El jutge Leopoldo Puente ha rebutjat que l'exministre de Transports socialista José Luis Ábalos, en presó provisional comunicada i sense fiança des del 27 de novembre passat pel cas Mascaretes, assisteixi a la compareixença assenyalada per aquest dijous, 8 de gener, a la comissió d'investigació del cas Koldo del Senat, segons una resolució comunicada aquest dimecres. El president de la cambra alta va fer aquesta petició a l'instructor del Tribunal Suprem, que investiga casos de corrupció d'exresponsables del govern espanyol del PSOE i la mediació de Koldo García, també en presó provisional. Al desembre, el magistrat va obrir judici oral contra Ábalos, García i l'empresari Víctor Aldama, acusats d'haver cobrat comissions, a canvi d'adjudicar contractes públics de mascaretes durant la pandèmia de la covid-19.
En la resolució, el magistrat afirma que el Senat ha fet la petició amb "singular urgència" (cursada el 30 de desembre i comunicada el 2 de gener, sosté), i que es podria aprovar més endavant la compareixença de l'exdiputat i exministre socialista a la comissió d'investigació del cas Koldo, amb la prèvia consulta de la seva defensa i les acusacions personades en el procediment penal. A més, el jutge Puente apuntala la seva negativa amb la feta pel Tribunal Suprem, del qual exposa que va denegar la compareixença dels presos polítics al Parlament, el gener de 2019, en coincidir amb el seu judici, tot i admetre que el fet d'estar a la presó no invalida les compareixences en comissions d'investigació parlamentàries.
Denega el judici amb un jurat
En una segona providència, el magistrat de la sala penal ha desestimat la petició de José Luis Ábalos perquè la causa especial relativa a irregularitats en la compra de màscares durant la pandèmia sigui jutjat per un jurat. El jutge Puente contesta a l'escrit de defensa d'Ábalos, al qual es va adherir la representació de Koldo García, que la llei reguladora del jurat l'exclou quan es tracta de delictes l'enjudiciament dels quals, com succeeix en aquest cas, vingui atribuït a l'Audiència Nacional, encara que per raó de l'aforament d'Ábalos, correspongui al Tribunal Suprem la instrucció i enjudiciament d'aquests.
Amb tot, el jutge admet que l'escrit de l'exministre assenyala amb encert que “l'aforament modifica l'òrgan judicial ordinàriament competent, però no el procediment”. L'instructor hi afegeix, però, que “resultaria irresoluble paradoxa que l'aforat (i els altres investigats en aquesta causa especial) fossin enjudiciats per un tribunal popular, i no poguessin ser-ho per expressa prohibició legal, en canvi, els altres investigats en el procediment actualment seguit davant el jutjat central d'Instrucció número 2, del qual aquesta causa especial procedeix”.
Els delictes atribuïts a l'Audiència Nacional exclou el tribunal popular
L'instructor considera obvi que “l'exclusió del procediment previst en aquesta llei quan es tracta de delictes l'enjudiciament dels quals vingui atribuït a l'Audiència Nacional no obeeix a la falta de capacitat d'aquest òrgan per a implementar aquesta classe de procediment, ni a cap altra circumstància vinculada amb les particulars característiques d'aquell. La raó que justifica les referides exclusions obeeix a l'especial complexitat, fàctica i tècnic jurídica, dels referits delictes, sent aquesta la que va determinar que el legislador considerés improcedent l'enjudiciament dels mateixos a través d'un Tribunal de Jurat”. Hi afegeix que la Fiscalia General de l'Estat en una circular de 1995 també rebutja que la celebració d'un judici per jurat en l'àmbit de Tribunal Suprem.
Per tot el que s'ha exposat, el magistrat Puente conclou que, en el marc de la instrucció ja acabada -amb l'obertura del judici oral-, no és factible en aquest moment revisar les decisions adoptades en ferm sobre el procediment adequat i de l'òrgan competent per a procedir a l'enjudiciament, i tampoc resulta possible interposar ja recurs enfront de la decisió, “sota pena de propiciar un interminable bucle, amb tendència a l'infinit” de reiteració d'aspectes que han estat ja resolts en instrucció de manera definitiva i enfront de les decisions de la qual no cap recurs.