El jutge demana al Consell de Ministres que desclassifiqui els documents de l'espionatge a Òmnium

Nou moviment del jutge que investiga l'espionatge amb Pegasus a Òmnium Cultural. El titular del jutjat d'instrucció número 21 de Barcelona va signar el 29 de setembre un suplicatori adreçat al Consell de Ministres perquè el govern espanyol desclassifiqui la documentació sobre el presumpte espionatge amb Pegasus a tres membres d'Òmnium. La petició arriba després que l'Audiència de Barcelona ordenés el maig passat la reobertura del cas. El jutge demana que es desclassifiqui tota la informació de les actuacions del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) sobre els telèfons mòbils de l'exvicepresident de l'entitat Marcel Mauri, la responsable internacional i legal, Elena Jiménez, i la periodista Txell Bonet, companya de l'expresident Jordi Cuixart. Tots haurien estat espiats entre el 2018 i el 2020.

"Malgrat que hem hagut d'esperar que l'Audiència de Barcelona obligués el jutjat a reobrir el cas, les evidències d'espionatge a Òmnium Cultural són tan flagrants que el jutge instructor només pot començar a obrir vies d'investigació", ha considerat el president de l'entitat, Xavier Antich. Òmnium Cultural, ha destacat, "continuarà escalant la pressió, tant civil com judicial, en la recerca de responsabilitats perquè un cas d'espionatge estatal tan greu com el Catalangate no quedi impune".

Òmnium va denunciar l'espionatge a tres dels seus membres l'abril del 2022, en el que va suposar la primera de les querelles criminals per presumptes espionatges amb Pegasus. Es dirigia contra l'empresa que elabora el programari, NSO Group, i denunciava la vulneració "massiva i greu" de drets fonamentals, com el dret al secret de comunicacions i a la intimitat. El febrer passat el jutge va arxivar la causa i l'entitat va recórrer contra la decisió. Òmnium va denunciar que la investigació judicial havia estat "fragmentària, lenta, revictimitzadora i inefectiva" i sostenia que havia aportat nombroses proves pericials informàtiques que "acrediten la infecció" dels mòbils. 

Reobertura del cas

L'Audiència de Barcelona va ordenar reobrir el cas el maig passat en considerar que hi ha elements que podrien "indicar una intervenció externa no autoritzada als telèfons mòbils dels espiats, l'autoria de la qual apuntaria al Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI)". D'aquesta manera, l'Audiència reclamava al jutge instructor que sol·licités un suplicatori al Consell de Ministres per desclassificar tota la informació de què el CNI disposi sobre la infecció amb el programari Pegasus als telèfons de Mauri, Jiménez i Bonet. També ordenava una comissió rogatòria a Israel per si es conserva informació sobre l'ús del programari Pegasus respecte de les tres persones espiades. 

Segons Amnistia Internacional almenys 65 persones han estat espiades amb aquest programari que l'empresa israeliana que el fabrica només ven a organismes governamentals. El presumpte espionatge a Mauri, Jiménez i Bonet encara no ha estat investigat "tot i les nombroses proves pericials informàtiques" aportades per l'entitat.