Els jutges i magistrats de Navarra han demanat la "dimissió immediata" del ministre de Justícia, Rafael Catalá, per les manifestacions realitzades aquest dilluns referents al jutge que va emetre el seu vot particular en la sentència del cas la Manada, que consideren "especialment escandalosa".

El ministre Catalá ha comentat que "tothom sap" que el jutge que va dictar un vot particular en el cas de la Manada, Ricardo González, té "algun problema singular" i opina que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va haver d'actuar "preventivament".

El comunicat remès aquest dilluns en ocasió de la sentència coneguda dijous passat que va condemnar els cinc membres de la Manada a 9 anys de presó per un delicte d'abús sexual està signat pels jutges i magistrats de Navarra i de les seccions territorials de les associacions judicials Associació Professional de la Magistratura, Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, Francisco de Vitoria i Fòrum Judicial Independent.

A la nota, els jutges i magistrats assenyalen que "especialment escandalosa resulta l'actitud del ministre de Justícia, senyor Catalá, únic ministre reprovat en la nostra democràcia, qui sap que el Consell General del Poder Judicial no pot actuar en l'exercici de la funció jurisdiccional, amb una clara intenció de confondre la ciutadania i mogut per interessos exclusivament polítics ha sol·licitat que s'exigeixin responsabilitats disciplinàries i fins i tot ha insinuat obertament que el magistrat signatari del vot particular 'té algun problema singular que tothom coneix'".

En la seva opinió, "aquestes manifestacions que no tenen cabuda en l'acompliment responsable de la seva funció com a ministre de Justícia haurien de provocar la seva dimissió immediata".

"Respecte a les institucions"

Els jutges afirmen que "l'estat de dret se sustenta en el respecte a la llei i a l'aplicació que en duen a terme els jutges i magistrats que integrem el poder judicial, que és fonamental en una societat democràtica la confiança i el respecte cap a les institucions".

Segons continuen, "com a integrants d'un dels tres poders de l'Estat, les decisions de jutges i magistrats estan sotmeses a la crítica pública, però aquesta crítica no pot emparar les desqualificacions personals, l'insult, els actes de força o les coaccions".

Afirmen que "la independència judicial garanteix la submissió de jutges i magistrats únicament a l'imperi de la llei, llei que emana del poble a través del poder legislatiu, sense que en cap cas sigui possible apartar-se d'aquesta llei i actuar moguts per prejudicis, judicis paral·lels o pressions, quan és molt més important garantir aquest respecte a la llei que els retrets socials que la nostra tasca pot provocar, ja que només d'aquesta manera garantirem el funcionament de l'estat de dret". "Aquest respecte a la llei és el que fonamenta totes i cadascuna de les resolucions que cada dia es dicten als jutjats a què els ciutadans acudeixen a resoldre les seves controvèrsies", manifesten.

"Comprensible" que no s'entengui

Al seu judici, "és comprensible que l'opinió pública pugui no comprendre ni compartir el que s'ha resolt per l'Audiència Provincial". "És admissible, i fins i tot desitjable, que sorgeixi un debat quant a la regulació que el Codi Penal espanyol fa dels delictes contra la llibertat sexual, dels termes que s'utilitzen per definir les diferents conductes, fins i tot de la necessitat d'adaptar el contingut d'aquests preceptes a l'actual realitat social, tasca que ha de dur a terme el poder legislatiu de qui emanen les lleis que els jutges apliquem", indiquen.

Els jutges i magistrats de Navarra afegeixen, no obstant això, que "el legítim exercici del dret a la crítica de les resolucions judicials no empara la coacció o l'ús de la violència per mostrar el desacord amb aquestes resolucions i molt menys l'amenaça o la difamació dels qui, en l'exercici de les seves funcions constitucionals, han dictat sentència".

Afirmen que la sentència de l'Audiència Provincial referent als cinc integrants de la Manada, "després de la celebració d'un judici regit pels principis constitucionals de defensa i contradicció", ha dut a terme "una minuciosa anàlisi de les proves practicades, ha consignat uns fets declarats provats i ha conclòs una qualificació jurídica conforme a una extensa motivació".

"Aquesta qualificació jurídica, molt complexa d'altra banda, pot compartir-se o no, i per aquest motiu el nostre sistema preveu també un règim de recursos que permeti revisar el que s'ha resolt i mantenir-ho o modificar-ho", manifesten, per afegir que encara dos òrgans superiors, la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Navarra i la Sala penal del Tribunal Suprem, "podran revisar totes aquelles qüestions respecte de les quals existeixi desacord".

Asseguren en el comunicat que "el respecte a la independència judicial és essencial per garantir la pau social, la convivència democràtica i el respecte als drets fonamentals. Aquesta obligació és especialment predicable dels altres dos poders de l'Estat, és a dir, dels representants de la sobirania nacional i dels membres del Govern espanyol".

Per això, afirmen que "resulta inadmissible que persones amb responsabilitats polítiques utilitzin aquesta sentència per tractar de desprestigiar el poder judicial, per conculcar la separació de poders o per realitzar manifestacions sense rigor".