El jutge de Barcelona que investiga l’espionatge al president Pere Aragonès amb el programari maliciós Pegasus ha rebutjat arxivar la imputació de l’exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, que li ha demanat l’Advocacia de l’Estat, que porta la seva defensa. El titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona, Santiago García García, ha descartat l'arxivament sense preguntar el parer de la Fiscalia ni de la defensa d’Aragonès, exercida pel penalista Andreu Van den Eynde, segons han confirmat fonts jurídiques a ElNacional.cat. I és que el magistrat vol aclarir si el CNI va espiar Aragonès sense empara legal, com sosté ERC; ja que Esteban dirigia el centre en aquelles dates. En concret, Aragonès ha aportat una pericial del seu mòbil al jutjat (paral·lela a la de CatalanGate, feta pel grup Citizen Lab), que afirma que se li va infectar el mòbil almenys des de l’any 2018, quan era vicepresident de la Generalitat. Per la seva part, el CNI va afirmar que tenia autorització judicial per espiar-lo entre els anys 2019 i 2020. I, què va passar l'any 2018? Això és el que ara s'intenta aclarir.
Paz Esteban va declarar com a investigada, a finals de gener i a través de videoconferència des de Madrid, en aquesta causa. No va dir res perquè es va acollir a no declarar apel·lant a la llei de secrets oficials que regeix el CNI, i que el govern espanyol no li va donar una autorització explícita per fer-ho. Uns dies abans de la seva declaració, el Consell de Ministres va desclassificar les resolucions del jutge de control del CNI, el magistrat del Tribunal del Suprem, Pablo Lucas, que va autoritzar l’espionatge a Aragonès. Esquerra va denunciar que les resolucions aportades al jutjat estan censurades i que no es pot entendre tot el que s’hi assegura. En concret, s’indica que es va espiar Aragonès perquè se'l considerava un dels líders de les mobilitzacions dels CDR. "Se sol·licita [poder espiar-lo] no per la seva condició de vicepresident de la Generalitat, sinó per la tasca de direcció i coordinació de les activitats dels CDR", assegurava el CNI en la seva petició. Es desconeix si el CNI va donar alguna prova al jutge del Suprem, que va permetre intervenir el mòbil d'Aragonès de juliol del 2019 a abril del 2020.
Pròrroga i pericial a Mossos
Per la seva part, el fiscal de delictes informàtics, Roberto Valverde, ha respost afirmativament a la consulta del jutge de si ha de prorrogar sis mesos més la investigació. El fiscal considera que cal aclarir l’abast de la ingerència en el mòbil del president Aragonès, i per això insisteix que s’ha de fer una pericial oficial, encarregada des del jutjat, a banda de la de part. El magistrat García estudia encarregar-ho a la unitat especialitzada dels Mossos d’Esquadra, que ha fet la resta de pericials a afectats de Pegasus i que estan repartits per diferents jutjats de Barcelona.
El jutge de Pegasus del cas d’Aragonès és l'únic que ha imputat la directora del CNI, mentre que altres magistrats de Barcelona, que investiguen les querelles d’afectats d’ERC, la CUP, Òmnium i l’ANC han descartat fer-ho, per ara.
Els espiats també es van querellar contra l’empresa NSO, titular del programari Pegasus. Les ordres europea i internacional d’investigació a Israel i a Luxemburg perquè la societat es personi i doni explicacions no ha funcionat fins ara. Tampoc ha contestat el CNI sobre la compra d’aquest software espia i el seu ús a l’Estat espanyol. El jutge del cas Aragonès també va requerir informació al Tribunal de Comptes sobre la despesa per adquirir Pegasus.
Els delictes a investigar
L’advocat Andreu Van den Eynde ha insistit, en diferents escrits presentats al jutjat i enfront del parer de l’advocada de l’Estat, que no només s’investiga un delicte per vulneració de la intimitat del president Aragonès, sinó també el seu “espionatge de forma il·legal”. A més, recalca que la pericial encarregada per ERC ha detectat dues infeccions en el seu mòbil, especialment en l’any 2020, però que això no vol dir que els fets a investigar es limitin a aquestes dues constatacions.
“Entre el juliol de 2018 fins a març de 2020 algú (presumiblement el CNI) va activar un o diversos atacs amb Pegasus sobre el mòbil del meu mandant, però les actuacions il·lícites penals no poden limitar-se a aquest delicte d’intrusió i precisament el jutge penal és qui ha d’investigar si s’han produït més infeccions i quin és el motiu de les infeccions (per exemple si s’ha accedint o explotat informació de la víctima, si s’ha estès la infecció a altres dispositius)”, exposa l’advocat d’Aragonès contra la limitació de la investigació que reclamava inicialment l’advocada de l’Estat.
En aquest sentit, l’advocat exposa que l’espionatge d’Aragonès el va autoritzar el magistrat de Control Previ del CNI. “I -hi afegeix- si això és així, resulta obvi que no es va autoritzar una infecció i prou, sinó que s’hauria d’autoritzar una infecció per a intervenir informació durant un temps”. I això és el que reclama que s'aclareixi.
I de la imputació de Paz Esteban descarta que sigui una causa prospectiva. “Se li imputa haver decidit o contribuït a la intercepció de les comunicacions i l’accés a informació personal protegida de Pere Aragonès mitjançant l’ús de tècniques de spyware o anàlogues sense respectar la legalitat vigent o els límits legals que ho permetin o justifiquin”, reitera Van den Eynde.
Finalment, l’advocat insisteix que “el que la investigació ha d’esbrinar és si el CNI va investigar il·legalment Pere Aragonès mitjançant la utilització de Pegasus, sigui en el terminal del qual s’han obtingut indicis informàtics o sigui per espionatge de la targeta SIM o d’un altre dispositiu (tauleta o ordinador) o inclús si es va emprar algun altre sistema de monitoratge, ja que hi ha diferents tipus de programari que ho permeten”.