L'executiva de Junts per Catalunya d’aquest dimarts ha acabat amb fumata blanca. La direcció del partit ha acordat que presentaran Anna Erra, alcaldessa en funcions de Vic, com a candidata a la presidència del Parlament. Aquest divendres, a les dotze del migdia, la cambra celebra un ple extraordinari que inclou com a únic punt del dia la votació del nou president o presidenta de la segona institució del país. Amb aquesta elecció dels juntaires, Erra es converteix en la principal favorita per succeir Borràs al capdavant del Parlament, ja que previsiblement comptarà amb el suport d'ERC i la CUP ja ha anunciat que votarà en blanc, facilitant també d'aquesta manera la investidura de la també vicepresidenta de Junts.
Després que el passat dijous la mesa executés l’ordre per retirar l’acta a Laura Borràs una vegada el Tribunal Suprem havia denegat les al·legacions presentades per ambdues parts, Junts va activar la maquinària per triar la successora. De fet, el nom d’Anna Erra ja circulava des de feia setmanes com a principal aspirant, tal com havia explicat El Nacional.cat. Aquesta era una proposta del sector de Jordi Turull, que finalment Borràs ha acceptat. Curiosament, Erra i la presidenta del partit han entrat plegades a la seu abans de reunir-se l'executiva, visualitzant ja d'aquesta manera el suport de Laura Borràs a l'encara alcaldessa vigatana. La reunió, que es preveia llarga, ha estat més àgil del que s'esperava.
D’aquesta manera, 31 diputats de Junts (Lluís Puig no ho podrà fer) votaran Anna Erra el divendres vinent com a presidenta del Parlament. Altres noms que havien circulat amb anterioritat eren els de Marta Madrenas (que previsiblement abandonarà la cambra catalana en les properes setmanes per la seva candidatura al capdavant de la llista de Junts al Congrés) o Aurora Madaula (que es va autodescartar). Amb tot, Erra sempre ha estat la que tenia més paperetes, fet que s’ha acabat confirmant aquest dimarts. A més, Erra és una dirigent amb molt pes dins de Junts. Al congrés d’Argelers del passat juny, l’encara batllessa de la capital d’Osona —ho deixarà de ser el 17 de juny perquè no es va presentar a la reelecció— i vicepresidenta del partit va treure més vots que Laura Borràs, sent la segona figura amb més suport de la militància.
Els vots que podria tenir Anna Erra
La seva candidatura és, a priori, la que té més possibilitats de prosperar. En les darreres setmanes, Esquerra Republicana ha insistit que la presidència del Parlament l’ha de tenir una força independentista i les reunions dels darrers dies per intentar fer un front comú independentista també van en la línia de votar una presidència de la cambra de Junts per Catalunyua. En aquest context, Erra podria comptar amb 64 vots favorables i, a més, també ho facilitarà la CUP, que ja ha anunciat que votarà en blanc. A més d’Erra, també s’hi postularan Assumpta Escarp (PSC), Joan Carles Gallego (En Comú Podem) i Matías Alonso (CS). La votació es desenvolupa de la següent manera: els diputats escriuen en una papereta el candidat al qual donen suport i l’introdueixen a una urna. Si en la primera votació cap candidat arriba a la majoria absoluta, se celebra una segona votació amb els dos candidats que han rebut més suports en la primera. S’elegeix president del Parlament aquell qui obté la majoria simple en segona volta.
Laura Borràs: "La presidència del Parlament ha d'estar compromesa amb l'1-O"
La presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs, ha comparegut després de la reunió de l'executiva per explicar la decisió adoptada per la direcció. Després de "valorar tots els escenaris" —inclòs el de deixar la presidència vacant, una posició que per a Borràs seria una "mostra de coherència política i fermesa contra la repressió"—, la dirigent juntaire ha afirmat que han conclòs que la millor solució —tot i que ha indicat que "cap és bona per la situació de vulnerabilitat del Parlament"— és presentar una candidatura a la presidència de la cambra. "Exercir la presidència del Parlament és sinònim d'exercir el grau més alt de compromís polític en un moment de màxima anormalitat democràtica per ser actiu en la defensa dels drets dels diputats i dels ciutadans que ens han votat i ser inflexible contra els discursos d'odi", ha assenyalat.
En aquesta línia, abans de parlar del qui, ha posat "deures" a Anna Erra: "La persona que accedeixi a la presidència tindrà molts deures, perquè ha de vetllar perquè la cambra recuperi el paper capdavanter en la defensa dels estàndards democràtics. Hi ha l'obligació d'eliminar del reglament l'article 25.4 —l'article amb el qual se la va suspendre de drets i deures com a diputada el juliol de 2022— i cal una llei electoral pròpia que inclogui un òrgan regulador dels processos electorals". Després, Borràs ha detallat que ha proposat a l'executiva el nom d'Anna Erra en haver constatat que "és la persona que reuneix un grau més gran de consens" al partit per assumir aquest rol. "L'acord assolit avui i la votació de divendres miren d'aturar una desfeta democràtica que no s'hauria hagut de produir", ha afegit.
Novament, Laura Borràs ha carregat contra la JEC per haver causat un "trencament entre allò que vota la societat catalana i el que hi ha representat a les institucions". "És greu perquè modifica la composició del Parlament", ha dit. A més, ha criticat que la mesa de la cambra no hagi "exhaurit tots els recursos legals que tenia per defensar els drets fonamentals". Per a Borràs, el primer culpable és "l'aparell judicial espanyol, que està instal·lat en la via autoritària" i també ha defensat que la mesa havia "vulnerat la presumpció d'innocència amb la fraudulenta aplicació del 25.4". "El Parlament va nu, no té capacitat d'impedir que un organisme administratiu espanyol en modifiqui la seva composició sense esperar a una sentència ferma", ha conclòs. Finalment, Borràs ha deixat la porta oberta a portar la retirada de la seva acta a les instàncies judicials que corresponguin. Sobre la seva suspensió, ha asseverat que no va voler "portar el Parlament als tribunals" atès que n'era la presidenta, però ara no ho descarta.