El Congrés dels Diputats haurà de validar l'acord entre el PSOE i Esquerra Republicana sobre el nou finançament autonòmic que van segellar aquest dijous Pedro Sánchez i Oriol Junqueras. Perquè el govern espanyol aconsegueixi la majoria absoluta de la cambra baixa necessita els vots dels set diputats de Junts per Catalunya. Tot i això, els juntaires ja fa dies que avisen que no acceptaran cap proposta que sigui una rebaixa al model de concert econòmic que té el País Basc. De fet, ho han fet els quatre vicepresidents del partit. Primer, el passat dimecres amb Míriam Nogueras i Mònica Sales; dijous, amb Josep Rius; i, finalment, aquest divendres amb Antoni Castellà, que ja ha entrat en el fons de l'acord entre el PSOE i Esquerra Republicana. El també diputat al Parlament de Catalunya ha plantejat una esmena a la totalitat al redactat que es presenti al Congrés i ha ofert un text alternatiu que inclogui "transitar" cap a un model de concert econòmic. "Aquesta llei és compatible amb tenir un model explícit singular per a Catalunya. És possible agafar la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) i, amb una d'addicional, fer una excepció per a Catalunya perquè pugui sortir del règim comú i establir les condicions per tenir un concert econòmic", ha explicat Antoni Castellà.
Els juntaires insisteixen en un model basc per a Catalunya i, per això, ha instat Esquerra Republicana a "reconduir" aquest model cap al concert durant els tràmits parlamentaris. "ERC ha votat amb nosaltres fins a quatre vegades al Parlament de Catalunya la defensa del concert econòmic per a Catalunya. També és el que va votar la militància i el motiu pel qual va ser investit el president Illa", ha dit Castellà, que defensa que la Generalitat assumeixi la capacitat normativa, de gestió i recaptació de tots els impostos generats a Catalunya i, a partir d'aquí, establir una quota pels serveis prestats de l'Estat. "La solidaritat l'ha de poder decidir la Generalitat, perquè si no és espoli. Els impostos dels catalans, per als catalans", ha defensat el dirigent juntaire. “Fa cinquanta anys, a la transició, Catalunya no va aconseguir el concert. Avui, el catalanisme i l’independentisme tenen una capacitat de condicionar l’Estat que no havien tingut mai”, ha dit.
Segons Castellà, el pacte no suposa cap canvi estructural per a Catalunya i es limita a una actualització del sistema vigent, que perpetua el dèficit fiscal i manté el país dins del règim comú de la LOFCA. Castellà ha assenyalat que l’augment de recursos anunciat respon únicament a l’actualització de l’IPC acumulada en els darrers quinze anys i a l’increment general de la recaptació de l’Estat. “L’Estat posa més diners a la caixa i a Catalunya li toca la part proporcional”, ha resumit, tot advertint que això no implica recuperar “ni un sol euro” del dèficit fiscal català. En aquest sentit, ha afirmat que les explicacions de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, “confirmen tot el que vam advertir ahir”.
Junts denuncia que no es té en compte el nivell del cost de la vida en el nou finançament
Segons Junts, l’acord no treu Catalunya del règim comú ni introdueix cap singularitat. “Catalunya continua sent una comunitat autònoma més, no sortim del cafè per a tothom”, ha dit Castellà, que ha denunciat que el repartiment dels recursos es manté sota els mateixos criteris de finançament horitzontal i vertical que fins ara. Pel que fa al finançament horitzontal, Castellà ha criticat que es continuï aplicant el criteri de la població ajustada, que, segons ha remarcat, perjudica sistemàticament Catalunya. “No compten els vuit milions de catalans, sinó que se’ls ajusta, i aquí sempre perdem”, ha afirmat. Els criteris, com els quilòmetres quadrats, la densitat de població, l’envelliment o els aturats sense prestació, es mantenen, amb possibles canvis de percentatges, però sense introduir un element clau per a Junts: el cost de la vida. “No s’introdueix el nivell de preus al consum, que a Catalunya és molt més elevat que a la resta de l’Estat”, ha lamentat.
Quant al finançament vertical, Castellà ha destacat que la ministra ha admès que l’Estat no redueix la seva capacitat financera, ja que els recursos provenen de l’augment de la recaptació. Dels 18.000 milions d’euros que s’incorporen al sistema, una part “ja són diners dels catalans” i es reparteixen amb un model “molt similar a l’actual”. A més, ha advertit que l’èmfasi en una solidaritat interterritorial més gran “ens perjudica” i que el nou criteri del “cost fix”, pensat per ajudar comunitats amb problemes de creixement, tampoc beneficia Catalunya.
Castellà avisa que sense les balances fiscals no es podrà saber si es compleix l'ordinalitat
Un altre dels punts més criticats per Junts és la manca de garanties sobre l’ordinalitat. Castellà ha denunciat que, sense la publicació de les balances fiscals, no es podrà verificar si Catalunya manté la seva posició relativa abans i després de la redistribució. “Junqueras va dir que l’ordinalitat estaria garantida, però avui ja parla de ‘tendemos a la ordinalidad’. Si no apareix a la llei i no hi ha dades transparents, no ho sabrem mai”, ha advertit. Sobre les competències homogènies i específiques, el dirigent de Junts ha recordat que ja existien en el model actual i ha criticat que es calculin a partir del cost mitjà estatal, sense tenir en compte que el nivell de vida a Catalunya és més alt.
Castellà ha reconegut com a únics avenços menors l’augment del percentatge de participació en alguns impostos, del 50% al 55% en l’IRPF i del 50% al 56% en l’IVA, però ha subratllat que no s’ha parlat de capacitat normativa. També ha restat importància al pas de bestretes a un sistema de caixa única, que ha qualificat de “simple millora de tresoreria”. “La lletra petita confirma que no hi ha ni model singular, ni concert econòmic, ni clau de la caixa”, ha conclòs, en referència als compromisos que, segons Junts, va assumir el president Salvador Illa en la seva investidura. Segons Castellà, el nou model continua impedint recuperar els entre 22.000 i 29.000 milions d’euros anuals de dèficit fiscal estimat. Finalment, pel que fa a la condonació del deute del Fons de Liquidació Autonòmic, el dirigent juntaire ha advertit que "no en parlaran" si el govern espanyol decideix incloure'l en un decret "tutti-frutti", en el qual puguin aparèixer més elements sobre el finançament i que s'hagi de votar tot d'un cop.