El jutge ha citat a declarar com a investigats per un delicte de desobediència sis regidors del govern de l'Ajuntament de Badalona que el passat 12 d'octubre van acudir al consistori per atendre els ciutadans malgrat la prohibició judicial d'obrir.

Arran de la denúncia que va presentar el PP badaloní, el jutge ha citat els sis regidors per als dies 25 i 26 d'octubre pròxims com a investigats per desobediència. L'alcalde accidental el 12-O, Oriol Lladó, i els regidors José Téllez i Agnès Rotger declararan el dimarts 25, mentre que l'endemà ho faran la resta de representants, Laia Sabater, Fàtima Taleb i Francesc Duran, segons ha indicat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

La denuncia només afecta els sis regidors que el 12 d'octubre van obrir les oficines municipals. Per tant, l'alcaldessa de la ciutat, Dolors Sabater, no és una de les investigades, ja que el passat 12 d'octubre no es trobava a Badalona, sinó de viatge institucional a Colòmbia. Tampoc són al punt de mira de la justícia Àlex Mañas, d'ICV, que el dia de la Hispanitat va fer festa, ni Francesc Ribot, d'ERC, que també es trobava de viatge. 

L'Ajuntament de Badalona va decidir obrir les portes el passat 12 d'Octubre malgrat la resolució judicial que obligava el govern municipal a tancar les oficines d'atenció al públic. Aquell dia, el tercer tinent d'alcalde, José Téllez, va estripar una fotocòpia la resolució davant dels mitjans de comunicació. Les imatges de l'estripada són unes de les proves contra ells i el jutge ja les ha demanades als mitjans de comunicació.

En aquest cas que investiga el jutge d'instrucció número 4 de Badalona, hi ha la Fiscalia també, actuant contra l'Ajuntament, que tot i que volia iniciar el procediment no va arribar a temps, perquè el PP de Badalona se li va avançar.

EFE

Imatges de les càmeres de seguretat

En l'acte del jutge, el magistrat demana a l'Ajuntament de Badalona que faci les "actuacions necessàries a fi de conservar les imatges" que van registrar les càmeres de seguretat instal·lades als accessos públics i principals edificis de la plaça de la Vila, on hi ha la seu consistorial, el 12 d'octubre.

L'acte reclama també a la Guàrdia Urbana de Badalona que identifiqui els agents de policia que van poder prestar servei aquell dia o que van comparèixer a les dependències municipals al llarg de la jornada. A més, el jutge sol·licita a diversos mitjans de comunicació que aportin a la causa totes aquelles imatges i declaracions que van captar als edificis del consistori, entre elles les del regidor José Téllez.

Procés paral·lel

L'endemà dels fets els regidors van acudir als jutjats per argumentar el perquè de l'obertura el 12-O, que havien acordat mesos abans amb els sindicats, part de l'oposició a l'Ajuntament badaloní es va armar contra el govern. El jutge del Contenció Administratiu els havia citat el mateix dia que els va prohibir obrir, per escoltar els seus arguments i decidir si mantenia la mesura. Un fet del tot paradoxal, ja que la vista pública es va fer el 13 d'octubre, l'endemà del dia de la Hispanitat. El jutge va resoldre confirmant la seva mesura i no va fer cap esment a l'obertura de les oficines i a l'estripada del seu recurs per part de Téllez.

Aquest punt, de fet, és el que ara s'investiga des del jutjats de Badalona. I el primer pas, és precisament, escoltar els 6 regidors imputats.

Conflicte polític

La situació va rebotar en un conflicte d'interessos polítics. Els grups de l'oposició van moure fitxa i el PSC es desmarcava del Govern amb qui ha mantingut acords puntuals per aprovar, per exemple, les ordenances fiscals, i que va investir Dolors Sabater per impedir que Xavier Garcial Albiol revalidés l'alcaldia. Davant unes declaracions dels socialistes sobre una possible moció de censura, l'exalcalde de la ciutat i líder del PPC al Parlament, Xavier García Albiol, va proposar al PSC fer-la i tirar endavant un govern alternatiu per tal de "treure la CUP" de l'Ajuntament de Badalona. Hores després, els socialistes badalonins van assegurar que no accedirien a la proposta d'Albiol.