El líder d’ERC, Oriol Junqueras, així com els exconsellers republicans condemnats per sedició en concurs amb malversació de fons per l’1-O, Raül Romeva i Dolors Bassa, han presentat aquest dimarts l’escrit al Tribunal Suprem en què li sol·liciten, que en la revisió de la seva condemna, els absolgui, ja que consideren que si se'ls aplica la reforma del Codi Penal hi ha “absència de responsabilitat penal”. I si el tribunal, considera que van cometre el delicte de malversació, que els apliqui el tipus atenuat -arrencat per ERC al PSOE- perquè asseguren que el Tribunal Suprem els va condemnar per administració deslleial i no per apropiació indeguda amb ànim de lucre, com sosté el jutge Llarena, en la interlocutòria del 12 de gener passat, en el qual actualitza el processament del president Carles Puigdemont i els polítics a l’exili. La versió de Llarena podria implicar la petició de fins a 12 anys de presó per al president Puigdemont.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, condemnada a  11 anys i mig de presó per sedició, també demana la seva absolució, en desaparèixer el delicte pel qual va ser castigada i va passar tres anys a presó, com els altres vuit presos polítics.

És administració deslleial

En l’escrit de Junqueras i Romeva, presentat el darrer dia i facilitat per ERC aquest dimarts al vespre, el penalista Andreu van den Eynde, expressa “l’absoluta discrepància” amb la sentència del Suprem que va condemnar a 13 anys de presó al líder d’ERC i a 12 anys a l’exconseller Romeva, però de la qual pren com a base els fets provats, que no es poden modificar, per interpretar la seva revisió. A més d’expressar el sentit del legislador en la reforma, el penalista centra la seva exposició a debatre la malversació que s’hauria d’aplicar als condemnats per l’1-O perquè és la clau en la revisió de la condemna.  Amb tot, Van den Eynde també expressa la versió més garantista:  desapareguda la sedició també ho ha d’estar la malversació perquè van ser condemnats en concurs medial, és a dir, es van gastar diners per fer un referèndum polític, que es va despenalitzar.

Els advocats dels republicans també descarten que el delicte de sedició pugui ser substituït pel nou delicte de desordres públics agreujats, com proposen la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat en el cas dels processats a l’exili, i que, segurament, també mantindran en els condemnats per l’1-O.

La mínima condemna: 4 de presó i inhabilitació

Pel que fa al delicte de malversació, Van den Eynde i l’advocat Mariano Bergés, en nom de Dolors Bassa, condemnada a 12 anys de presó, exposen que en la sentència, el Tribunal Suprem els va condemnar per una administració deslleial, que ara recull el nou delicte de malversació atenuada (art. 433 del Codi Penal), i en concret l’incís 2, que és la modalitat més rebaixada i castiga d’1 a 4 anys de presó i també d’inhabilitació la conducta de desviament que no suposi un greu o entorpiment greu del servei públic; si fos greu la inhabilitació podria ser fins als 6 anys. Actualment, els líders socials i polítics mantenen les penes d’inhabilitació, ja que van ser indultats pel que fa a les penes de presó. Així, amb la interpretació de la seva defensa, els 13 anys d’inhabilitació de Junqueras hauria de passar a un màxim de 4 anys, i ja n’ha complert tres. En aquest sentit, Bergés exposa, en el seu escrit, que Bassa va ser condemnada per la modalitat de malversació agreujada per la quantitat, ja que la despesa supera els 250.000 euros, però no per altres agreujants.

“Aquesta part defensa la inaplicabilitat als fets provats de cap de les modalitats vigents de malversació de cabals públics”, afirma l’advocat de Junqueras. I recorda, que el tribunal, presidit per Manuel Marchena els va condemnar per administració deslleial, que amb la reforma penal del 2015, el PP va unir al delicte d'apropiació indeguda sota el nom de malversació de fons. “El tribunal va entendre com una administració deslleial de patrimoni públic que es va comprometre per Junqueras als fins de la realització d’un referèndum públic demandat per una part de l’electoral i seguit per una part significativa d’ell, sense que es donés per provada la concurrència d’ànim de lucre”, afirma Van den Eynde i afegeix: “Van ser orientats a la satisfacció d’un objectiu polític àmpliament compartit per un sector de la ciutadania.”

Cap encaix en els desordres agreujats

Pel que fa a la derogació del delicte de sedició, Andreu van den Eyne afirma que és “el producte d’un consens polític majoritari plasmat en una reforma legislativa que propugna la superació de figures penals atàviques, de les quals la seva compatibilitat amb el context social actual es rebutjava”.

L’advocat, a més, precisa que els fets provats no es poden encaixar en cap altre delicte, i no poden ser objecte de sanció amb el delicte de desordres públics perquè en la sentència del 14 d’octubre de 2019 es diferencia clarament que els béns jurídics protegits vulnerats era impedir l’efectivitat de les lleis i ordres jurisdiccionals, mentre en els desordres violents,  la pau pública.

L’advocada Olga Arderiu també ha demanat al Suprem que revisi la condemna a la presidenta del Parlament Carme Forcadell, perquè la reforma del Codi Penal és “més favorable” que l’anterior i demana la revocació de la pena.

Per la seva part, l'expresident d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha comunicat aquest dimarts al Suprem, que no li revisi la condemna, que ja ho farà el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), on ha denunciat la vulneració de drets fonamentals per part d'aquest tribunal espanyol.