Pocs dies abans de la votació a Brussel·les sobre l'oficialitat del català a la Unió Europea, el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha subratllat la importància que el català esdevingui "plenament oficial a la Unió Europea". El líder republicà ha remarcat que la llengua catalana té "molts més parlants que moltes llengües que ja són oficials" i ha reivindicat el dret dels catalans d'expressar-se. "Som ciutadans europeus i tenim tot el dret de poder utilitzar-la", ha insistit. En declaracions als mitjans des de l'Aplec del Caragol, a Lleida, Junqueras ha defensat que el català s'ha de poder fer servir "en tots els àmbits, també tots els àmbits de la Unió Europea". Durant la reunió del pròxim dimarts, 27 de maig, el govern espanyol farà una proposta per aplicar el català a Europa de manera progressiva.
Junqueras critica que l'amnistia no estigui plenament en vigor
El president d'Esquerra ha aprofitat els micròfons per tornar a criticar que l'amnistia no s'hagi aplicat totalment. "L'extrema dreta política i la judicial segueixen treballant junts per impedir que s'apliqui la llei", ha lamentat, afegint que "s'inventen delictes i mantenen penes per delictes que ja no existeixen". Malgrat tot, Junqueras ha tret pit de la feina que fan des de la formació per "imposar la justícia i restaurar-la allà on altres han volgut imposar sempre la seva injustícia". En aquesta línia, el líder polític ha recordat que ERC té "tota l'atenció fixada" en Catalunya i en assolir acords per al finançament, les Rodalies, les escoles bressol o l'habitatge.
L'oficialitat del català a la UE, de manera progressiva
Els 27 estats membres de la Unió Europea debatran el pròxim 27 de maig l'oficialitat del català, el basc i el gallec al Consell d'Afers Generals, un any després que es rebutgés la petició de l'executiu espanyol. Serà dimarts quan el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, defensarà un pla perquè siguin reconegudes oficials dins la UE de manera progressiva i realista. Segons la informació avançada per Europa Press, l'oficialitat no es materialitzaria fins al 2027, quan es traduirien els reglaments del Consell i del Parlament Europeu, cosa que en l'última legislatura va suposar menys del 3% de tots els actes jurídics. Això comportaria que la reforma inclouria una "derogació" immediata d'ella mateixa i les institucions europees no estarien obligades a redactar tots els seus actes legislatius ni a publicar-los al Diari Oficial de la UE en català, basc i gallec. Els estats haurien d'abordar en un termini de com a màxim quatre anys la revisió de l'acord per decidir si es manté o es posa fi a la derogació.