apunten que només hi ha dos escenaris possibles -el pacte o la insurrecció- i apunten que les lleis de transitorietat jurídica com a mecanisme de transició no tenen cap sentit. En el document de conclusions assenyalen “la inviabilitat de les lleis de desconnexió, que es presenten com un mecanisme de substitució d’una legalitat per una altra diferent, sense que hagi mediat acord o insurrecció”. 

Per tot això, els comuns proposen augmentar la “intensitat i densitat” de les mobilitzacions a favor d’un referèndum pactat.

A banda, el grup critica que la comissió hagi estat “al servei d’un objectiu determinat, la declaració d’independència de Catalunya” i que tingués unes “conclusions prèviament existents”.

La CUP: un procés en tres fases

Per la seva banda, la CUP planteja un procés amb tres fases per garantir la participació, la desconnexió de l’Estat i la ratificació en referèndum de la Constitució.

Per a la CUP, el Procés Constituent ha d'incloure la creació d'un Fòrum Social Constituent on la societat organitzada i els partits plantegin preguntes per a una "consulta multireferendària" que aportaria "mandats vinculants" per redactar la Constitució.

També preveu la celebració d'un RUI quan s'aprovin les lleis de desconnexió de l'Estat, i que serviria per activar una Assemblea Constituent que, segons la CUP, tindria "plens poders" i les decisions de la qual no serien "susceptibles de control, suspensió o impugnació per part d'un altre poder, jutjat o tribunal"

Conclusions

Ara aquestes conclusions es debatran dilluns en la comissió i després s'elevaran al ple de la cambra, i a JxSí li valdrà amb tenir el suport de la CUP perquè s'aprovin les propostes formulades.