El pols per la resposta a la sentència que imposa un 25% del català a les escoles continua en marxa. L'executiva de Junts ha aprovat aquest matí per unanimitat una proposta de decret llei, que ha fet arribar al president, Pere Aragonès, i que espera que es debati demà a la reunió del Govern. L'objectiu és, segons ha explicat el portaveu del partit, Josep Rius, garantir l'aplicació de la immersió del català a les escoles, protegir les direccions dels centres i els mestres i deixar en mans del departament d'Ensenyament la validació dels projectes educatius.

El partit deixa en mans de Govern la decisió sobre si la tramitació de la iniciativa que proposen s'ha de fer en forma de decret o decret llei, però argumenta que "el decret llei evitaria que el TSJC pogués reaccionar" perquè un cop validat al Parlament només podria ser recorregut al TC. La formació de Carles Puigdemont ha formalitzat la proposta després que la setmana passada es va desmarcar definitivament de reforma de la llei de política lingüística, pactada a finals de març amb PSC, ERC i comuns. Aquesta formació s'havia fet enrere d'aquell acord l'endemà mateix de presentar-lo arran del malestar que va provocar entre les entitats de defensa de la llengua i de docents. 

"No hi ha cap estudi jurídic independent que demostri que la reforma de la llei de política lingüística servirà per preservar la immersió", ha argumentat el portaveu, en anunciar que la formació havia aprovat per unanimitat el decret que farà arribar al Govern. A més de l'executiu, la proposta s'enviarà també als partits i a les entitats, amb la voluntat, segons Rius de "refer el consens". 

Junts adverteix que és "urgent que els directors dels centres i els docents rebin instruccions Govern". "No es tracta de desobeir, es tracta d'aplicar el marc legal vigent. La sentencia 25% és pedagògicament aberrant i políticament inacceptable. No podem permetre que un tribunal reguli l'ensenyament a Catalunya ni adaptar la llei al que dicta un tribunal", ha advertit el portaveu de Junts.

 

Espionatge

Junts s'ha referit també a l'escàndol arran de l'espionatge contra dirigents independentistes que va esclatar fa un mes. Ha recordat que el govern espanyol s'ha vist obligat a reconèixer 18 dels 65 casos, la majoria dels quals, arran d'espionatge durant el govern de Pedro Sánchez i ha denunciat que la reacció ha estat "decebedora", per la qual cosa ha insistit a reclamar la "desclassificació dels documents del CNI i l'obertura d'una investigació al Congrés de diputats".

Junts ha insistit que "la Generalitat ha de continuar limitant les seves relacions amb el govern espanyol a les que siguin de caràcter tècnic o administratiu" i no s'ha de tornar a reunir taula de diàleg que, a parer d'aquesta formació, només serveix per blanquejar l'Estat.

Dubtes sobre Colau

Així mateix, denuncien que l'espionatge "deixa en mal peu l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau". Aquesta formació assegura que Colau va arribar a l'alcaldia beneficiant-se d'una guerra bruta contra Xavier Trias, "donant veracitat a informacions falses generades per les clavegueres de l'Estat"; i que va aconseguir el segon mandat gràcies a una operació d'Estat en què Manuel Valls, que li va atorgar el seu suport, era "peça clau". "La perseguirà sempre l'ombra de la sospita, les dues vegades que ha estat alcaldessa de Barcelona ha estat sota l'ombra de les clavegueres de l'Estat", ha assegurat Rius, per la qual cosa, ha reclamat explicacions a l'alcaldessa.

Junts fa extensius els seus retrets a ERC, i es mostra sorpresa que ara el republicà Ernest Maragall acusi Colau després que el desembre del 2021, quan ja sabia que era espiat, va donar estabilitat al govern i va aprovar-li els pressupostos. "No es pot blanquejar qui t'espia primer i denunciar-ho després abans d'unes eleccions municipals", ha retret.

Qüestió de confiança

Pel que fa a la petició del diputat de la CUP Carles Riera perquè Aragonès se sotmeti a una qüestió de confiança, tal com van pactar en acceptar la seva investidura, Rius ha replicat que "aquest és un assumpte que forma part del pacte que van subscriure ERC i CUP". Ha recordat que Junts ha posat en marxa una avaluació sobre el grau de compliment de l'acord que Junts va tancar amb ERC per votar la investidura d'Aragonès i que en les setmanes vinents, que ha situat a finals de maig o principis de juny, quan estigui enllestit, se'n donarà compte a l'executiva i als òrgans del partit i formarà part de la ponència política que haurà d'aprovar el partit en el proper congrés.

Rius ha estat també interrogat sobre el retorn a l'Estat espanyol del rei emèrit Joan Carles I, a Madrid. "Espanya és un Estat podrit que permet el retorn d'un rei corrupte. I, en canvi, impedeix que Carles Puigdemont, que està a l'exili des de fa quatre anys, no pugui tornar per haver posat unes urnes i malgrat tenir la immunitat com a europarlamentari", ha replicat.