Els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP han presentat aquest migdia en el registre del Parlament la primera part del projecte de la llei de Protecció Social catalana, la que fa referència a la creació de l'Agència de Protecció Social de Catalunya. Es tracta del primer fruit que surt de les ponències conjuntes entre junters i cupaires per posar en marxa les tres lleis de la desconnexió. Tres normes que han de posar en marxa els pilars de la futura República catalana.

En concret, en el cos normatiu d'aquesta primera "llei autonòmica" es preveu la creació bàsicament de l'estructura, és a dir, l'Agència de Protecció Social de Catalunya, que pretén poder gestionar totes les prestacions socials que ja es gestionen actualment a Catalunya i ser el "bressol" de la futura Seguretat Social catalana. Això significa que el gruix de la llei, és a dir, quin model de seguretat social tindria el nou Estat en qüestions com les prestacions o el sistema de pensions, es deixa per a la segona part de la llei. Precisament, la diputada de la CUP Mireia Vehí ha assegurat que serà en el segon període de la legislatura quan s'haurà de treballar en una llei integral que "reconegui els drets de totes les persones". 

 

Agència

L'Agència de Protecció Social de Catalunya serà un organisme públic i autònom que dependrà només de la Generalitat, i en concret, del departament que tingui les competències en afers socials. De fet, l'organisme ara per ara s'emmarca dins l'aspecte autonòmic. En aquest sentit, la cupaire Mireia Vehí ha recordat que el Tribunal Constitucional ja va decidir impugnar-la fa un any. L'organisme estarà sota el control parlamentari de manera permanent i la seva creació no suposa cap despesa doble perquè es manté l'actual estructura.

De fet, el seu president serà escollit pel Parlament i amb la participació en el Consell de Govern dels agents socials. El diputat de JxSí Chakir El Homrani ha assegurat que l'objectiu de l'organisme és que en el futur pugui "gestionar totes les competències" que s'hauran d'adquirir en la futura República. 

La presentació d’aquest primer graó significa l’acompliment de la primera de les tres lleis de desconnexió que volen impulsar els partits sobiranistes per seguir amb el full de ruta cap a la República catalana. Fa dues setmanes ja s’estaven tancant els últims serrells amb bona sintonia entre els dos grups, almenys en aquesta qüestió. La norma iniciarà el seu tràmit parlamentari com a proposició de llei, i els partits que la impulsen aspiren al fet que arribi al debat d'aprovació final entre els mesos de setembre i octubre d'aquest any. 

Recorregut parlamentari

No obstant, primer ha de seguir el següent recorregut parlamentari: la Mesa ha de decidir si avala incloure-la en l'ordre del dia d'un ple, després se celebra un primer debat de totalitat perquè la cambra decideixi si tramita la llei i, si li dóna llum verda, comença el treball legislatiu perquè la resta de grups també la debatin i presentin esmenes abans del ple final. De fet, el diputat junter ha assegurat que tenen intenció de parlar i debatre amb tots els grups parlamentaris. 

Ara com ara els partits no sobiranistes s'han mostrat molt poc inclinats a col·laborar amb aquesta llei, ja que consideren que no es pot legislar sobre una eventual Catalunya independent quan, a parer seu, no hi ha una majoria partidària de la independència. No obstant això, els vots de JxSí i la CUP són suficients per anar superant tots els obstacles parlamentaris fins a arribar al debat plenari final. 

Tres ponències

JxSí i la CUP tenen en marxa tres ponències d'aquestes característiques: la de la llei de la protecció social catalana, la de la llei per crear una administració tributària i la de la llei per a un règim jurídic català, tres normes que veuen clau per situar Catalunya en condicions de declarar la independència.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat