Junts per Catalunya s’ha incorporat oficialment al Partit Demòcrata Europeu (PDE), una família política centrista, federalista i europeista que agrupa formacions de diferents estats i territoris de la Unió Europea. Amb aquest moviment, el partit de Carles Puigdemont busca reforçar la seva projecció internacional, guanyar aliats a Brussel·les i situar les seves reivindicacions sobre l’amnistia, l’autodeterminació i el reconeixement del català dins d’una plataforma política europea estable. L’adhesió permet a Junts acostar-se a partits europeus amb els quals comparteix una combinació de liberalisme, centrisme, europeisme i defensa de les identitats territorials. El PDE ja ha incorporat Junts al seu web com a membre i el presenta com una de les principals forces polítiques catalanes, d’orientació “centrista i sobiranista”. També destaca la seva defensa del dret d’autodeterminació i defineix la Unió Europea com el marc natural en què poden desenvolupar-se les nacions i els territoris que no disposen d’un estat propi.
🤝Junts per Catalunya s'incorpora al Partit Demòcrata Europeu (@democrats_eu)
— Junts per Catalunya🎗 (@JuntsXCat) August 3, 2026
🇪🇺Reforcem la nostra presència a Europa i consolidem el nostre compromís amb una Unió Europea democràtica, federal i respectuosa amb el fet nacional català. pic.twitter.com/q5eZRdoYbf
Què és el Partit Demòcrata Europeu?
El Partit Demòcrata Europeu va néixer el 2004 com una aliança de formacions centristes que defensaven aprofundir la integració europea sense quedar absorbides per les dues grans famílies tradicionals: els populars i els socialdemòcrates. El PDE es defineix com a federalista, social-liberal i compromès amb els drets civils i socials. Defensa una Europa més integrada políticament, però alhora respectuosa amb les diferents identitats nacionals, culturals i lingüístiques. Aquest equilibri permet a Junts presentar el seu projecte sobiranista no com una ruptura amb Europa, sinó com una proposta per reorganitzar-la des de la seva diversitat interna. Entre els seus membres hi ha el Moviment Demòcrata francès (MoDem), el PNB, Coalició Canària, els alemanys Freie Wähler, el partit italià Italia Viva i formacions centristes de Bèlgica, Irlanda, Grècia, Malta i Xipre. El PDE està integrat a Renew Europe, la cinquena força de l’Eurocambra amb 78 diputats, per darrere del Partit Popular Europeu (183), Socialistes i Demòcrates (135), Patriotes per Europa (85) i Conservadors i Reformistes Europeus (81).
El soci de més interès per a la formació catalana és el Partit Nacionalista Basc, un dels fundadors del PDE i amb el qual Junts manté una bona relació. El president del PNB, Aitor Esteban, és actualment vicepresident executiu de la família europea. El president del PDE és François Bayrou, líder del MoDem, alcalde de Pau entre el 2014 i el 2026 i primer ministre francès entre el 2024 i el 2025. La seva llengua materna és l’occità bearnès, un element que Junts destaca per subratllar la sensibilitat de la formació europea envers les llengües minoritzades. El secretari general és Sandro Gozi, antic secretari d’estat d’Afers Europeus del govern italià de Matteo Renzi i eurodiputat elegit a França dins de la candidatura impulsada al voltant d’Emmanuel Macron.
🤝 The European Democratic Party is pleased to welcome @JuntsXCat into our political family.
— European Democrats (@democrats_eu) August 3, 2026
Our vision of Europe is founded on the conviction that European integration, federalism, and respect for territorial diversity go hand in hand. A stronger Europe is one that values its… pic.twitter.com/rDuZWI0Jfj
Suport a l’amnistia
La incorporació arriba després que el PDE s’hagi pronunciat sobre algunes de les principals batalles judicials de l’independentisme. Segons Junts, la família europea ha reclamat que s’apliqui la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 16 de juliol sobre la llei d’amnistia d’acord amb les obligacions de l’ordenament comunitari. El TJUE va avalar la compatibilitat general de l’amnistia amb el dret europeu, una decisió que Junts considera definitiva per exigir-ne l’aplicació completa. Malgrat la resolució, encara hi ha casos pendents i controvèrsia sobre l’abast de la llei en els procediments per malversació, especialment els que afecten Puigdemont i altres dirigents del procés.
El PDE també s’ha solidaritzat amb les víctimes catalanes de l’espionatge amb Pegasus i ha criticat les actuacions del Tribunal de Comptes que, segons Junts, estan dilatant l’aplicació de l’amnistia. Aquest suport dona a la formació de Puigdemont una plataforma europea des d’on presentar el conflicte no només com una disputa amb les institucions espanyoles, sinó com una qüestió d’estat de dret, drets civils i compliment de les resolucions europees.
L’autodeterminació dins d’una Europa federal
El punt de coincidència més polític entre Junts i el PDE és la idea que una Unió Europea forta no és incompatible amb unes nacions i uns territoris políticament forts. El partit europeu defensa que les identitats, les llengües i el dret dels pobles a decidir democràticament el seu futur han de trobar un reconeixement dins de la construcció comunitària. Aquesta formulació encaixa amb l’estratègia europea de Junts. El partit no presenta la independència de Catalunya com una retirada del projecte europeu, sinó com la voluntat d’accedir-hi directament, sense la intermediació de l’Estat espanyol. La seva aposta és una Europa federal que reconegui políticament les nacions sense estat. L’adhesió també permet a Junts reivindicar una posició de “centralitat” en un moment en què la seva orientació ideològica genera debat. La formació intenta situar-se en un espai europeista i liberal, allunyat tant de l’esquerra tradicional com de les dretes euroescèptiques i de l’extrema dreta.
El retrobament amb una tradició política coneguda
La nova aliança connecta indirectament Junts amb la tradició europea del nacionalisme català moderat. Convergència Democràtica de Catalunya i, posteriorment, el PDECat ja havien mantingut vincles amb famílies liberals europees, tot i que la reorganització de l’espai postconvergent i el procés independentista van deixar Junts sense una adscripció clara.
Ara, l’entrada al PDE ofereix a Puigdemont una estructura internacional pròpia i un espai ideològic des del qual reivindicar simultàniament el sobiranisme i el centrisme. La presència del PNB facilita aquest encaix: els nacionalistes bascos representen un model de partit territorial, europeista i influent a Madrid i Brussel·les amb el qual Junts comparteix interessos, malgrat les diferències estratègiques.
L’operació no altera per si mateixa els equilibris del Parlament Europeu, però ofereix a Junts una xarxa de contactes i una plataforma per internacionalitzar les seves principals reivindicacions. Després d’anys en què la batalla europea del partit ha girat gairebé exclusivament al voltant de Puigdemont, els exiliats i les decisions judicials, Junts prova ara de transformar aquella presència defensiva en una aliança política més permanent.