Notícia esperada fa mesos. La magistrada del Tribunal d’Instrucció 2 de Barcelona ha acordat la imputació per primera vegada de dos exdirectors generals de la Guàrdia Civil, Félix Vicente Azón Vilas (2018–2020), actual magistrat al Tribunal Suprem, i María Gámez Gámez (2020–2023), per l’espionatge il·legal a catalans amb els programaris Candiru i Pegasus, en la querella impulsada per Sentinel Alliance. En la providència, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dilluns, també ha estat imputada l’exdirectora del CNI Paz Esteban López; que ja està investigada en almenys quatre procediments per l’espionatge a polítics, la majoria d’ERC; a més dels fundadors i directius de NSO Group Technologies Ltd, propietari de Pegasus, (Shalev Hulio, Yuval Somekh) i les seves filials a Luxemburg (Q Cyber Technologies i OSY Technologies); i els directius de Saito Tech Ltd (Candiru): Eran Shorer, Ya’akov Weizman i Eitan Achlow. A tots ells se'ls acusa de delictes de descobriment i revelació de secrets informàtics, accés no consentit a dades personals i comissió d'aquests delictes com un grup criminal. La magistrada Júlia Tortosa encara no ha posat data per a la seva citació al jutjat.
Els cinc querellants -Joan Arús, Joan Matamala, Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives- comparteixen un perfil professional comú: són empresaris i desenvolupadors de protocols de codi obert per a governança descentralitzada, votació digital anònima i identitat digital sobirana, com es va fer en la votació de l'1-O. El seu espionatge, a través dels seus mòbils i ordinadors, va ser descobert pel grup Citizen Lab, en la investigació Catalan Gate, amb almenys 65 persones independentistes i el seu entorn afectades. Primer, els afectats, amb l'advocat Xavier Muñoz, van presentar la querella a l'Audiència Nacional, que els va derivar als jutjats on havien passat els fets, a Barcelona, la majoria, i finalment va ser admesa el setembre passat.
La seguretat nacional
En un comunicat, Sentinel Alliance sosté que l'espionatge va ser dirigit contra els querellants per la seva activitat professional. La querella documenta que "les autoritats espanyoles van al·legar el desenvolupament de les eines de vot digital de codi obert dels querellants com a justificació de l'espionatge: van considerar que l'ús potencial futur d'aquestes eines per tercers constituïa una amenaça a la "seguretat nacional".
El cas d'Elies Campo i la seva família
En la querella es detalla que durant dos anys, des del 2019, els dispositius dels empresaris van ser atacats amb Pegasus i Candiru, programari espia de grau militar capaç d’extreure xats, correus, contrasenyes, fitxers i fotografies, i d’activar remotament el micròfon i la càmera. Citizen Lab va documentar almenys 78 atacs contra els querellants i el seu entorn, incloent-hi familiars. Entre les persones del seu entorn directe que van ser espiades hi ha Elies Campo, assessor en els projectes tecnològics dels querellants.
En aquelles dates, Elies Campo era responsable de creixement, desenvolupament de negoci i aliances de Telegram Messenger (anteriorment membre de l'equip de WhatsApp). Posteriorment, va ser coautor de l'informe de Citizen Lab que va destapar el CatalanGate. S'assegura que Campo va ser atacat amb Candiru: el 5 de desembre de 2019, abans de viatjar des de Silicon Valley a Catalunya per les festes de Nadal, va rebre un correu electrònic maliciós dissenyat per infectar els seus dispositius amb Candiru.
S'afegeix que agents de paisà de la Guàrdia Civil l'esperaven a la zona d'arribades de l'aeroport de Barcelona el 17 de desembre de 2019. Sabien el vol i l'hora. El van fotografiar. Segons la querella, la Unitat Central Especial (UCE3) de la Guàrdia Civil va vigilar els seus moviments durant tota l'estada: de l'aeroport a l'hotel, en una visita al Departament de Polítiques Digitals, en un cotreball de Gràcia, en una reunió a Vallvidrera.
Aquell mateix dia, el mòbil de la seva mare va ser infectat amb Pegasus. El dia anterior ho havia estat el de la seva germana. L'endemà, el del seu pare. La mare va rebre set infeccions més entre el 19 de desembre i el 9 de gener. La germana, tres infeccions més fins al 14 de gener. Cap d'ells era objecte de cap investigació judicial. "Cap autorització judicial reconeguda inclou familiars", denuncien els afectats.
Per tots aquests extrems, els empresaris espiats i mai imputats per cap delicte -tot i ser investigats en la causa de Tsunami Democràtic, al final arxivada l'Audiència Nacional- reclamen saber la veritat.