La crisi ferroviària i la dimissió de l'Óscar Puente han tornat a situar el Govern de Salvador Illa al centre de les crítiques de l'oposició durant l'última sessió de control al Parlament abans de les eleccions generals del 29 de novembre. La presidenta del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, ha reclamat al president de la Generalitat que cessi la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per la gestió de Rodalies, i li ha retret que no assumeixi responsabilitats polítiques pel col·lapse del servei. "Puente ha fet una cosa bona: dimitir. Paneque li hauria de seguir l'exemple", ha afirmat Sales, en referència a la consellera, que acumula dues peticions de dimissió. Per la seva banda, el president del grup parlamentari d'ERC, Josep Maria Jové, ha acusat Illa de prioritzar els interessos del PSOE per sobre dels de Catalunya i ha qüestionat el compliment dels compromisos d'investidura després de la convocatòria electoral espanyola del 29 de novembre.
Sales ha començat preguntant al president si està orgullós dels més de vuit anys de gestió del PSOE i el PSC al capdavant de Renfe. Illa ha defensat que aquest període ha comportat més inversions, una millora del servei i la reversió d'anys de desinversió. Una valoració que la dirigent de Junts ha rebutjat frontalment, tot qualificant la gestió socialista de "nefasta" i "una vergonya". La presidenta parlamentària de Junts ha carregat contra les "frivolitats" i la "prepotència" de Puente, així com pel fet que no trepitgés Catalunya durant els moments més greus de la crisi ferroviària. També ha denunciat el deteriorament de Rodalies i ha reivindicat la querella de la seva formació contra Renfe i Adif, a més d'exigir un traspàs integral del servei. En aquest sentit, ha recordat que la consellera Paneque acumula dues peticions de dimissió i ha instat Illa a prendre mesures.
Illa defensa Puente i destaca les inversions
Sales també ha aprofitat la intervenció per retreure al president el seu silenci davant de diversos problemes que afecten Catalunya, des dels aldarulls a Barcelona i l'assassinat a trets en un hospital de Tarragona fins a les vagues de metges, maquinistes i docents. També ha esmentat la dimissió del cap de Gabinet del president, Eduard Rivas, i ha acusat Illa de donar explicacions quan es tracta de qüestions que afecten el PSOE, però no quan els problemes són de Catalunya. "El 29N, si ha d'escollir entre Espanya i Catalunya, triarà Espanya", ha sentenciat.
Illa ha defensat el ministre Puente, de qui ha dit que és amic i que valora especialment la seva "sinceritat" i el fet que "sempre dona la cara". El president ha considerat que els problemes de Rodalies s'han de resoldre "governant i no als jutjats" i ha girat les crítiques cap a Junts, a qui ha situat al costat del PP i Vox. "Vostès no són del mig. Són els del mig de PP i Vox, de la involució?", ha preguntat, abans de retreure'ls que se situïn al costat dels partits que bloquegen el català a Europa o que s'han manifestat contra l'amnistia.
ERC acusa Illa de subordinar-se a Sánchez
El president del grup parlamentari d'ERC, Josep Maria Jové, ha centrat la seva intervenció en la relació entre Illa i Pedro Sánchez i en els efectes de l'avançament electoral sobre els compromisos polítics adquirits amb Catalunya. Jové ha recordat que demà farà un mes de la publicació d'un missatge del president de la Generalitat que ha qualificat de "totalment lamentable", tant pel fet d'estar escrit en castellà com pel seu contingut, que considera un exercici de "propaganda i submissió" al líder del PSOE.
El dirigent republicà ha sostingut que la dissolució de les Corts espanyoles certifica la impossibilitat de complir els pactes que van permetre la investidura de Sánchez i deixa Illa en una situació compromesa davant dels seus socis catalans. Segons Jové, l'avançament electoral impedeix que es compleixi la paraula donada i suposa incomplir els compromisos adquirits amb Catalunya. "Entre la tria de Catalunya i el PSOE, sempre tria el PSOE", ha sentenciat.
Illa ha defensat el contingut del seu tuit i ha assegurat que mai Catalunya no havia tingut tanta influència en la política espanyola i en les institucions europees. Ha reivindicat una manera de fer política basada en la col·laboració i no en la confrontació i ha garantit que manté "intactes" els compromisos adquirits al Parlament. Pel que fa a la convocatòria electoral, ha justificat la decisió de Sánchez per la necessitat de donar resposta a qüestions com l'habitatge, les pensions i els serveis públics, davant del que ha definit com un bloc involucionista de PP i Vox.
Retrets del PP i Vox per la gestió del Govern
El president del grup parlamentari del PP, Alejandro Fernández, ha carregat contra la gestió d'Illa i ha recuperat la imatge del "gestor tranquil" que el socialista havia reivindicat a l'inici del mandat. El dirigent popular ha enumerat el fiasco de les proves PISA, l'anul·lació de 57.000 places de docents, l'escàndol de la DGAIA i la crisi de Rodalies per concloure que Illa potser és "més avorrit que Sánchez i Puente", però que és "igual de sapastre".
