Un jutge o jutgessa decidirà sobre si s'aprecia "motius de llei sostenibles" per autoritzar un recurs d'apel·lació per Joan Carles I contra la sentència del passat 24 de març, en la qual el jutge Matthew Nickin denegava la immunitat sobirana o d'Estat que defensaven els advocats del rei emèrit per deslliurar-se d'una demanda presentada per la seva examant, Corinna Larsen. L'enfrontament entre les defenses està servit, d'una banda, els advocats de Joan Carles I, acusat de presumpte assetjament, seguiment il·legal o subcontractes del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) tant a Mònaco com a Londres, i difamació des de l'any 2012, d'altra banda, està la defensa de l'examant de l'emèrit, Corinna Larsen, ambdós han traslladat les seves proves i arguments a la Cort d'Apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les. Fins aquest dimarts, 21 de junys, la Cort d'Apel·lacions, no havia designat el jutge encarregat d'aquesta resolució, que s'encarregarà de resoldre i comunicar la seva decisió "per escrit", segons una provisió del 15 de juny. 

Immunitat sobirana 

La defensa de Joan Carles I es basen en la seva immunitat sobirana de l'emèrit per ser membre d'una casa reial, així doncs, aquest argument podria prosperar, ja que és un tema discutible que planteja una situació rellevant pel dret, per tant, el jutge o jutgessa encarregat del cas podria autoritzar que es presenti un recurs d'apel·lació, de no ser així es denegarà. Després que el jutge Nicklin denegués la primera sol·licitud d'apel·lació a Joan Carles I el passat 29 de març en súplica o reposició, una segona negativa, contrària a Joan Carles I, introdueix el procediment en les altres dues qüestions prèvies que, juntament amb la immunitat, estan donant llargues a aquesta causa. La defensa de l'emèrit ja va al·legar el mes de març, i ara el que li queda és portar-ho a la Cort d'Apel·lacions per fer una revisió sobre paper del cas. El principal impediment amb el qual s'enfronta el recurs és que la sentència del jutge Nicklin citava jurisprudència de la Cort d'Apel·lacions per establir si Joan Carles I forma part de la Casa de Sa Majestat el Rei Felip VI. 

La Cort d'Apel·lacions ha sostingut que el criteri central per ampliar la immunitat personal a membres d'una ambaixada diplomàtica és la dependència, i no l'activitat d'aquestes persones en tasques diplomàtiques o funcions en representació del diplomàtic. Segons aquest criteri, el jutge sostenia que Joan Carles I mancava de dependència respecte de Felip VI i que, fins i tot, se li havia llevat la seva assignació anual (193.000 euros). La defensa de Joan Carles I sostenia que el jutge hauria de tenir en compte que "la Cort d'Apel·lacions no ha formulat un test o prova per interpretar la frase: membres de la seva família formant part de la Casa Reial".

Retorn a Espanya

Aquesta mateixa setmana s'ha celebrat el 8è aniversari de la proclamació de Felip VI com a rei d'Espanya, en el marc d'aquesta data, l'actual rei espanyol li hauria demanat al seu pare que no viatgés a Espanya aquest estiu. El passat 23 de maig Joan Carles I va tornar a Espanya, després de dos anys fugat a Abu Dhabi, per gaudir d'uns dies a la localitat gallega de Sanxenxo, abans de tornar es va reunir amb el seu fill i la resta de la família reial a la Zarzuela. Es preveia que Joan Carles tornés a Espanya aquest mes de juny, però finalment no ha viatjat. La petició de Felip VI està motivada per la polèmica que va arrossegar la seva visita, la Moncloa es va manifestar sobre aquesta situació i la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, afirmava que Joan Carles I "ha perdut una oportunitat, que els espanyols esperaven, de donar explicacions i de demanar perdó" en la seva primera visita a Espanya des que va marxar a Abu Dhabi. "Hauria d'haver aprofitat aquesta visita per retre compte d'aquelles accions que durant aquest temps hem conegut i que són incompatibles amb l'exemplaritat i la transparència que se li exigeix a una institució com la Casa del Rei".