Un jutjat de Madrid ha obert diligències prèvies contra Sofía Puente, germana del ministre de Transports, Óscar Puente, arran d'una querella per un presumpte delicte de prevaricació administrativa presentada per l'associació Hazte Oír, i relacionada amb la coneguda com a llei de nets. La causa, instruïda per la magistrada Inmaculada Lova, se centra en l'etapa de Puente com a directora general de Seguretat Jurídica i Fe Pública, dependent del Ministeri de Justícia.
L'acció penal presentada per Hazte Oír té origen l'anomenada llei de nets, una disposició addicional de la Llei de Memòria Democràtica, en vigor des de l'octubre de 2022. Segons la querella, durant el seu càrrec al Ministeri de Justícia, Sofía Puente va signar una instrucció administrativa que va ampliar l'abast de la norma, estenent la possibilitat d'optar a la nacionalitat espanyola a descendents d'emigrants espanyols més enllà dels supòsits inicialment previstos per a exiliats per motius polítics. La instrucció es va dictar pocs dies després de l'entrada en vigor de la llei.
La providència dictada per la jutgessa Lova no suposa, de moment, cap decisió sobre el fons de l'assumpte. La resolució es limita a donar trasllat de la querella al Ministeri Fiscal perquè emeti un informe sobre la seva admissió a tràmit i sobre les diligències que consideri oportú practicar. Un cop rebut aquest informe, el jutjat resoldrà si continua endavant amb el procediment. Les diligències obertes no impliquen, per tant, cap imputació formal contra Sofía Puente, sinó l'inici d'un tràmit processal previ i habitual en aquest tipus de causes.
El PP i Vox han situat la llei de nets a la diana durant les darreres dues setmanes. Ara fa uns dies, la Junta Electoral Central (JEC) va acordar sol·licitar a l'Oficina del Cens Electoral un informe complet sobre l'aplicació de la norma, per la qual es concedeix la nacionalitat espanyola als descendents d'exiliats, i va avisar que la determinació del municipi electoral en què s'inscriguin cadascun dels beneficiaris d'aquesta disposició haurà d'estar "prou motivada" si no es correspon amb el seu darrer domicili a Espanya.
"La determinació del municipi d'inscripció electoral haurà de quedar prou motivat a l'expedient quan no resulti directament de l'última residència a Espanya, de manera que es pugui comprovar la concurrència dels criteris aplicables i garantir-se la transparència, objectivitat i igualtat en la formació del cens electoral", recull el text de la JEC. D'aquesta manera, l'organisme respon a les diferents sol·licituds de formacions polítiques —entre elles Vox—, que ha rebut en les darreres setmanes alertant de l'increment del nombre de persones que han fet ús d'aquesta via per a l'obtenció de la nacionalitat, des de la seva aprovació a finals de 2022.