Sense cap sorpresa d’última hora, el Congrés dels Diputats ha tombat aquest dijous el decret llei de l’escut social de Pedro Sánchez amb els vots en contra de Junts per Catalunya, PP, Vox i UPN. La formació independentista i el partit d’Alberto Núñez Feijóo s’hi han oposat per la moratòria antidesnonaments inclosa en el text. Els dos grups parlamentaris demanaven que l’escut social es presentés sense aquesta mesura, cosa que hauria garantit el seu vot a favor i la seva convalidació. Ara, la gran quantitat de mesures que hi estaven incloses també han caigut. Els juntaires han registrat una proposició no de llei —sense cap efecte jurídic— per reivindicar el seu posicionament: ha de ser el govern espanyol qui assumeixi el cost econòmic d’aquestes iniciatives, no pas els propietaris. També ha decaigut amb els vots en contra de Junts, PP i Vox el decret llei que topava els preus d'alguns productes en situació d’emergència, com va passar, per exemple, amb el lloguer de cotxes després de l’accident de tren de Còrdova. La cambra baixa sí que ha aprovat els decrets de revalorització de les pensions i el d’ajudes a les víctimes de les tragèdies ferroviàries d’Adamuz i Gelida.
L’encarregat de presentar davant la cambra el decret llei de l’escut social ha estat el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños. En la seva intervenció, ha disparat contra les formacions que ja havien anunciat el seu vot en contra, recordant que l’any passat el PP i Junts van convalidar un text “idèntic” en matèria d’habitatge. Només amb una diferència: el d’enguany inclou un punt addicional pactat amb el PNB (cosa que feia pensar als socialistes que, per la seva sintonia ideològica, els juntaires ho veurien amb bons ulls) que “fa que els molt petits propietaris no se’n vegin afectats”.
El govern espanyol confiava sumar Junts a través del pacte amb el PNB
El govern espanyol va pactar amb els jeltzales que els propietaris d’un o dos habitatges no es vegin afectats per la pròrroga d’aquesta moratòria antidesnonaments i “correspondrà als serveis socials competents buscar una alternativa habitacional d’emergència”. De la mateixa manera, en el cas de propietaris de tres o més habitatges, es permet el desnonament quan el propietari estigui en situació de vulnerabilitat a causa, per exemple, d’aquest impagament. “La vulnerabilitat pot trobar-se a les dues bandes del contracte”, ha asseverat durant el debat la diputada del PNB Idoia Sagastizabal. “Ni okupes no okupos, els okupes no tenen ni un sol benefici en aquest decret; vostès van votar a favor el 2025 del mateix text que votaran en contra el 2026; ara pugin a la tribuna, menteixin i avergonyeixin els petits propietaris”, havia etzibat abans Bolaños.
Junts denuncia els problemes "d’inseguretat" de l’okupació i denuncia que es "barregi" amb l’escut social
En el seu torn, la diputada de Junts Marta Madrenas ha afirmat que en una comunitat de veïns “no importa” si el propietari d’un pis que està okupat té en propietat “un, dos, tres o més pisos”, sinó els problemes d’inseguretat que pot provocar. A més, per a la formació independentista, aquest decret “fa que els propietaris assumeixin un cost que no els correspon”, ja que hauria de ser feina del govern espanyol acabar amb el problema de l’okupació, així com la vulnerabilitat que provoca que moltes famílies no puguin assumir el cost del lloguer. “A Catalunya hi ha 90.000 habitatges mobilitzables i 13.000 desnonaments suspesos; no els grinyola tot plegat?”, s’ha preguntat la juntaire, que ha dedicat el principi de la seva intervenció a denunciar que el govern espanyol hagi “barrejat” l’escut social amb els desnonaments.
Junts per Catalunya assegura que salvarà la resta de mesures si Sánchez les torna a presentar per separat. De fet, en paral·lel, els juntaires han registrat aquest mateix dijous al Congrés una proposició no de llei que insta el govern espanyol a “assumir íntegrament el cost real de totes les decisions adoptades en exercici de les seves competències”. És a dir, els juntaires reclamen “la cessió immediata a la Generalitat, els municipis i els consells comarcals de la totalitat dels sòls, solars i habitatges situats a Catalunya titularitat de la SAREB; aquesta cessió ha d’anar acompanyada del finançament necessari per a la rehabilitació i l'activació immediata dels actius amb finalitat social o assequible, així com la reducció de la burocràcia i els terminis per desenvolupar nou habitatge”. Els independentistes proposen que “en els casos de desnonament per manca de pagament del lloguer de persones vulnerables, l’Estat pugui pagar el deute pendent, amb l’objectiu que la protecció de la vulnerabilitat sigui assumida per l’Administració i en cap cas pels particulars”.
Les esquerres s’abraonen contra Junts
Totes les formacions d’esquerres que han intervingut en aquest acte s’han abraonat contra Junts per Catalunya. La més tova ha estat la portaveu del PSOE, la catalana Montse Mínguez, que ha advertit els juntaires que “votant avui en vermell no faran caure ni el PSC, ni Illa ni Sánchez”. “Vostès seran l’únic partit català i independentista que avui serà aplaudit per PP i Vox”, ha afegit. De la mateixa manera, el diputat d’Esquerra Republicana Jordi Salvador ha lamentat que aquest dijous votin en el mateix sentit “Junts i la dreta franquista i l’extrema dreta franquista”, i ha acusat els seus adversaris independentistes “d’utilitzar la por per defensar els fons voltor”. “El nombre de rendistes que cada partit té a les seves files també explica coses”, ha etzibat el republicà.
També ha sigut especialment dura la diputada dels comuns Aina Vidal, que ha bramat contra “els sicaris que es dediquen a fer el joc als fons voltor”. “No es pot ser més miserable”, ha proclamat la parlamentària catalana. El diputat de Bildu Oskar Matute ha assenyalat que els contraris a aquest decret llei “opinen des de la ignorància o la mala fe”. “Tant de bo ho paguin a les urnes”, ha afegit. Per a la secretària general de Podemos, Ione Belarra, els diputats de Junts sentien “vergonya” aquest dijous per la decisió que prenien.
La resta de les mesures de l’escut social
A banda de la moratòria antidesnonaments, haver tombat l’escut social ha suposat que decaiguin les ajudes directes als afectats per la DANA valenciana i les excepcions a l’IRPF d’indemnitzacions pels danys personals en els incendis forestals d’aquest passat estiu. També estaven inclosos en aquest decret incentius fiscals per a vehicles elèctrics, infraestructures de recàrrega i inversions que utilitzin energies renovables; així com la pròrroga de la prohibició d’acomiadament per a empreses beneficiàries d’ajudes públiques, un bo social energètic que suposava un descompte en la factura de la llum i la garantia de subministrament d’aigua i energia a consumidors. El paquet també incloïa les entregues a compte a les autonomies i les entitats locals, així com el règim de sobreendeutament autonòmic.
I ara què? Presentar-ne un de nou?
La pregunta que des de fa dies —quan Junts ja havia confirmat que tombaria l’escut social— es fa als membres d’alta jerarquia del govern espanyol és si tornaran a presentar aquest decret. Els socialistes s’espolsen la responsabilitat assenyalant que la pilota s’ha trobat fins ara a la teulada dels independentistes, que garanteixen el seu vot a favor si n’extirpen la mesura antidesnonaments. És, de fet, el que ja va passar amb la revalorització de les pensions, que en un primer moment el govern espanyol ho va incloure en l’escut social i va veure’s obligat a presentar-ho més tard per separat.