La interpretació errònia de la sentència del jutjat contenciós administratiu número 9 de Madrid que dona llum verd a la candidatura de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín a les eleccions europees, ha provocat que en un primer moment s'atribuís a aquest jutjat el responsabilitzar el jutge instructor Pablo Llarena de la situació de rebel·lia processal del president a l'exili.
La sentència recull un dels nostres arguments impugnatoris
— Jaume Alonso-Cuevillas (JACS) (@cuevillasjacs) 6 de maig de 2019
“Es indiscutiblemente falso que la situación de rebeldía procesal [del MHP @KRLS ] en la que se encuentra en España le sea imputable personalmente” pic.twitter.com/7dC6jSukYB
La confusió s'ha produït a l'hora d'exposar els fonaments jurídics de la sentència on es recull textualment l'argumentació de Puigdemont que, a partir d'aquí, erròniament s'ha atribuït al jutge.
Aquesta argumentació assenyala que la situació de rebel·lia processal en què es troben avui en dia els candidats exclosos de la candidatura de Junts “és directament imputable a la decisió del magistrat instructor del Tribunal Suprem que va retirar unilateralment i per pròpia voluntat les ordres d’extradició emeses contra ells en la Causa especial 20907/2017”.
En aquest sentit, es recorda que “el Tribunal de Schleswig-Holstein ja havia acordat l’entrega del Sr. Puigdemont amb certes condicions”, per la qual cosa “és indiscutiblement fals que la situació de rebel·lia processal en què es troben a Espanya els sigui imputable personalment”.