Carabasses. La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha denegat a la sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que es reforci amb un nou magistrat, ja que, a parer del Servei d’Inspecció, és “una mesura innecessària”, segons ha informat aquest dijous el gabinet de premsa del CGPJ a ElNacional.cat. La sala va aprovar aquesta mesura pel nombre de causes que té contra persones aforades (diputats del Parlament i càrrecs del Govern), que es van disparar pel procés d’independència de Catalunya, amb un nivell de judicialització de la política que no tenen la resta de TSJ de l'Estat espanyol. L’objectiu era que jutges titulars de la sala puguin celebrar els judicis i no quedar descartats per haver intervingut en tràmit d’admissió o ser recusats. Dels candidats, la sala va escollir per la seva antiguitat i mèrits el president de la secció 22 de Barcelona, Francesc Uría Martínez. La polèmica va saltar perquè l’expresidenta del TSJC, la magistrada Maria Eugènia Alegret, va considerar que no era un candidat adequat perquè va ser un dels 33 jutges que va signar el manifest pel dret a decidir el 2014. Alegret exposava en un vot contrari a l’acord que “la seva posició política/ideològica sobre el dret d'autodeterminació de Catalunya i el seu exercici per la via de consulta o referèndum” podria provocar que Uría fos recusat per alguna part. Ara, els càrrecs del Poder Judicial -que va obrir un expedient als 33 jutges, i amb el mandat caducat des del desembre de 2018- res diuen del dret a decidit, però amb aquesta resposta, donen en part, la raó a Alegret.

Inspecció raona que la sala Civil i Penal del TSJC té una planta orgànica de 5 magistrats, i exposa que una d’elles està adscrita a la sala del Contenciós-Administratiu i que es reincorporarà el pròxim 5 de maig. Es tracta de la magistrada Núria Bassols, que va acceptar apartar-se de la sala Civil i Penal quan va esclatar el cas del 3% de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), i el seu marit va ser detingut en aquesta operació, de la qual ja s’ha acabat la instrucció i s’ha de jutjar a l’Audiència Nacional. Bassols ha estat assenyalada per ocupar un càrrec amb el govern d’Artur Mas.

Inspecció del CGPJ també exposa que l’1 de setembre de 2018 va entrar en funcionament la secció 1a d’Apel·lació penal de la Sala Civil i Penal, que actualment compta amb quatre magistrats, tres titulars i una adscrita. Aquests magistrats de la secció, menys la presidenta Àngels Vivas -que també va signar el manifest jurídic pel dret a decidir- són els primers per reforçar els tribunals de la sala, com és el cas de la magistrada Maria Jesús Manzano, que forma part del tribunal -juntament amb el president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, i Fernando Lacaba- que actualment jutja Laura Borràs per la seva gestió quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

Magistrats recusats

En la resolució, Inspecció raona que donada la composició de la sala, “no s’aprecien raons objectives” que impedeixin el normal funcionament de tribunal pels fins que es pretenen, i afegeix que quan per raons objectives no existeixi magistrats titulars per conformar la sala del tribunal, “s’ha de respectar per a la seva integració l’ordre de prioritat establert en la mateixa llei orgànica, a través de la suplència professional entre els membres de la carrera judicial de l’article 199 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, el qual fixa el sistema per cridar jutges per conformar un tribunal, a través de la crida dels voluntaris, que primer ha de ser del mateix tribunal, i després d’òrgans aliens. El president del TSJC també pot designar a un jutge d’adscripció territorial.  És a dir, el CGPJ indica al TSJC que ha de seleccionar un magistrat quan tingui necessitats concretes i no de forma genèrica i global.

Això no obstant, el Poder Judicial no ha tingut en compte que des del 9-N de 2014 es manté una elevada judicialització de la política catalana. I es manté una situació crítica, des que la sala 77 va acceptar les recusacions de Jesús Maria Barrientos i Carlos Ramos, per impuls de Josep Costa, i es van haver d’apartar del judici de la  Mesa del Parlament, presidia per Roger Torrent, i que va ser absolta. Tots dos, també s’han apartat del judici pendent a la consellera Meritxell Serret per desobediència per l’1-O, així com en el cas de la repetició del judici a la Mesa del Parlament, presidida per Carme Forcadell, i ordenada pel Suprem.

Jutges Indemnitzats

Pel que fa al dret a decidir, el govern espanyol va fer efectiva el Nadal passat la indemnització una vintena de jutges que van signar aquest manifest jurídic perquè la seva imatge, extreta del seu DNI, va ser publicada en un article del diari La Razón en què els criminalitzava com a jutges separatistes. I recentment, s'ha constatat que ho va impulsar la policia patriòtica del PP. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar l’Estat espanyol per no haver protegit el seu dret a la intimitat, a més d’afirmar que no es poden fer informes ni tampoc investigar ciutadans sense cap motiu.

 

A la imatge principal, el president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, amb el Fiscal General de l'Estat, Álvaro García Ortiz, i el Fiscal Superior de Catalunya, Francisco Bañeres, en un acte al Palau de Justícia. / Foto: Carlos Baglietto