Junts ha registrat aquest dimarts una proposició de llei al Congrés perquè Catalunya tingui un districte universitari propi diferenciat de la resta de l'Estat. Els de Carles Puigdemont sostenen que el model actual ha "generat uns efectes contraris al principi d'equitat en l'accés als estudis universitaris dels estudiants catalans i al retorn social de la inversió pública en educació superior". Sobre això, remeten al fet que a les facultats públiques de Medicina de Catalunya el percentatge d'alumnat que prové d'altres comunitats autònomes o de l'estranger suposa el 40% —xifra que s'elevaria al 70% a centres com la Universitat de Lleida o la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona—, un alumant que una vegada finalitzat els estudis "la majoria acaben exercint fora del territori català". "Com a conseqüència la inversió pública no reverteix en la societat catalana", apunta el text que ha presentat el grup parlamentari que lidera Míriam Nogueras.
El diputat juntaire Josep Pagés ha assenyalat durant la presentació de la iniciativa al Congrés que Catalunya té una universitat d'excel·lència i que amb l'actual model de districte universitari únic a tot l'Estat, "Catalunya està formant metges, que després no té". "En haver-hi un districte universitari únic, estudiants d'altres comunitats poden entrar amb preferència sobre els catalans", ha recalcat.
El model vigent permet a un estudiant de qualsevol comunitat autònoma, independentment d'on hagi fer la selectivitat, d'accedir a qualsevol facultat de l'Estat. Això ha fet sorgir veus darrerament que alerten d'un greuge pels estudiants catalans que volen cursar Medicina. Sense anar més lluny, el Col·legi de Metges de Catalunya ha demanat al Govern de moficiar la vía d'accés al grau i incorporar un percentil matemàtic que faci d'equiparador. Des del sector mèdic avisen que el model actual genera un problema de manca d'especialistes si els facultatius marxen de nou a casa seva una vegada finalitzen els estudis a Catalunya. També assenyalen que el batxillerat i la selectivitat són diferents a cada comunitat, la qual cosa genera biaixos i desigualtats entre els estudiants de diversos territoris en les condicions per accedir al grau universitari.
Capacitat de gestionar les titulacions, els criteris d'admissió i expedir títols universitaris
Els juntaires reclamen que el sistema universitari català tingui una major autonomia, "capacitat de gestionar les titulacions, les places o els criteris d'accés i admissió". El grup parlamentari independentista critica que el sistema universitari estatal estableixi unes normes bàsiques que deixen la capacitat de les autonomíes, i de la Generalitat de Catalunya en particular, "en una simple gestió procedimental —calendari, plataformes, assignacions— dins del marc comú i homogeni". La proposició de llei també demana que en el termini de sis mesos després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) es realitzi la transferència a Catalunya de la competència per expedir i homologar els títols universitaris.
Els independentistes reclamen també que el sistema propi permeti integrar de manera "natural i no conflictiva" la llengua catalana com a eix vertebrador del sistema universitari, si bé recalquen que "en cap cas es tracta de crear un 'districte tancat' ni d'excloure estudiants d'altres territoris". "El que es tracta és de dotar de contingut polític, jurídic i cultural el sistema universitari català, en coherència amb el seu autogovern, la seva realitat lingüística i la seva realitat acadèmica diferenciada, caracteritzada per la seva riquesa i potència", argumenten.