Les preguntes de la fiscalia comencen a adquirir cert to de desesperació a l’hora d’interrogar els testimonis de les empreses vinculades als encàrrecs del referèndum. El dissenyador gràfic que rep un encàrrec a l’hotel Colón però no sap de qui, la impremta que fa la feina i no la cobra, el treballador d’Unipost que trasllada el palet de sobres de la Generalitat perquè està al costat de la màquina del cafè i els treballadors s’estan posant nerviosos...

L’interrogatori de la fiscalia d'aquest dimarts ha recordat en algun moment una pel·lícula d’espies, però, més d'un perfil Rowan Atkinson que no pas Sean Connery. Els testimonis, de les empreses per la seva banda, exhibeixen una desimboltura que ja haurien volgut els responsables dels Mossos. Potser perquè qui més qui menys ja ha hagut d'engaltar en solitari –sense advocat ni càmeres- un parell d'interrogatoris de la Guàrdia Civil i del jutjat del 13. Els advocats de la defensa s'han encarregat de subratllar aquesta circumstància.

Si al matí, la responsable de personal d’una empresa d'arts gràfiques, Rosa Ma Sans, ha explicat que desconeixia d’on havia arribat la feina que els havien encarregat sobre els cartells del referèndum, de la qual no va arribar ni a emetre factura, a la tarda, l’escena s’ha repetit amb un dissenyador gràfic, Enric Vidal, que ha explicat que se li va encarregar la feina de redimensionar el cartell de l’1-O i portar-lo a les impremtes però desconeixia ni qui li feia l’encàrrec ni qui ho havia de pagar.

Amb el dissenyador ha tornat a sortir el “tal Toni” que ja va treure ahir el cap amb la declaració del responsable d’Unipost. El testimoni ha explicat que va ser algú que responia a aquest nom qui el va citar a l’hotel Colón per fer-li l’encàrrec. Amb tot, i malgrat que després de llegir els diaris va deduir que podria ser Toni Molons, aleshores secretari de Difusió del Govern, ha assegurat que no el podia identificar amb seguretat.

“Per què no ha intentat cobrar la factura ni espera cobrar-la”, li ha demanat l’advocada de l’Estat. “Perquè després de veure el panorama un ni s’esforça”, ha replicat el dissenyador.

Només el darrer testimoni de la tarda, un comercial d’una impremta ha apuntat que l’havia contractat una persona d’Òmnium però li havia dit que la factura havia d’anar a la Generalitat. No obstant, a preguntes de la defensa, ha admès que cap responsable del Govern els va fer cap encàrrec oficial. I, de fet, ha assegurat que mai van cobrar perquè no van lliurar la feina.

La jornada ha estat breu i amb mitja entrada de públic. Entre les cares conegudes, l’home del Temps de TV3, Tomàs Molina, que ha aprofitat una reunió a Madrid per passar-se al matí pel Suprem. El que ha pogut veure ha estat tot just una ventada ràpida perquè la sessió ha acabat a mig matí.

Amb tot, si hagués pogut tornar a la tarda hauria pogut constatar un parell de xàfecs provocats per l’interrogatori de la fiscalia. El primer, només començar les preguntes al dissenyador gràfic, quan el fiscal li ha demanat si era soci d’Omnium Cultural. "Soc soci d'Òmnium". "Des de quan?'", ha seguit l'interrogatori. "Fa quinze o setze anys". L’advocat Benet Salellas ha saltat com una molla per protestar i reclamar el sentit d’una pregunta que forma part de fur intern de cadascú.

El president de la sala, Manuel Marchena, ha apel·lat al caràcter transversal, no ideològic de l’entitat per la qual cosa ha argumentat que no és tracta d’una transgressió a la seva llibertat ideològica. La resposta no ha agradat Salellas que ha fet constar en acta la seva protesta.

A la primera fila del públic, Gemma Espigares, diputada d’ERC ha tret de la bossa una dessuadora d’Òmnium amb el rostre i la frase de Jordi Cuixart “Mai no podran empresonar les idees” i se l’ha posat discretament.

Entre el públic, seguia l’escena l’advocat Bill Shipsey, fundador d’Art for Amnesty, considerada la sectorial artística d’Amnistia Internacional. Shipsey segueix el cas de Cuixart i de fet va ser un dels testimonis desestimats pel tribunal. La visita li haurà resultat possiblement més reveladora del que s'esperava.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat