El president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, anunciarà aquest dimarts la seva voluntat de tornar a ser el candidat dels republicans a presidir la Generalitat de Catalunya de cara a les pròximes eleccions catalanes, que hauran de ser al voltant del 2028. Després d'haver recuperat el lideratge del partit el desembre passat enmig d'una acarnissada pugna interna amb el sector proper a Marta Rovira i bona part de l'aparell, ara Junqueras farà "un pas endavant", segons avancen Catalunya Ràdio i El Periódico. La intenció del líder republicà és presentar un "horitzó d'esperança" per a Catalunya amb "determinació de construir un futur millor per a tothom". Un desideràtum que haurà d'esperar a la fi de la inhabilitació per a càrrecs institucionals que li va imposar el Tribunal Suprem arran dels fets del procés, i que, tret que se li apliqui la llei d'amnistia, el mantindria lligat de mans i peus fins al 2031.
Amb el futur polític a curt termini de Junqueras depenent de l'amnistia, des d'Esquerra Republicana apunten que "aviat sortirà" la resolució del recurs d'empara presentat al Tribunal Constitucional davant la negativa del Suprem d'amnistiar-lo. Alhora que el 13 de novembre està previst que l'advocat general de la Unió Europea publiqui les seves conclusions sobre la llei. El secretari general adjunt d'ERC, Oriol López, ha remès aquest dilluns a aquests dos punts en ser preguntat a la ràdio pública catalana sobre com la situació judicial del líder del partit pot torpedinar els seus plans. López, que ha recordat que Junqueras només ha pogut ser candidat "de manera real" una vegada, el 2012, ha recordat que la militància tindrà l'última paraula a l'hora d'elegir el candidat en unes primàries, però ha afirmat que la direcció del partit "està molt determinada" en el seu pla.
La conferència que oferirà Oriol Junqueras aquest dimarts, amb el nom d"'Una nova ambició nacional", arriba en un moment en el qual els republicans estan en hores baixes. Després d'un cicle d'èxits i creixement durant el procés, sota la batuta de Junqueras i Rovira, que van agafar ERC com una formació minoritària, amb 10 escons el 2010, i van arribar a superar la barrera dels 30 el 2018 i el 2022, i a presidir el Govern de la Generalitat per primera vegada d'ençà de la Segona República, de la mà de Pere Aragonès; les últimes eleccions del 2024 van ser un gerro d'aigua freda i els republicans van caure fins als 20 escons, resultat que els va convertir en la tercera força, al darrere del PSC i de Junts.
Això va destapar la capsa dels trons i el partit es va embrancar l'any passat en una pugna interna entre l'entorn de Junqueras i el de Rovira, entre polèmiques com l'existència d'un equip de guerra política bruta amb atacs de falsa bandera, com els cartells dels Maragall, del qual ningú va voler assumir la responsabilitat. Després del daltabaix electoral, Junqueras va dimitir abans de moments crucials, com el pacte amb el PSC per investir Salvador Illa com a president i evitar unes noves eleccions que podrien haver enfonsat encara més els republicans. El partit va quedar llavors temporalment en mans de Rovira, que ja havia anunciat la seva retirada de la primera línia política. Junqueras va recuperar el lideratge d'ERC el desembre en vèncer en les primàries a l'oposició interna, encarnada en la candidatura de Xavier Godàs i la minoritària Foc Nou.
Catalunya, en una "cruïlla històrica"
D'acord amb els mitjans esmentats, Junqueras reflexionarà dimarts que Catalunya es troba en una "cruïlla històrica" en què ha de decidir si "continua fidel a si mateixa i determinada a ocupar el lloc que li correspon" o "si renega d'allò que sempre ha estat". Així mateix, el president d'ERC presentarà les seves idees pels "moments difícils" de l'actualitat per tal d'"estar a l'altura dels embats del temps". En un moment electoralment advers i després d'haver renovat la imatge de marca, Junqueras també reivindicarà el paper d'ERC per a Catalunya durant els seus gairebé cent anys d'història. La conferència i l'anunci de Junqueras coincideixen també amb un moment tens de les relacions amb els socialistes d'Illa, de qui són socis prioritaris juntament amb els Comuns. Tot i la investidura i els acords també a Madrid, els republicans reclamen accelerar un finançament singular per a Catalunya que no avança com voldrien, entre reticències del govern espanyol. Els republicans acusen la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, de posar bastons a les rodes mentre se centra en la seva candidatura a presidir la Junta d'Andalusia.