Després de setmanes de debat, JxCat i ERC han arribat a un acord sobre com aplicar la suspensió de diputats imposada pel jutge Pablo Llarena. Els dos grups, que tenen majoria a la mesa del Parlament, han acordat dur aquesta qüestió a la comissió de l'Estatut del Diputat, a través de l'aplicació de l'article 25 del reglament, i que aquesta emeti un dictamen que sigui votat al ple. 

La decisió ha estat comunicada aquest migdia en una roda de premsa conjunta del president del Parlament, Roger Torrent, i del vicepresident, Josep Costa. La Comissió de l'Estatut del Diputat encara no està constituïda, però Torrent ha assegurat que serà convocada al més aviat possible. La setmana que ve el ple del Parlament celebrarà el debat de política general i, per tant, la intenció és que la qüestió es resolgui ràpidament.

Torrent ha defensat la decisió presa perquè considera que la suspensió de diputats l'ha de prendre el Parlament i que, per això, cal aplicar el reglament i portar la qüestió a la comissió. "Volem preservar l'autonomia del Parlament de Catalunya a través de l’aplicació directa del seu reglament", ha defensat. Així, el president ha defensat que la cambra té la "capacitat d'autoregular-se" i que no pot "renunciar a la seva autonomia".

També el vicepresident de la cambra, Josep Costa, ha defensat l'acord perquè "garanteix l'autonomia i la dignitat del Parlament" i ha assegurat que "són els 135 diputats de la cambra els qui decidiran sobre els drets i la suspensió eventual dels diputats, no un tribunal o un jutge". Costa, com també ha fet Torrent, ha rebutjat les ingerències judicials i ha assegurat que la cambra "té l'obligació i el mandat de fer-hi front".

El president Torrent també ha volgut reivindicar que l'acord finalment adoptat "reuneix el millor de totes les propostes" i "les legítimes expectatives que tothom tenia al voltant de l'acord". Segons ha explicat el republicà, l'acord compleix les tres premisses que consideraven imprescindibles: que cap diputat hagi de tornar l'acta, que no s'alterin les majories sorgides de les urnes el 21-D i que s'asseguri l'efectivitat dels acords presos. 

Sense detalls de l'acord ni de les posicions

Tot i això, Torrent i Costa no han volgut avançar quin podria ser el dictamen de la comissió del diputat ni quina serà la votació de JxCat i ERC a la comissió de l'Estatut del Diputat i al ple, perquè han assegurat que aquesta decisió depèn del grup parlamentari. Tampoc han volgut aclarir si els diputats encausats podrien votar sobre la seva suspensió. 

Torrent Costa - ACN

El passat mes de juliol el president del Parlament, Roger Torrent, va desconvocar l'últim ple del curs polític per les discrepàncies sobre com aplicar la interlocutòria del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que suspenia "temporalment" els diputats encausats, una figura que no recull el reglament de la cambra. Les discrepàncies dels dos socis independentistes s'han mantingut des d'aquell dia i fa setmanes que negocien per arribar a un acord.  

Per JxCat una de les línies vermelles era que el president a l'exili, Carles Puigdemont, quedés fora de la suspensió. ERC, en canvi, considerava que la decisió havia d'afectar tots els diputats per igual, que s'ha de garantir que els diputats no perdin l'acta, que es mantinguin les majories parlamentàries i que les decisions que es prengui siguin efectives i no puguin ser impugnades. 

La suspensió de diputats de Llarena afecta sis diputats ―Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull― que haurien de deixar de ser diputats, però dona una possibilitat que evita que les majories parlamentàries es vegin alterades a través d'una "suspensió temporal" dels diputats empresonats i a l'exili que comportaria que les seves funcions fossin assumides provisionalment per altres integrants del grup, sense que perdessin per sempre la seva acta. 

La interlocutòria no inclou el diputat d'ERC Toni Comín, ja que el jutge va acceptar la seva petició per recórrer el processament, però un cop aixecades les mesures cautelars de l'euroordre d'extradició per part de la justícia belga, el republicà té complicat argumentar la seva absència.