El president ha replicat reivindicant els projectes desbloquejats pel Govern, com l'aeroport del Prat, l'ampliació de l'Hospital Clínic i del MNAC, així com les 151 actuacions previstes a Rodalies i les millores a l'Hospital Joan XXIII. El cara a cara ha derivat en un intercanvi de retrets electorals sobre el suport del PP a Vox a les demarcacions de Tarragona i Girona. Fernández ha assegurat que votarà el PP i ha afegit que, abans de votar Illa, votaria "el partit del cànnabis". El president li ha recomanat que es vacuni i que no doni suport a cap formació que defensi el consum de drogues.
També ha estat protagonista la dimissió d'Eduard Rivas com a cap de gabinet d'Illa, que el president del grup parlamentari de Vox, Ignacio Garriga, ha vinculat als casos de presumpta malversació de fons públics que s'investiguen. Garriga ha acusat el president de conèixer els fets des de feia mesos i ha afirmat que el govern espanyol i el català comparteixen una mateixa manera d'afrontar els escàndols: "resistir i després culpar la dreta". També ha relacionat la crisi ferroviària amb els accidents d'Urda, Gelida i Adamuz i ha definit el govern socialista com el "govern de la por".
Illa ha defensat Rivas, a qui ha definit com una persona de "gran categoria humana", i ha assegurat que va presentar la renúncia pels motius que ja s'han explicat. En un atac directe a Garriga, li ha retret haver presentat factures de l'AMPA al Parlament i ha situat Vox en el mateix corrent polític que, segons ha dit, ha estat derrotat electoralment als Estats Units i al Brasil. El dirigent de Vox ha respost que ni ell ni Santiago Abascal marxaran del país i ha promès que, si arriben al poder, retallaran les polítiques de despesa que consideren supèrflues.
Els Comuns demanen una auditoria ferroviària
La presidenta del grup parlamentari dels Comuns, Jéssica Albiach, ha coincidit en la necessitat de recuperar la confiança de la ciutadania en el tren, però ha reclamat que la dimissió de Puente vagi acompanyada d'un debat de fons sobre el model d'infraestructures. Albiach ha denunciat que les externalitzacions, la liberalització i la manca d'inversió acaben tenint "conseqüències dramàtiques" i ha demanat a Illa que parli amb Sánchez per blindar el ferrocarril com a servei públic.
Els Comuns han reclamat una auditoria del sistema ferroviari i han defensat que tots els recursos s'han de concentrar en el tren, deixant de banda projectes com el quart cinturó i l'ampliació de l'aeroport. També han demanat que no es construeixin més quilòmetres d'alta velocitat fins que no estigui garantida la seguretat de la xarxa. Illa s'ha mostrat d'acord amb la necessitat de recuperar la confiança en el sistema ferroviari i ha defensat la gestió de Puente, tot recordant que va comparèixer públicament per donar explicacions. El president ha reivindicat les inversions en material rodant i el nou sistema de governança de Rodalies, amb més presència de les administracions. També ha defensat l'ampliació de l'aeroport del Prat, que, segons ha argumentat, es finança amb les taxes aeroportuàries i no amb els pressupostos generals de l'Estat, i ha assegurat que el projecte no comportarà un increment de les emissions de CO₂.
Debat sobre la desobediència i topada amb Orriols
En el tram final de la sessió, la diputada de la CUP Laure Vega ha interpel·lat Illa sobre els límits de la legalitat i la possibilitat que les lleis siguin injustes. La cupaire ha recordat unes declaracions recents del president en què advertia de les conseqüències de qüestionar el marc legal i li ha preguntat per què confon democràcia amb obediència. Vega ha reivindicat que els drets socials i polítics han avançat històricament gràcies a pobles que han desafiat els límits legals del seu temps.
Illa ha defensat la transformació social a través de les institucions i el respecte al marc de dret, tot advertint que la manca d'estat de dret condueix al caos. Vega li ha replicat que les lleis poden ser injustes i que la democràcia no pot limitar-se a administrar les regles establertes. "Quan les lleis són injustes s'han de poder canviar", ha acabat admetent el president.
Per la seva banda, la presidenta d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha denunciat que tres persones que havien expressat la voluntat de presentar-se a les eleccions municipals amb la seva formació han acabat incorporant-se a candidatures del PSC. Segons Orriols, tots tres haurien rebut promeses d'inversions per als seus municipis a canvi del canvi de partit. La dirigent ha anunciat que portarà els fets a l'Oficina Antifrau i ha acusat els socialistes de comprar vots amb recursos públics. També ha preguntat a Illa per les informacions relacionades amb Eduard Rivas i el presumpte desviament de diners destinats a persones amb discapacitat.
El president ha respost amb duresa i ha qualificat Orriols de "demagoga, maleducada, ignorant i provocadora". Illa ha negat que el Govern afavoreixi determinats municipis per motius polítics i ha defensat que els ajuts es reparteixen sense distincions. També ha considerat incompatible que persones que s'hagin plantejat formar part d'Aliança Catalana acabin a les files socialistes. Finalment, ha tornat a defensar l'honorabilitat de Rivas i ha retret a Orriols la contractació de la seva filla a la policia local de Ripoll.