La jutgessa que instrueix la causa penal sobre la gestió de la DANA ha acordat celebrar un acarament entre l'exconseller d'Interior i investigada, Salomé Pradas, i l'ex cap de gabinet de Carlos Mazón, José Manuel Cuenca, per aclarir "contradiccions" en les seves afirmacions per a aclarir "contradiccions" en les seves afirmacions. La instructora de Catarroja precisa -en una resolució, comunicada aquest dimarts i avançada per Efe- que dilucidar o no la coherència de les seves manifestacions amb els mitjans de prova aportats al procés s'ha d'efectuar en seu judicial i precisament a través de l'acarament, "en aquest cas contrastant les manifestacions de la investigada amb la del testimoni, en aspectes absolutament essencials de la recerca”. L'acusació exercida per Acció Cultural del País Valencià havia demanat aquest acarament, aprovat per la jutgessa, que encara no hi ha posat data.

 Precisament, Pradas va comparèixer aquest dilluns a la comissió d'investigació del Congrés de la DANA, i malgrat manifestar que s'acolliria al seu dret a no declarar, es va encarar amb diversos diputats. Va assegurar-hi que els tècnics no van preveure l'abast de les pluges, i va culpar el govern espanyol de Pedro Sánchez de no ajudar-los en la catàstrofe natural, que va causar més de 200 morts.

Missatges "descontextualitzats"?

En concret, hi ha l'aportació per part de la defensa de Pradas d'una acta notarial amb una sèrie de missatges de WhatsApp que va creuar amb Cuenca.  Per la seva part, Cuenca va negar davant la jutgessa que donés ordres per WhatsApp a Pradas. Va donar un sentit "clarament diferent" al contingut d'aquells missatges, dels quals va assegurar que estan "descontextualizats", així com les manifestacions públiques de l'exconsellera sobre si havia de molestar o no al llavors president de la Generalitat, Carlos Mazón, durant la tarda del 29 d'octubre de 2024, després de dinar amb una periodista.

La magistrada admet que l'acarament com a element probatori té caràcter excepcional, però  que ha de tenir-se en compte que la versió dels fets que proporciona la investigada "no pot ser una amalgama entre la declaració judicial, en la qual va contestar exclusivament a les preguntes del seu lletrat, unes declaracions públiques, sense assistència lletrada, i ja més recentment la declaració en una comissió d'investigació en la qual va oscil·lar entre declarar o no, malgrat que es va acollir inicialment al seu dret a no declarar".

En aquest context, la jutgessa assenyala que dilucidar o no la coherència de les seves manifestacions i la compatibilitat amb els mitjans de prova aportats al procés s'ha d'efectuar en seu judicial i precisament a través de l'acarament. "En aquest cas -afegeix-, contrastant les manifestacions de la investigada amb la del testimoni, en aspectes absolutament essencials de la recerca", segons recull la resolució facilitada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

L'essencialitat d'aquests extrems es desprèn del criteri establert en la resolució de 16 d'octubre de 2025 de l'Audiència de València que assenyalava la pertinència de les diligències destinades a esclarir el procés de deliberació i decisió que es va seguir en la reunió del CECOPI en la tarda del dia de la DANA.

En la resolució  l'Audiència assenyalava que el president "ostenta la condició de màxima autoritat de la Generalitat Valenciana i president del Consell, i que té atribuïdes funcions directives i de coordinació, de manera que pot impartir instruccions als membres del Consell", segons recorda la jutgessa en la resolució d'aquest dimarts.
 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!