JxCat ha intentat impulsar al Parlament una declaració institucional recordant que el 20 i el 22 de novembre es compleixen 43 anys de la mort de Franco “al llit” i de la proclamació com a rei de Joan Carles de Borbó, “el successor per ell nomenat”. "La defunció del dictador no va suposar la fi del franquisme", es denuncia en el text. Ciutadans ha replicat amb una proposta de declaració en què el Parlament celebra els 40 anys de la Constitució i referma el seu compromís amb aquest text, amb l’Estatut i amb el conjunt de l’ordenament jurídic.

Les declaracions institucionals del Parlament s’han d’acordar unànimement pel president i la Junta de Portaveus, segons l’article 169 de la Cambra, i es llegeixen davant del ple o davant de la comissió corresponent. La conclusió ha estat, per tant, que a aquest ple no es llegirà cap declaració amb motiu del 20-N.

El text que havia proposat per JxCat assegura que la successió del dictador "va ser garantida amb la restauració de la monarquia borbònica, que va donar continuïtat a la il·legitimitat política emanada de la rebel·lió militar del 18 de juliol de 1936”.

Assegura que algunes de les “estructures dictatorials” han perviscut en les estructures polítiques, socials i econòmiques”, i denuncia que la llei d’amnistia del 15 d’octubre de 1977 ha esdevingut una norma d’impunitat que s’ha emprat com a pretext per a impedir la investigació i enjudiciament dels crims internacionals comesos per un règim imposat per una guerra amb la col·laboració de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista.

“Es constata, doncs, que 43 anys després no s’han superat plenament les estructures del franquisme i en perviuen molts dels símbols i part de l’herència política del règim”, se subratlla.

Davant de tot plegat, en el text proposat per JxCat, el Parlament condemna taxativament el règim dictatorial del general Franco i manifesta la necessitat de “superar el seu llegat polític, social i cultural i eradicar-ne les estructures que subsisteixen”. Així mateix, reclama la modificació de la llei d’amnistia perquè no impedeixi la investigació i enjudiciament de les persones responsables de crims contra la humanitat.

Exigeix a l’Estat espanyol la reparació legal de les víctimes; l’exhumació de les restes de Franco del Valle de los Caídos i la retirada de les restes del franquisme dels carrers; així com la restitució de la memòria de tots aquells que van lluitar amb les idees i les paraules per mantenir la legítima República.

JxCat va passar la proposta a tots els grups per tal de consensuar-ne el contingut. Però l’intent va ser frenat per l’aparició d’una segona proposta de declaració institucional. En aquest cas de C’s.

El text de la formació taronja, “condemna taxativament el franquisme com a règim totalitari i opressor dels drets fonamentals i les llibertats públiques”, mostra la plena solidaritat amb totes les víctimes i dona suport a la legislació vigent en matèria de memòria històrica com a via per rescabalar-les del seu dolor.

Així mateix proposa que el Parlament celebri els 40 anys de la Constitució espanyola, “aprovada en referèndum per una gran majoria de votants tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya, com a eina fonamental per construir l’Estat social i democràtic de Dret en què vivim i que ha propiciat les millors dècades de la nostra vida col·lectiva i la superació de la llarga i obscura nit franquista”.

Finalment, el tercer punt de la declaració de C’s proposa refermar el “compromís” amb la Constitució, l’Estatut i el conjunt de l’ordenament jurídic com a pilars de convivència plenament democràtica i lliure de qualsevol herència del passat, i proclama solemnement que la democràcia i el respecte per la llei són inestrincables i l’únic camí per viure en pau i llibertat”.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat