Nova ofensiva judicial contra una possible llei d'amnistia. Quan ni tan sols cap grup parlamentari al Congrés ha presentat una llei d'amnistia per als represaliats independentistes, un jutjat de Madrid ha admès a tràmit la demanda d'una ciutadana espanyola anònima que demana paralitzar cautelarment la tramitació parlamentària d'una llei d'amnistia. La demandant considera que topa contra els drets fonamentals, malgrat que ni PSOE, ni Junts, ni ERC hagin presentat cap text que faci referència a una llei d'amnistia, ja que s'està a l'espera d'un acord entre el partit de Puigdemont i els socialistes espanyols.
Cita com a demandants a Armengol, la Mesa i els partits
Segons el jutjat de primera instància número 1014 de Madrid, la vista ha estat assenyalada per al pròxim 13 de novembre i han citat com a demandants la presidència del Congrés dels Diputats, juntament amb la Mesa i els grups parlamentaris del PSOE, Junts, ERC i Sumar, ja que tots ells estan en plenes negociacions per a l'amnistia.
La demandant sol·licita al jutjat que remeti ordre judicial a la Presidència del Congrés a fi que s'abstingui de celebrar un ple per a l'aprovació d'una llei d'amnistia o que representi una possible amnistia dels investigats, acusats i condemnats per la seva participació en el Procés, fins que recaigui sentència ferma en el procediment que s'insti després de l'adopció d'aquesta mesura. Demana, a més, remetre la mateixa ordre a la resta de demandats i requerir-los que en cas de desobeir aquesta ordre podrien incórrer en un delicte contra l'administració de justícia.
"La possible vulneració del dret a la igualtat de tracte cap a la meva persona es basa en les negociacions que s'estan celebrant entre les parts demandades per a aprovar una llei d'amnistia, la qual trenca per complet la igualtat de tracte de tots els espanyols, ja que es pretén amnistiar a unes persones determinades mitjançant un acte polític i no de justícia pregada o de gràcia", assenyala la demanda.
Consideren que una amnistia xocaria contra tractats internacionals
Segons el bufet Pérez-Roldan, que ha informat de la resolució judicial, aquesta és la primera a ser admesa de les més de 3.000 demandes "en defensa dels drets fonamentals que la futura llei d'amnistia conculca", presentades per ciutadans particulars seguint un model difós per un grup d'advocats, dirigits pel sevillà José Luis Sariego Morillo. De fet, sostenen que l'aprovació d'una possible amnistia podria vulnerar la Constitució espanyola, així com diversos convenis i resolucions internacionals. Entre aquestes, hi ha la Declaració Universal de Drets Humans, la Convenció Europea de Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics del 14 de desembre del 1966, la Convenció contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants de Nacions Unides del 10 de desembre de 1984, el Conveni europeu per a la prevenció de la tortura i de les penes o tractes inhumans o degradants i la més recent Carta de Drets Fonamentals de la UE.